{"id":12748,"date":"2024-08-15T15:42:58","date_gmt":"2024-08-15T13:42:58","guid":{"rendered":"https:\/\/vedruna.org\/un-ahir-que-va-passar-fa-75-anys-i-que-es-fa-realitat-a-la-trobada-a-la-festa-a-compartir-la-vida\/"},"modified":"2024-08-15T15:43:10","modified_gmt":"2024-08-15T13:43:10","slug":"un-ahir-que-va-passar-fa-75-anys-i-que-es-fa-realitat-a-la-trobada-a-la-festa-a-compartir-la-vida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/vedruna.org\/ca\/un-ahir-que-va-passar-fa-75-anys-i-que-es-fa-realitat-a-la-trobada-a-la-festa-a-compartir-la-vida\/","title":{"rendered":"Un ahir que va passar fa 75 anys i que es fa realitat a la trobada, a la festa, a compartir la vida"},"content":{"rendered":"\n

El dia 5 d’agost, festivitat de la nostra Senyora de les Neus, l’illa de l’encant es va vestir de festa en celebrar el 75\u00e8 aniversari de l’arribada de les HH Carmelites de la Caritat a aquesta terra tan estimada per tantes germanes que van sembrar la llavor del Carisma Vedruna.<\/p>\n\n

El 1959 les primeres Hnas. espanyoles, germanes Irene i Anita Gonz\u00e1lez-Quevedo al costat de Dolores Aguado, amb motxilla a la m\u00e0 dir\u00edem ara, plenes d’amor i disposici\u00f3 van desembarcar a terra convidades pel P. Quevedo, per iniciar la universitat de Ponce. <\/p>\n\n

El 1961 l’illa va ser tocada per D\u00e9u quan es va construir el fam\u00f3s col\u00b7legi Vedruna que tant va aportar a les fam\u00edlies porto-riquenyes, i on les Hnas. es van dedicar a sembrar i abonar la llavor de l’ensenyament de Joaquina Vedruna. Van comen\u00e7ar la seva tasca amb 64 \u200b\u200balumnes i el seu alumnat va anar creixent fins a m\u00e9s de 900. Aquesta illa petita en mida, per\u00f2 de cors gegants va ser bene\u00efda per la pres\u00e8ncia d’aquestes germanes \u00e0gils i decidides a treballar en la formaci\u00f3 de dones a l’educaci\u00f3 cristiana. <\/p>\n\n

Avui ho celebrem amb molt d’orgull, recordant amb tant d’afecte cadascuna de les germanes que ens van ajudar a formar-nos com a dones \u00faniques marcant ruta de llum. Quatre s\u00f3n avui presents, Iris Rivera, Maria del Carmen Robles i Virgenmina i Ada Mirian Rivera, les altres al firmament il\u00b7luminant els nostres camins. <\/p>\n\n

Iniciem la celebraci\u00f3, a Sant Joan de Puerto Rico, amb una Eucaristia al mateix lloc on va funcionar el col\u00b7legi Vedruna. Per a les antigues alumnes espai m\u00e0gic, ple de records i molta vida. La mateixa va estar presidida pel P. Feliciano Rodr\u00edguez, concelebrada per Fra Mois\u00e9s caputx\u00ed i el P. Jorge Amber, SJ. amb carta de germanor. Les lectures estaven enfocades a l’amor, aquell amor que Joaquima deia que ‘No diu mai Basta’<\/em> i com diuen els porto-riquenys ‘ AMOR DEL BUENO’<\/em> , com el rebut per les germanes, els qui ens van acostar a l’amor del nostre D\u00e9u. Tamb\u00e9 hi van ser presents Hnas. Epif\u00e0nia de la Creu (Rep. Dominicana), Carmen Migdalia (EUA) i Marisol S\u00e1nchez (Equip Provincial) i moltes exalumnes. De manera especial es van fer presents els equips general i provincial amb les seves cartes de salutacions a tota la fam\u00edlia per a una ocasi\u00f3 tan gran. (Poden llegir-les descarregant els PDF al final d’aquesta not\u00edcia). <\/p>\n\n

\"\"<\/figure>\n\n

Diuen que les festes es coneixen per les vig\u00edlies, per aix\u00f2 el 3 d’agost, la comunitat d’Aibonito, fundada el 1979, petita comunitat d’inserci\u00f3 en un medi popular, amb gent acollidora, va preparar una emotiva eucaristia com a agra\u00efment del llegat d’amor a les nostres comunitats<\/em> .<\/p>\n\n

Hna. Iris Rivera, CCV ens va animar a participar a la celebraci\u00f3 i ens va recordar que \u201cavui \u00e9s un dia ple de joia i emoci\u00f3. \u00c9s un recordatori sobre com de valu\u00f3s el temps que compartim i com n’\u00e9s d’important els uns per als altres. Amb aquesta celebraci\u00f3 fem mem\u00f2ria de com arribem i com vam anar donant resposta a les realitats actuals perqu\u00e8 volem continuar amb la proximitat i la senzillesa que ens ha caracteritzat. \u00c9s moment propici per recordar les germanes que ja no estan f\u00edsicament, per\u00f2 la influ\u00e8ncia de les quals perdura. Cadascuna de nosaltres ha recorregut el seu propi cam\u00ed, enfrontant desafiaments, celebrant \u00e8xits. Avui, aquests camins es tornen a creuar, i \u00e9s com si el temps no hagu\u00e9s passat. L’alegria de veure les cares, escoltar les rialles i sentir el seu afecte \u00e9s indescriptible. <\/em><\/p>\n\n

Aprofitem aquest moment per agrair cada instant compartit i per prometre que, sense importar el que el futur ens depari, sempre trobarem la manera de tornar a trobar-nos com a fam\u00edlia Vedruna. <\/em><\/p>\n\n

Algunes experi\u00e8ncies del viscut<\/strong><\/p>\n\n

Marisol Casas, exalumne<\/strong><\/p>\n\n

\u201cVa ser un moment per compartir, brindis, can\u00e7ons, pa de pessic, can\u00e7ons i fins i tot \u201cpleners\u201d (instrument de percussi\u00f3). Sentim nost\u00e0lgia, amor, amistat i companyonia i sobretot un profund agra\u00efment a les germanes per dedicar les seves vides al benestar dels porto-riquenys sense esperar res a canvi\u201d. <\/em><\/p>\n\n

Hna. Mirian Rivera, CCV<\/strong><\/p>\n\n

La celebraci\u00f3 va significar molt per a mi. Va ser una acci\u00f3 de gr\u00e0cies per l’afecte i la participaci\u00f3, un regal per a la congregaci\u00f3 per totes les germanes que encara vam quedar (quatre) i per les que han passat, l’alegria de les exalumnes del col\u00b7legi Vedruna, i de representants de gaireb\u00e9 totes les comunitats on hem estat presents les Carmelites Vedruna. <\/em><\/p>\n\n

Hna. Virgenmina Rivera, CCV<\/strong><\/p>\n\n

Agraeixo de cor aquests 75 anys de pres\u00e8ncia Vedruna a aquesta terra. Recollir la hist\u00f2ria viscuda a les diferents comunitats on hem estat i compartit. Aibonito, Ponce, Caguas, Narajito, Rio Piedras, Caimito i les obres desenvolupades al Col\u00b7legi Vedruna, al Centre de reeducaci\u00f3 Crea, CE Joaquina de Vedruna, la Resid\u00e8ncia Universit\u00e0ria, a la missi\u00f3 pastoral, a la formaci\u00f3 B\u00edblica, lit\u00fargica, vivint l’Evangeli i sembrant el Carisma Vedruna. Agrair a les exalumnes que van organitzar la celebraci\u00f3, agrair els fruits sembrats per tantes germanes que van passar per aquesta terra i la collita de la qual avui recollim .<\/strong> <\/em><\/p>\n\n

Hna. Maria del Carme Robles, CCV<\/strong><\/p>\n\n

La celebraci\u00f3 a Aibonito ha estat per a mi una experi\u00e8ncia impressionant, veure amb l’afecte que ens van rebre aquell dia, encara que ja no hi vivim, i tot el que ens havien preparat. L’Eucaristia va ser molt emotiva i plena de detalls, petons i abra\u00e7ades. Tamb\u00e9 compartir amb la gent, sense deixar d’esmentar el pa de pessic, regals, atencions. Mai oblidar\u00e9 els anys viscuts a Aibonito, \u00e9rem una comunitat de 4 germanes: Neus de la Rubiera, Eneida Torres, Hayd\u00e9e Rodr\u00edguez i jo, entre d’altres que van passar. Una missi\u00f3 insereix en aquest poble acollidor i senzill. Ens dedic\u00e0vem a l’educaci\u00f3 a l’escola p\u00fablica, la visita als malalts a l’hospital i per les cases, a la formaci\u00f3 b\u00edblica, la formaci\u00f3 de les comunitats\u2026, finalment, particip\u00e0vem de la vida de la parr\u00f2quia de manera molt compromesa i sentit comunitari. Tants anys per aquesta terra de Borinquen que puc dir des del cor que em sento porto-riquenya nascuda a Espanya.<\/em><\/p>\n\n

\u201cGR\u00c0CIES A TOTHOM PER ESTAR AQU\u00cd I PER FER D’AQUESTA RETROBADA UN MOMENT INOBLIDABLE. QUE L’ALEGRIA D’AQUEST DIA ENS ACOMPANYI SEMPRE!\u201d<\/em><\/strong><\/p>\n\n

Lizzie Corujo, exalumna i Hna. Marisol S\u00e1nchez, CCV<\/p>\n\n

\n