{"id":31248,"date":"2025-12-01T14:09:21","date_gmt":"2025-12-01T13:09:21","guid":{"rendered":"https:\/\/vedruna.org\/en-allo-simple-la-vida-es-fa-cami-i-trobada\/"},"modified":"2025-12-01T14:10:28","modified_gmt":"2025-12-01T13:10:28","slug":"en-allo-simple-la-vida-es-fa-cami-i-trobada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/vedruna.org\/ca\/en-allo-simple-la-vida-es-fa-cami-i-trobada\/","title":{"rendered":"En all\u00f2 simple, la vida es fa cam\u00ed i trobada"},"content":{"rendered":"\n

Amaya comparteix el seu mes i mig com a volunt\u00e0ria a la selva, convivint amb les fam\u00edlies del Centre Poblat Nuevo San Juan. All\u00e0 experimenta com la vida es construeix des del senzill, des del petit, des del m\u00e9s profund de l’\u00e9sser hum\u00e0. <\/h3>\n\n
\n\n

\u00c9s una gran experi\u00e8ncia, primer l’arribada solcant el riu Ucayali, que et marca la din\u00e0mica del temps, arribes quan arribes, tots amb les seves c\u00e0rregues, amb coses que al seu poblat no poden adquirir, vaixells que carregats de gent i b\u00e0rtols van riu amunt i avall, com en una gran autopista d’aigua. Contacte amb la natura viva, exuberant, jove i, alhora, contacte amb la vida a la selva, que \u00e9s dura, cal treballar molt i dur per poder tenir alguna cosa per menjar al plat. Tant se val l’edat que tinguis, la necessitat s’imposa, i aquesta \u00e9s la prioritat per a tothom. Experimentar que el present \u00e9s important, viure all\u00f2 immediat, alguna cosa per a mi guaridor i alhora dif\u00edcil, acostumada a programar-me, aqu\u00ed \u00e9s un exercici pr\u00e0ctic, l’important no \u00e9s el que has programat, est\u00e0s a costa del que per a altres \u00e9s important, i tu t’acobles. <\/p>\n\n

Aqu\u00ed el que \u00e9s prioritari \u00e9s aconseguir tenir un plat a taula, una cosa que jo tinc sense dificultat, tota la resta \u00e9s secundari, aquestes ulleres per mirar la seva vida i la meva vida s\u00f3n importants.<\/p>\n\n

\"\"<\/figure>\n\n

Aquest any ha estat un contacte directe i intens amb persones que necessitaven atenci\u00f3 per problemes de salut amb el tractament de biomagnetisme.<\/p>\n\n

Ha estat preci\u00f3s dedicar-los el meu temps i el meu afecte, veure com de netes i arreglades que s’acostaven a la sessi\u00f3, i oferir-los aquest espai, que \u00e9s tan dif\u00edcil per a elles. -digu\u00e9 elles, doncs nom\u00e9s van venir 2 homes- i, prendre’l com ve, sentir el goig de veure-les aixecar-se de la sessi\u00f3 somrients, i jo alhora com si fossin una miqueta jo, alg\u00fa important per a mi, alg\u00fa especial. Les nostres hist\u00f2ries s’ajunten. <\/p>\n\n

Escoltar-los dir coses precioses, sorgides dels tractaments, \u201cjo he ressuscitat\u201d<\/strong> , \u201cvaig venir amb mal de genoll i no em dol\u201d<\/strong> , \u201cha estat sanador el tractament\u201d<\/strong> . O una cosa que em va emocionar i va fer una mica de vergonya; qu\u00e8 est\u00e0 fent mareta, que la gent est\u00e0 guarint?<\/strong> He entrat a formar part de les seves vides i elles de la meva, amb algunes fins i tot de la seva gran intimitat. <\/p>\n\n

Puc dir el que contesto quan em pregunten, tornar\u00e0s<\/strong> a Per\u00fa ?<\/strong><\/p>\n\n

La vida \u00e9s simple, tan simple com jo, com la meva vida.<\/strong><\/p>\n\n

Amaia Oar-Arteta, volunt\u00e0ria<\/strong><\/p>\n

\n\t
<\/div>\n\t
<\/div>\n\t
<\/div>\n\t
<\/div><\/div>