Cada 10 d’octubre, el món celebra el Dia Mundial contra la Pena de Mort, una data que ens convida a reflexionar sobre la importància d’abolir aquesta pràctica inhumana en tots els racons del planeta. En aquest dia, recordem aquells països que encara mantenen la pena de mort com una forma de càstig, i ens unim en una crida global a l’abolició d’aquesta pràctica. Per entendre millor la realitat de la vida a la presó i el treball d’acompanyament a interns, hem tingut l’honor d’entrevistar dues Germanes els qui realitzen una missió crucial a la nostra Província d’Europa i Província d’Àfrica.
Entrevista amb Hermana Lourdes García
Com és la vida a la Presó de Manresa?
La Presó de Manresa, també coneguda com a Lledoners, es troba a uns 5 km de Manresa, al municipi de Sant Joan de Vilatorrada. En aquest centre penitenciari, resideixen al voltant de 800 a 900 persones, en la seva majoria homes, i compta amb un mòdul d’infermeria. Formem part d’un grup anomenat SEPAP (Secretariat Pastoral Penitenciària), afiliat a l’associació de Pere Casaldáliga.
La vida a Lledoners és diversa, i per a alguns, troba el seu sentit a causa dels delictes comesos. No obstant això, per a la majoria, són les circumstàncies personals i la falta d’alternatives socials el que els empeny a un carreró sense sortida. En el seu dia a dia, realitzen treballs com fleca, cuina, jardineria, hort, i participen en activitats com classes de primària, idiomes, gimnàstica i informàtica.
Quina és la teva feina d’acompanyament amb els interns?
La meva tasca d’acompanyament és simple però significativa: estar present, escoltar, acollir i respectar. Els interns agraeixen enormement aquest temps dedicat exclusivament a ells. Intento trobar aspectes positius en les seves paraules, descobrint les seves possibilitats i valors, així com promovent una visió de perdó i amor de Déu. De vegades, un simple “com estàs?” els fa sentir valorats. Aquestes hores són veritables moments de gràcia de Déu.
Què t’ensenyen les persones que estan privades de llibertat?
Les persones privades de llibertat m’ensenyen molt. Tot i perdre el contacte amb les seves famílies, amics i éssers estimats, i d’enfrontar la pèrdua de moltes coses, no perden l’esperança, almenys no tots. Alguns agraeixen aquesta situació com una oportunitat per madurar, créixer com a individus, sortir de si mateixos, pensar en els altres i descobrir Déu, Jesús i Maria, la Mare. La nostra Mare Joaquima també és present en les seves vides, i m’anomenen “Vedruna”, la qual cosa és un regal. M’ensenyen que les petites coses tenen una grandesa immensa.
En aquest dia en què recordem a països que mantenen la pena de mort, què ens pots dir?
La pena de mort és el més inhumà i inacceptable que existeix. Per més greu que sigui un delicte, tota persona té destells de bondat i la capacitat de canviar el seu comportament. Les presons no són llocs de reeducació ni de reinserció social. Estic completament en contra de la pena de mort i crec que la societat s’hauria d’alçar en contra d’aquesta pràctica de manera més enèrgica. Hem de promoure alternatives que permetin la rehabilitació dels qui han comès errors i brindar-los l’ oportunitat de reformar-se i contribuir positivament a la societat.
Testimoni en vídeo de la Germana Rita Ada
A més de l’entrevista amb la Germana Lourdes García, també volem compartir el testimoni en vídeo de la Germana Rita Ada, qui ens parlarà sobre la seva missió en diferents àrees, incloent-hi la realitat de la presó. La seva experiència complementa la valuosa tasca d’ acompanyament en el sistema penitenciari i ens recorda la importància de la compassió i la redempció en el sistema de justícia.
En aquest Dia Mundial contra la Pena de Mort, reflexionem sobre la necessitat d’advocar per l’abolició d’aquesta pràctica i per la transformació positiva d’aquells que han comès errors en les seves vides. La tasca de persones com la Germana Lourdes i la Germana Rita Ada ens inspira a seguir treballant per un món més just i humà.
