La societat albanesa experimenta fortament l’empremta patriarcal i marcadament xovinista i aquest fet \u00e9s innegable malgrat que Alb\u00e0nia ha canviat molt en els darrers anys, acostant-se cada cop m\u00e9s als est\u00e0ndards europeus, on persisteixen evidents difer\u00e8ncies de g\u00e8nere.<\/p>\n\n
\u00c9s un pa\u00eds on encara l’antiga regla consuetudin\u00e0ria del Kanun (codi centenari de les normes tradicionals albaneses del segle XV) continua vigent i, encara que oficialment abolit el 1930, ha deixat empremtes visibles a la societat actual i segueix dictant la llei. Per exemple, els conceptes de g\u00e8nere i relacions de g\u00e8nere s\u00f3n definits per les creences culturals derivades del Kanun. I es fan servir per justificar el control del comportament de les dones, incl\u00f2s el control mitjan\u00e7ant maltractaments. Al C\u00f2dex, a les dones se’ls assigna un paper molt marginal i se les defineix com una “odre que nom\u00e9s ha d’aguantar”.<\/p>\n\n
Una imatge contradict\u00f2ria<\/strong><\/p>\n\n L’Alb\u00e0nia actual ofereix un quadre contradictori. D’una banda, el setembre del 2021 el nomenament de dotze ministres a l’executiu encap\u00e7alat pel Primer Ministre Edi Rama va convertir Alb\u00e0nia al pa\u00eds del m\u00f3n on la pres\u00e8ncia de dones al govern \u00e9s m\u00e9s nombrosa. Tamb\u00e9, aquell en qu\u00e8 els indicadors que descriuen la pres\u00e8ncia de dones en alts c\u00e0rrecs en empreses p\u00fabliques i privades estan creixent, especialment a les grans ciutats i al sector de serveis (encara que molt per sota de la dels homes).<\/p>\n\n D’altra banda, Alb\u00e0nia \u00e9s tamb\u00e9 el pa\u00eds on, atesa una taxa d’atur femen\u00ed comparable a la dels homes (al voltant del 12%), els salaris de les dones s\u00f3n de mitjana un 6,6% inferiors als dels homes, amb pics del 25% al \u200b\u200bsector manufacturer. En un pa\u00eds on el 46% de la poblaci\u00f3 est\u00e0 en risc de pobresa (xifra que, tot i aix\u00f2, est\u00e0 disminuint), les dones s\u00f3n les m\u00e9s exposades a aquesta eventualitat, especialment entre les aturades i en aquelles on el nivell d’instrucci\u00f3 \u00e9s baix .<\/p>\n\n Per\u00f2 \u00e9s a nivell social, comen\u00e7ant pels problemes relacionats amb la viol\u00e8ncia dom\u00e8stica, on el cam\u00ed cap a la modernitzaci\u00f3 sembla llarg. Les dades indiquen que la meitat dels albanesos consideren tolerable la viol\u00e8ncia a l’\u00e0mbit familiar si t\u00e9 com a objectiu unir la fam\u00edlia i que, en general, \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que s’ha de resoldre dins de la parella sense inger\u00e8ncies externes.<\/p>\n\n Encara que falten estad\u00edstiques oficials, citant una enquesta del 2018, una de cada dues dones sost\u00e9 haver patit viol\u00e8ncia i m\u00e9s d’un ter\u00e7 afirma trobar-se encara en aquesta situaci\u00f3. De les dades es despr\u00e8n que la viol\u00e8ncia es presenta en m\u00faltiples formes: des de l’emocional a l’econ\u00f2mica (particularment a les zones urbanes) a la f\u00edsica (especialment a les zones rurals) ia la sexual, que \u00e9s la m\u00e9s oculta. Els grups d’edat que pateixen m\u00e9s viol\u00e8ncia s\u00f3n els de noies i dones de 18 a 23 anys i de 37 a 45 anys. Entre totes les v\u00edctimes, les m\u00e9s vulnerables s\u00f3n les persones amb discapacitat, les immigrants, les gitanes i les nenes i les dones origin\u00e0ries de zones rurals.<\/p>\n\n La viol\u00e8ncia psicol\u00f2gica encara \u00e9s m\u00e9s difusa i fa que moltes dones siguin incapaces d’imaginar que puguin ser tractades d’una manera que respecti i valori la seva dignitat. <\/p>\n\n Subordinaci\u00f3 femenina<\/strong><\/p>\n\n Les dones i les nenes estan tan acostumades a veure’s asfixiades en la seva llibertat, que accepten aquesta limitaci\u00f3 com una cosa normal, incapaces d’imaginar una altra forma de vida possible. \u00c9s com si fos normal acceptar que el seu dest\u00ed \u00e9s un: resignar-se a una subtil viol\u00e8ncia de subordinaci\u00f3 als homes sense possibilitat de canviar les coses. I per home s’ent\u00e9n no nom\u00e9s el marit, sin\u00f3 tamb\u00e9 el pare i els germans, que, mancant el pare ocupen el seu lloc en tots els aspectes.<\/p>\n\n Aquesta subordinaci\u00f3, per\u00f2, implica submissions t\u00e0cites addicionals per part de la dona: la fam\u00edlia del seu marit, els deures d’una bona mestressa de casa i, sobretot, l’opini\u00f3 del poble. Aquest \u00e9s com una g\u00e0bia amb la porta oberta: en pots sortir, per\u00f2 alguna cosa t’ho impedeix. I aquesta cosa \u00e9s inherent a l’\u00e0nima de tota dona, no nom\u00e9s de l’albanesa, que, com a esposa i mare, fa tot el possible per salvaguardar la fam\u00edlia. Per protegir-la, ajudar-la, defensar-la, com nom\u00e9s una dona ho pot fer.<\/p>\n\n Quan els homes van comen\u00e7ar a emigrar per sobreviure, les dones van continuar realitzant soles les dures labors del camp, sense ajuda de cap maquin\u00e0ria. Aquesta \u00e9s la situaci\u00f3 actual a Alb\u00e0nia, a l’Alb\u00e0nia dels pobles, en qu\u00e8 les dones, a m\u00e9s del treball rural, s’ocupen de l’educaci\u00f3 dels seus fills, mentre cuiden els pares ancians i pensen com no fer-los faltar el pa . Tot aix\u00f2 amb unes hores de llum i, de vegades, fins i tot d’aigua, al dia.<\/p>\n\n El fred, les preocupacions i els drames interns que no es poden desfogar, fan que la dona albanesa sembli gaireb\u00e9 sempre molts anys m\u00e9s gran que la seva edat. Les seves arrugues fortes, marcades, les celles adquireixen un plec particular i les seves mans s\u00f3n les de qui sap treballar de valent.<\/p>\n\n Als pobles, aix\u00ed com a la capital, el control sobre les dones continua sent molt fort. En moltes fam\u00edlies, les m\u00e9s tradicionals, \u00e9s el pare qui ha de donar consentiment que la seva dona o filles parlin, especialment quan hi ha convidats a la casa, i t\u00e9 l’autoritat de silenciar-les quan no es desitja la seva opini\u00f3. Passa que el pare, o els germans, impedeixen que les germanes menors continu\u00efn els seus estudis en una altra ciutat despr\u00e9s de la secund\u00e0ria, per por que la noia faci alguna cosa immoral.<\/p>\n\n El matrimoni<\/strong><\/p>\n\n <\/p>\n\n La majoria dels matrimonis no s\u00f3n per amor sin\u00f3 concertats pels pares o familiars del noi i la noia i el comprom\u00eds oficial \u00e9s imprescindible per a aquelles que es volen trobar amb el seu xicot. Per tant, no \u00e9s possible passar una estona junts per veure si hi estan d’acord, si es porten b\u00e9. Si una noia an\u00e9s a una altra ciutat sola o amb una amiga sense estar acompanyada d’un cos\u00ed o un germ\u00e0, sovint la gent i els ve\u00efns la consideren poc seriosa i, per tant, ja no \u00e9s digna de respecte. A partir d’aqu\u00ed ser\u00e0 dif\u00edcil trobar marit, per la qual cosa el tipus d’home que la prendr\u00e0 en consideraci\u00f3 disminuir\u00e0 en funci\u00f3 de la gravetat de la “falta” comesa: sortir sola, arribar tard al capvespre, haver perdut la virginitat, haver trencat un comprom\u00eds, divorciar-se. En aquests casos, es podr\u00e0 ajuntar amb homes que ja van trencar un comprom\u00eds, divorciats, alcoh\u00f2lics, expresidiaris o amb algun defecte f\u00edsic. Ni tan sols parlar de comprometre’s amb un \u201cintel\u00b7lectual\u201d, terme que a Alb\u00e0nia s’utilitza per referir-se a persones educades i graduades.<\/p>\n\n La noia que es casa amb el menor de diversos germans haur\u00e0 de tradicionalment anar a viure a casa dels pares d’ell i la conviv\u00e8ncia amb la sogra sol posar tensi\u00f3 a la parella. Tamb\u00e9 perqu\u00e8 el noi, abans acostumat a no tenir deures a casa, seguir\u00e0 perpetuant el comportament masclista apr\u00e8s del seu pare, mentre que la noia haur\u00e0 de complir literalment amb les seves obligacions cap a la sogra. Sovint passa que la parella viu amb els pares del marit no nom\u00e9s per tradici\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 el cost d’una casa \u00e9s massa alt per suportar-lo quan nom\u00e9s en s\u00f3n dos.<\/p>\n\n El cam\u00ed de la reestructuraci\u00f3 mental<\/strong><\/p>\n\n La famosa periodista i escriptora albanesa Diana \u00c7uli, una de les fundadores i avui president del F\u00f2rum Independent de Dones Albaneses<\/em> , que treballa per la defensa dels drets de la dona a tots els nivells, escrivint sobre la dona albanesa entre el passat i el present , afirma que \u00ab la identitat es crea al si de la col\u00b7lectivitat, i aix\u00f2 sovint implica tamb\u00e9 dolor per a aquelles i aquells que volguessin canviar la sort i trencar amb els comportaments rituals tractant de no ferir el poder de la moral de la fam\u00edlia, del marit, del pare i del germ\u00e0 mitjan\u00e7ant la recerca d’una soluci\u00f3 moral. S’est\u00e0 passant amb fatiga d’un sistema tancat a un sistema obert en un cam\u00ed de reestructuraci\u00f3 mental<\/em>.”<\/p>\n\n Fer sentir la pr\u00f2pia veu \u00e9s avui m\u00e9s urgent que mai en una societat que continua sufocant les dones en nom d’un masclisme tena\u00e7.<\/p>\n\n Tomasa Mart\u00ednez, ccv El 8 de mar\u00e7, Dia Internacional de la Dona, \u00e9s sempre una oportunitat per reflexionar sobre la condici\u00f3 de la dona en la societat contempor\u00e0nia, sobre els \u00e8xits aconseguits, les conquestes socials, econ\u00f2miques, pol\u00edtiques i els reptes que encara queden per assolir a la perspectiva de la seua emancipaci\u00f3, les q\u00fcestions sobre igualtat de g\u00e8nere, […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":10110,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","pgc_sgb_lightbox_settings":"","footnotes":""},"categories":[262],"tags":[],"class_list":["post-10126","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-justicia-i-pau-jpic"],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/vedruna.org\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/2.venta-de-sus-productos-1-pixelada-768x1024.jpg\"){kind=tracking}
<\/figure>\n\n![\"\"](\"https:\/\/vedruna.org\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/3.vendiendo-sus-pollos-pixelada-768x1024.jpg\"){kind=tracking}
<\/figure>\n\n![\"\"](\"https:\/\/vedruna.org\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/4.trabajando-huerta-768x1024.jpg\")
<\/figure>\n\n