{"id":30500,"date":"2025-11-07T08:38:00","date_gmt":"2025-11-07T07:38:00","guid":{"rendered":"https:\/\/vedruna.org\/una-missio-que-deixa-empremta-a-albania\/"},"modified":"2025-11-17T12:41:33","modified_gmt":"2025-11-17T11:41:33","slug":"una-missio-que-deixa-empremta-a-albania","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/vedruna.org\/ca\/una-missio-que-deixa-empremta-a-albania\/","title":{"rendered":"Una missi\u00f3 que deixa empremta a Alb\u00e0nia"},"content":{"rendered":"\n

Aquest \u00e9s un resum de la not\u00edcia publicada a la web de la Prov\u00edncia Vedruna d’Europa. Es pot llegir completa aqu\u00ed: <\/em><\/p>\n\n

Acci\u00f3 de gr\u00e0cies que posa fi a 35 anys de \u201cvida entregada\u201d a Alb\u00e0nia<\/strong><\/a> <\/strong><\/p>\n\n

\n\n

A principis de novembre, les germanes de la comunitat de Fush\u00eb Mamurras, a Alb\u00e0nia, es van acomiadar de la missi\u00f3 en aquest pa\u00eds<\/strong> . A l’acci\u00f3 de gr\u00e0cies van assistir Maria Gracia Gil i Inma Eibe, de l’Equip Provincial. L’Eucaristia va ser presidida per Angelo Massafra, arquebisbe em\u00e8rit de Shkodr\u00eb\u2013Pult, a qui es va agrair la bona disposici\u00f3 i col\u00b7laboraci\u00f3 que sempre ens ha manifestat. <\/p>\n\n

En les seves paraules, la provincial Mar\u00eda Gracia Gil va subratllar que la missi\u00f3 de les germanes, que durant molts anys han estat acompanyant la fe d’aquest poble, continuar\u00e0 a les mans de l’Esgl\u00e9sia local que seguir\u00e0 present a Fush\u00eb Mamurras: <\/p>\n\n

\n

\u201cGr\u00e0cies per donar continu\u00eftat i seguir cuidant la llavor de la Paraula de D\u00e9u en aquest poble tan estimat per nosaltres […] Faliminderit!\u201d<\/p>\n<\/blockquote>\n\n

A la celebraci\u00f3, es va recordar l’arribada el 1992 de les primeres germanes i els inicis de la missi\u00f3, empresa per religioses molt valentes, recolzades per la comunitat Vedruna d’It\u00e0lia. Van comen\u00e7ar fent classe d’itali\u00e0, atenent un dispensari, visitant malalts i col\u00b7laborant en activitats pastorals, i amb el temps van obrir una escola per a nens i joves. La seva tasca va comptar amb el treball conjunt de preveres, col\u00b7laboradors i voluntaris, aix\u00ed com amb el suport de la parr\u00f2quia italiana de Mantova. <\/p>\n\n

Maria Gr\u00e0cia va valorar l’esfor\u00e7 de les \u00faltimes germanes a marxar, que fins a l’\u00faltim moment es van esfor\u00e7ar per ser fidels a la comanda d’acompanyar la vida de la gent d’Alb\u00e0nia. Va recordar que, encara que a Espanya es canta \u201cAlguna cosa es mor a l’\u00e0nima quan un amic se’n va\u201d, a la nostra Fam\u00edlia Vedruna creiem que queda molta vida entregada i compartida.<\/strong> Va concloure donant gr\u00e0cies i confiant que \u201c el Senyor far\u00e0 florir i arribar\u00e0 el temps de veure les plantes carregades de fruits<\/strong> \u201d. <\/p>\n

\n\t
<\/div>\n\t
<\/div>\n\t
<\/div>\n\t
<\/div><\/div>