El 19 de desembre de 1825, Joaquima escrivia al bisbe Corcuera demanant perm\u00eds per fundar la Congregaci\u00f3.<\/p>\n\n
Avui, dos segles despr\u00e9s, ens preguntem si all\u00f2 que ella proposava segueix tenint sentit per a nosaltres, les Carmelites de la Caritat Vedruna. Anem prenent consci\u00e8ncia de formar part d’una fam\u00edlia m\u00e9s \u00e0mplia. En aquest cam\u00ed, necessitem fer passos del ‘jo’ al ‘nosaltres’, de l’autoreferencialitat a la reciprocitat que enriqueix i enforteix la diversitat de grups al voltant del carisma: un do que pertany a tota l’Esgl\u00e9sia i \u00e9s per al m\u00f3n<\/em> ( NdN<\/a> 26). <\/p>\n\n Alguns somnis avui ens habiten i ens mouen, nascuts d’una mirada contemplativa de la realitat, amb el cor travessat per la vida de la humanitat, amb els sofriments i les alegries, que tamb\u00e9 s\u00f3n els nostres. Per aix\u00f2 diem avui a Joaquima: <\/p>\n\n Seguim el teu mateix somni, Joaquima: treballar per la gl\u00f2ria de D\u00e9u i el b\u00e9 del pro\u00efsme<\/strong> . Conscients que D\u00e9u \u00e9s glorificat quan cada \u00e9sser hum\u00e0 t\u00e9 vida, sentim que la nostra missi\u00f3 continua sent fer present el Regne prom\u00e8s als pobres, all\u00e0 on estiguem, seguint Jes\u00fas en comunitat de germanes. <\/p>\n\n\n\n Vas ser una dona profundament atenta a la realitat. Sabies que moltes joves pobres no tenien mitjans ni lloc als convents de pobresa<\/strong> , i els vas oferir un cam\u00ed alternatiu, centrat en un cor abrasat per l’amor a D\u00e9u i al Bon Jes\u00fas<\/strong> . Avui ens desafies a viure una Vida Religiosa humil i humanitzadora, propera, prof\u00e8tica, inclusiva, fraterna i sororal, nascuda de cor palpitant pel D\u00e9u encarnat en Jes\u00fas. <\/p>\n\n\n\n Dona de l’Esgl\u00e9sia, vas demanar perm\u00eds per fundar i vas proposar amb claredat un projecte sostenible: Abra\u00e7ar a casa meva algunes joves que, amb la seva feina i algunes almoines, podran mantenir-se i abra\u00e7ar la pobresa<\/em><\/strong> . Per a tu, Joaquima, la sostenibilitat tenia gust de llar, de senzillesa i de responsabilitat compartida. En aix\u00f2 seguim, avan\u00e7ant cap a una consci\u00e8ncia ecol\u00f2gica, teixint xarxes a favor de la vida, en complicitat evang\u00e8lica i carism\u00e0tica. Volem continuar abra\u00e7ant la pobresa<\/strong> \u2014la nostra i la de la nostra gent\u2014 comprometent-nos en la lluita contra totes les pobreses que continuen destruint la vida. <\/p>\n\n\n\n Ens inspira veure com mai actuaves sola: Aix\u00f2 ho demano amb perm\u00eds del meu pare confessor i altres d’esperit<\/em><\/strong> . Avui et reconeixem com a dona sinodal, perqu\u00e8 en aquesta expressi\u00f3 \u2014\u201caltres d’esperit\u201d\u2014 hi ha les persones laiques que, juntament amb nosaltres, formem un \u00fanic i divers \u201cnosaltres\u201d. Amb elles aprenem a discernir cap a on la Ruah Santa ens condueix com a Fam\u00edlia. <\/p>\n\n\n\n En aix\u00f2 estem, Joaquima, revifant el teu llegat pel b\u00e9 de la humanitat. I en aquests temps de reestructuraci\u00f3, amb el Papa Lle\u00f3 XIV descobrim que la caritat<\/strong> \u2013arrel de la nostra identitat\u2013 \u00e9s una for\u00e7a que transforma la realitat, una aut\u00e8ntica pot\u00e8ncia hist\u00f2rica de canvi.<\/strong> Que aquesta for\u00e7a transformi avui la nostra realitat congregacional i ens faci dones portadores de canvi. <\/p>\n\n\n\n Que amb tu Joaquima, D\u00e9u ens guardi en el seu Cor, en aquest amor que mai no diu prou ni assossega fins a abrasar.<\/p>\n\n\n\n Gr\u00e0cies, Joaquima!<\/p>\n<\/blockquote>\n\n Fem un exercici d’imaginaci\u00f3 per apropar-nos a Joaquima de Vedruna el 19 de desembre de 1825, en el moment en qu\u00e8 va escriure la carta al bisbe Corcuera demanant perm\u00eds per fundar la Congregaci\u00f3 Germanes Carmelites de la Caritat Vedruna. <\/p>\n\n Les paraules amb qu\u00e8 viatgem a aquest moment es troben al Quadern CCV Joaquina abra\u00e7a la pobresa i pren partit pels pobres del seu temps<\/em> , escrit per Yolanda Moreno, ccv.<\/p>\n\n\n
\n\n