Laica Vedruna i durant molts anys infermera de professi\u00f3, les dues vocacions s\u00f3n una de sola per a Pilar Lled\u00f3. \u201cDavant un proc\u00e9s de malaltia \u2013diu en aquesta entrevista\u2013, tan necessari \u00e9s un bon diagn\u00f2stic i tractament, com un gest amable, una car\u00edcia, una mirada de comprensi\u00f3, unes paraules d’al\u00e8 que ajudin que la persona senti la for\u00e7a que ja hi ha, per al seu proc\u00e9s de sanaci\u00f3\u201d.<\/p>\n\n
<\/p>\n\n
Qu\u00e8 ha aportat la teva vocaci\u00f3 de laica<\/strong> <\/strong>Vedruna<\/strong> <\/strong>a la teva feina a infermeria?<\/strong><\/p>\n\n La imatge que tenim de Joaquima de Vedruna, pel carisma heretat i per tot el que coneixem de la seva vida, \u00e9s la d’una dona avan\u00e7ada al seu temps. Si mirem la definici\u00f3 de salut, segons l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut, es parla de \u201cestat de benestar f\u00edsic, mental i social complet, i no nom\u00e9s l’abs\u00e8ncia d’afeccions o malalties\u201d. Si mirem els or\u00edgens de la congregaci\u00f3, m\u00e9s de 100 anys abans que l’OMS don\u00e9s aquesta definici\u00f3, veiem que, des del principi, hi ha tres aspectes, tres expressions molt vinculades amb aquesta definici\u00f3 de l’OMS, que van marcant l’estil propi d’una manera de viure, de situar-se davant de la realitat: guarir, educar i alliberar.<\/strong><\/p>\n\n Molts anys abans de pronunciar el meu comprom\u00eds la\u00efcal (en aquella \u00e8poca en qu\u00e8 busques trobar el teu lloc al m\u00f3n, la teva vocaci\u00f3), ja em sentia tocada pel carisma Vedruna. Escollir dedicar-me a la infermeria va ser fruit d’aquell desig de treballar acostant-me a les situacions de vulnerabilitat de les persones, i Joaquina va ser mestra en aquesta feina.<\/p>\n\n \u00c9s clar que aix\u00f2 va ser nom\u00e9s el principi d’un cam\u00ed que al llarg de la teva vida personal i professional es va perfilant, potser unificant en una sola paraula, \u201cvocaci\u00f3\u201d. Quan descobreixes que la vocaci\u00f3 no es refereix nom\u00e9s a l’\u00e0mbit professional, sin\u00f3 que \u00e9s justament el contrari, l’\u00e0mbit professional \u00e9s convocat per un altre concepte m\u00e9s ampli, que \u00e9s el \u201csentit\u201d, el \u201cprop\u00f2sit\u201d de la teva vida a la terra. Tot arriba a una plenitud diferent.<\/p>\n\n En aquests moments, la resposta a qu\u00e8 ha aportat la meva vocaci\u00f3 la\u00efcal Vedruna a la meva feina com a infermera nom\u00e9s \u00e9s possible si miro el conjunt dels aspectes de la meva vida, englobats per una sola manera de voler estar i relacionar-te \u201cen\u201d i \u201camb\u201d el m\u00f3n,<\/p>\n\n Com et definiries aleshores?<\/strong><\/p>\n\n S\u00f3c filla, esposa, mare, germana, amiga, infermera\u2026 I en aquesta recerca de formes de relaci\u00f3 \u00e9s on el carisma Vedruna es fa vocaci\u00f3, donant unitat a tot el meu projecte de vida. \u00c9s cert que aquest proc\u00e9s no acaba mai, estem cridats a revisar, acollir, discernir, interioritzar totes les experi\u00e8ncies de vida que ens sorgeixen di\u00e0riament i descobrir el tarann\u00e0 propi del nostre carisma, al qual ens sentim cridades i cridats.<\/p>\n\n Al llarg de tota la hist\u00f2ria de la Congregaci\u00f3, veiem com prioritzar el valor de la persona i de la persona contemplada de manera \u00edntegra ha estat i \u00e9s el fil conductor, el m\u00f2bil de totes les accions. Encara que pugui semblar al principi que aquests tres esperits carism\u00e0tics, guarir, educar i alliberar, estaven separats com per tasques, la veritat \u00e9s que la traject\u00f2ria, el recorregut fet porta a tenir molt clar que tots tres estan profundament entrella\u00e7ats i que sanant s’educa i allibera, educant se sana i allibera, i alliberant se sana i educa. Res m\u00e9s a prop d’aquesta \u201chumanitzaci\u00f3 de la salut\u201d de qu\u00e8 es parla tant des de fa molts anys.<\/p>\n\n La teva vocaci\u00f3 Vedruna ha enriquit la teva vocaci\u00f3 d’infermera. I al rev\u00e9s, diries que la teva feina ha enriquit la teva fe?<\/strong><\/p>\n\n Aquestes dues primeres preguntes semblen la cara i la creu d’una mateixa moneda. I \u00e9s que no es d\u00f3na res per separat, les persones que ens sentim cridades a seguir el missatge d’amor de Jes\u00fas, sabem que la fe no es pot viure en solitari, que necessita una comunitat per a la seva expressi\u00f3 i creixement. Necessitem el contacte amb els altres per aterrar, palpar aquesta trobada amb Jes\u00fas, en aquest sentit em sento privilegiada i summament agra\u00efda pels mitjans que la vida ha posat a la meva disposici\u00f3.<\/p>\n\n Els processos de malaltia i mort s\u00f3n moments de molta vulnerabilitat a l’\u00e9sser hum\u00e0, tot queda descol\u00b7locat, interromput per una situaci\u00f3 inesperada i la majoria de vegades incomprensible. Com mirar aquesta vulnerabilitat, com acompanyar-la? Doncs \u00e9s quan m\u00e9s entens la necessitat de transcend\u00e8ncia de l’\u00e9sser hum\u00e0, la necessitat que tot el nostre \u00e9sser vagi alhora sense deixar res del que som pel cam\u00ed. I som \u00e9ssers f\u00edsics, s\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 tenim un cos emocional i un cos espiritual. En aquests moments de la hist\u00f2ria, en qu\u00e8 veiem moltes vegades que la salut \u00e9s considerada com un fi i no com un mitj\u00e0, quan el ritme de la nostra societat sembla que ens empeny m\u00e9s, a aprendre a sobreviure que a experimentar una vida plena, quan la fragilitat apareix constantment provocant dolor i patiment, \u00e9s quan m\u00e9s clara veus la necessitat de descobrir i experimentar \u201calguna cosa\u201d que est\u00e0 per sobre d’aix\u00f2, la necessitat de potenciar el nostre \u00e9sser espiritual, tantes vegades ignorat.<\/p>\n\n Qu\u00e8 creus que ajuda m\u00e9s una persona que afronta situacions dif\u00edcils com les que descrius?<\/strong><\/p>\n\n Davant d’un proc\u00e9s de malaltia, tan necessari \u00e9s un bon diagn\u00f2stic i tractament, com un gest amable, una car\u00edcia, una mirada de comprensi\u00f3, unes paraules d’al\u00e8 que ajudin a fer que la persona senti la for\u00e7a que ja hi ha, per al seu proc\u00e9s de guariment. No en va Joaquina insistia tant en l’alegria com principal virtut. Estar alegres, creure confiadament que aquest moment \u00e9s tamb\u00e9 un proc\u00e9s d’aprenentatge porta la persona a situar-se en les millors condicions per travessar de forma sana, valgui la redund\u00e0ncia, el seu propi proc\u00e9s de sanaci\u00f3<\/p>\n\n Humanitzar la salut no nom\u00e9s \u00e9s m\u00e9s gratificant tant per a pacients com per al personal sanitari, sin\u00f3 tamb\u00e9 m\u00e9s eficient per al model sanitari mateix?<\/strong><\/p>\n\n Comprometre’s en processos d’humanitzaci\u00f3 a tots els nivells de conviv\u00e8ncia i interacci\u00f3 indubtablement ser\u00e0 benefici\u00f3s per a totes les parts implicades. Humanitzar les cures en l’\u00e0mbit sanitari no \u00e9s una tasca f\u00e0cil, s\u00f3n molts els factors que intervenen, humans, tecnol\u00f2gics, organitzatius, i trobar un equilibri satisfactori entre tots ells, requereix buscar estrat\u00e8gies que prioritzin abans que res la dignificaci\u00f3 de la persona i aix\u00f2 passa per el reconeixement del seu \u00e9sser \u00fanic, mereixedor d’una atenci\u00f3 personalitzada i una escolta de les seves necessitats concretes, no nom\u00e9s de les que el personal sanitari cregui que necessita.<\/p>\n\n Els progressos tecnol\u00f2gics i cient\u00edfics han suposat un aven\u00e7 molt important en el camp de la salut, tamb\u00e9 la necessitat d’humanitzar les nostres actuacions ha emergit amb m\u00e9s for\u00e7a els darrers anys i m\u00e9s encara arran de la pand\u00e8mia viscuda. La sensibilitzaci\u00f3 davant de tantes situacions de patiment i p\u00e8rdues i davant de la nostra pr\u00f2pia vulnerabilitat ens ha portat almenys a entrar en noves din\u00e0miques de reflexi\u00f3.<\/p>\n\n Els canvis en atenci\u00f3 sanit\u00e0ria no poden ser unidireccionals, precisament pel gran ventall d’aspectes que intervenen en la consecuci\u00f3 d’aquesta finalitat \u00faltima, que \u00e9s el benestar a tots els nivells de tots els implicats, pacients i cuidadors. Potser el repte consisteix a conjugar b\u00e9 una medicina que, de vegades, tendeix a industrialitzar-se massa, amb una aplicaci\u00f3 m\u00e9s inclusiva, basada en relacions interpersonals emp\u00e0tiques, compassives i respectuoses.<\/p>\n\n “La meva salut, el meu dret” \u00e9s el lema escollit aquest any per l’OMS per celebrar el dia mundial de la salut. Com a Fam\u00edlia<\/strong> <\/strong>Vedruna, present a tots els continents, en situacions molt diverses, en quines tasques d’incid\u00e8ncia creus seria m\u00e9s efica\u00e7 centrar-nos per defensar aquest dret?<\/strong><\/p>\n\n La Fam\u00edlia Vedruna porta als seus gens aquest tarann\u00e0 de curaci\u00f3 i cura. Aix\u00ed ho veiem tamb\u00e9 en els darrers documents capitulars, que s\u00f3n expressi\u00f3 de la vida que batega dins. D’una manera o altra, endinsant-se en aspectes concrets, la direcci\u00f3 del cam\u00ed sempre va a la recerca del comprom\u00eds amb la defensa de l’\u00e9sser hum\u00e0 i el seu entorn. No conec ni un sol projecte de la Fam\u00edlia Vedruna, a cap pa\u00eds o continent, que no porti expl\u00edcitament la promoci\u00f3, la defensa i el treball a favor de la dignitat i els drets de la persona.<\/p>\n\n Els lemes que cada any presenta l’OMS persegueixen una presa de consci\u00e8ncia que desperti en nosaltres actituds, tant a nivell personal com comunitari, que permetin prevenir i resoldre problemes de salut, relacionats amb tots els \u00e0mbits de la vida, que puguin afectar la integritat i drets fonamentals de l’\u00e9sser hum\u00e0.<\/p>\n\n Avui dia sembla una utopia parlar en aquests termes, no sembla que puguem parlar de salut com a dret, sense anar a les causes de la seva abs\u00e8ncia o dificultat per accedir-hi, quan tantes situacions de guerra i violaci\u00f3 dels drets \u201cb\u00e0sics\u201d, entre ells latenci\u00f3 sanit\u00e0ria, estan sent suportats per tantes i tantes persones. Davant de tanta realitat complexa i feridora, \u00e9s important la creaci\u00f3 de xarxes, involucrar-nos, ser part d’aquesta veu que s’entesta a al\u00e7ar-se per defensar la just\u00edcia, all\u00e0 on \u00e9s m\u00e9s vulnerada.<\/p>\n\n