La Comunitat Vedruna de Fonds Parisien segueix de prop la missió des de la veïna República Dominicana en espera de poder tornar a Haití. La germana Marta Peña parla de com afronten aquests moments de por i d’incertesa. Al Dia Mundial de l’Aigua, s’atura especialment en el projecte de la potabilitzadora.
Com viu la Comunitat de Fonds Parisien l’actual situació de violència a Haití? Quins plans o previsions teniu per al futur?
Vivim la situació amb incertesa. Sentim els efectes físics i emocionals que la violència produeix a la salut, però alhora busquem sortides per donar resposta a la situació. Som una presència viva i d’esperança i donem resposta des de la missió educativa i sanitària. Practiquem l’escolta, la tolerància, la tendresa, la solidaritat i ens posem a les sabates de la gent.
Marta Peña, a la dreta de la foto, a Fonds Parisien
Us trobeu ara mateix a República Dominicana. Quins són els vostres plans per al futur immediat?
El que necessitem és que el carisma segueixi present a través dels laics i laiques que van fent camí amb nosaltres, però sentim que necessiten més acompanyament. En aquests moments estem seguint la missió des de Santo Domingo. A causa de la inestabilitat que hi ha a Haití se’ns ha demanat que sortim del país per un temps. La intenció és continuar acompanyant els nostres projectes; si no es pot estar al lloc seguirem involucrades a distància.
La comunitat Vedruna ha estat present a Haití des del 2006. Durant aquest temps el país ha sacsejat dos grans terratrèmols, l’assassinat d’un president, incomptables episodis de violència… Què canvia en l’actual crisi davant d’altres anteriors?
Fa molts anys que Haití està en situació de precarietat i això que està passant és una agudització d’aquesta crisi. En aquests moments sembla que estem en un atzucac. En altres moments hi havia un “govern instituït” i fins i tot, al començament del 2022, la gent, bé o malament, podia moure’s internament i tenia pas “lliure” a la frontera dominicana. Però ara no hi ha sortida, tot està tancat. És com si no hi hagués control sobre les colles. Regna la violència, els segrestos, els atracaments, els assassinats… I tot això porta com a conseqüència la gana i la misèria, les malalties físiques, les psíquiques i les emocionals.
La comunitat Vedruna ha dut a terme una tasca educativa i sanitària a Haití, però també ha desenvolupat altres tasques menys habituals per a la congregació, especialment la de la potabilitzadora. Per què es va triar aquests projectes? Quin canvi durador s’aspira a deixar amb ells a la població haitiana?
La importància d’involucrar-se en aquests projectes respon a la necessitat de llavors: no hi havia aigua potable i les dones, caps de casa, estaven sense recursos econòmics i un gran nombre eren analfabetes. Com a canvis duradors, és una contribució a l’apoderament de la dona que millora la salut de tot el poble.
Per què es considera estratègic aquest projecte?
En primer lloc, a Haití, segons els estudis realitzats per experts, no hi ha aigua potable. Segon, les persones al lloc on estem tenen escassos recursos econòmics i no poden comprar l’aigua que venen les empreses. Nosaltres volem que la gent tingui vida i millori les condicions de vida.
Fent ressò del nostre document capitular “Néixer de Nou”, núm. 17.3, volem seguir presents a Haití, al costat d’un poble on la “vulnerabilitat es fa palesa”. La gent sempre ens dóna les gràcies per estar amb elles i ells a la missió que duem a terme; de vegades ens han manifestat que la nostra presència els recorda que “Déu no se n’oblida”. Per això sentim que som un signe d’esperança per al poble.
