{"id":38468,"date":"2026-05-28T13:28:50","date_gmt":"2026-05-28T11:28:50","guid":{"rendered":"https:\/\/vedruna.org\/la-sort-de-coincidir-celebrant-200-anys-del-carisma-vedruna-a-salamanca\/"},"modified":"2026-06-12T13:33:03","modified_gmt":"2026-06-12T11:33:03","slug":"la-sort-de-coincidir-celebrant-200-anys-del-carisma-vedruna-a-salamanca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/vedruna.org\/ca\/la-sort-de-coincidir-celebrant-200-anys-del-carisma-vedruna-a-salamanca\/","title":{"rendered":"La sort de coincidir. Celebrant 200 anys del carisma Vedruna a Salamanca"},"content":{"rendered":"\n

Celebrar un esdeveniment no \u00e9s portar al present records nost\u00e0lgics, sin\u00f3 fer mem\u00f2ria d’una hist\u00f2ria de vida i esperan\u00e7a que enforteix el nostre present i revitalitza els somnis de cara al futur. Aix\u00f2 va passar el 22 de maig a la Casa de l’Esgl\u00e9sia, quan ens vam reunir m\u00e9s de cent persones per compartir l’alegria de coincidir, de sentir-nos ve\u00efnes i ve\u00efns de formes diverses, de regalar-nos moments \u00fanics i duradors en tants espais, acompanyades i acompanyats pel carisma Vedruna aqu\u00ed, a Salamanca i la seva prov\u00edncia. <\/p>\n\n

Un carisma que est\u00e0 complint 200 anys i que, des de la segona meitat del segle passat, es va fer trobad\u00eds a les nostres vides de la m\u00e0 de dones fortes i diligents que ens van regalar el somni de Joaquina de Vedruna en tants projectes, pres\u00e8ncies i temps. La trobada la vivim en tres moments i tres espais, f\u00edsics i simb\u00f2lics alhora. <\/p>\n\n

Primer moment: coincidir<\/strong><\/h2>\n\n

Tot va comen\u00e7ar al sal\u00f3 d’actes, a les sis de la tarda, amb una can\u00e7\u00f3: \u201cCoincidir\u201d (que totes i tots recordem a la veu de Pablo Milan\u00e9s). Encara que a cadasc\u00fa i cadascuna dels qui est\u00e0vem all\u00e0 ens havien portat a la trobada persones, experi\u00e8ncies, llocs i temps diferents, quan la Laura ens va convidar a cantar aquesta can\u00e7\u00f3, alguna cosa ens va vincular de forma nova doncs\u2026 tants segles, tants mons, tant espai i coincidir<\/strong> era el millor regal, la millor acci\u00f3 de gr\u00e0cies que, encara amb prou feines intu\u00efda, anava a acompanyar. <\/p>\n\n

Amb suavitat, per\u00f2 amb veritat, Mercedes i Herminia ens van acostar als or\u00edgens, a fa 200 any quan Joaquina de Vedruna va comen\u00e7ar a somiar una nova manera de nomenar l’amor, es va decidir a gestar un projecte que la va abra\u00e7ar i la va fer una l\u00edder valenta. Un projecte orientat a cultivar una manera de relaci\u00f3 generadora de processos capa\u00e7os de recon\u00e8ixer la dignitat de les persones, fomentar la consci\u00e8ncia cr\u00edtica, la solidaritat i el comprom\u00eds amb la just\u00edcia social.<\/strong> Un projecte que es va convertir en la manera Vedruna d’anunciar la Vida i Aquell que viu, Jes\u00fas el Senyor ressuscitat. <\/p>\n\n

Maria des de Pizarrales, Lola des d’Alfons VI, i Maria des de Martiago ens van portar de viatge per la seva hist\u00f2ria a Salamanca i ens van convidar a recon\u00e8ixer, agrair, beneir<\/strong> l’experi\u00e8ncia de coincidir\u2026, fer cam\u00ed juntes i junts, aprendre i acompanyar-nos per canviar el m\u00f3n. <\/p>\n\n

La llavor Vedruna va arribar a Salamanca als anys seixanta del segle passat, entre els avatars del Vatic\u00e0 II i els canvis socials i culturals d?una Espanya que s?acostava a la democr\u00e0cia, fr\u00e0gil per\u00f2 carregada d?utopia. Aquells anys, les Vedruna, amb llums i ombres, com tot, van saber llegir la realitat, entreveure les necessitats, buscar camins d’encarnaci\u00f3 i trobada. Aqu\u00ed ens van dir que el cam\u00ed es fa millor junts i tots, tots, tots, sense excloure ning\u00fa on cadasc\u00fa tenim un lloc.<\/strong> Aqu\u00ed vam coincidir i ens vam fer fam\u00edlia. <\/p>\n\n

Segon moment: “Us anomeno amigues i amics<\/strong> “<\/h2>\n\n

Sense pressa, ens vam moure a l’espai de l’esgl\u00e9sia per celebrar l’ Eucaristia<\/strong> presidida pel nostre amic i company Carlos Mart\u00edn, acompanyat de capellans amics. I all\u00e0 reposar all\u00f2 viscut i agrair tot all\u00f2 que ha teixit la nostra hist\u00f2ria compartida, els temps que a poc a poc van forjar els vincles que ens van fer companys i companyes d’aventura, que ens van convidar a una casa de portes obertes on l’amor sempre tenia l’\u00faltima paraula. <\/p>\n\n

En aquest espai que sempre convoca celebrem la hist\u00f2ria feta carisma Vedruna, l’experi\u00e8ncia de fer cam\u00ed com Jes\u00fas de Natzaret sanant, educant, alliberant\u2026 Una hist\u00f2ria que es deixava abra\u00e7ar en els instants que es feien preg\u00e0ria i cant, en les paraules sentides i la fe compartida de tots\/es i de cadascuna\/a, en l’acci\u00f3 de gr\u00e0cies que, amb la veu de gr\u00e0cies que, amb la veu sostenen.<\/p>\n\n

Tercer moment: assaborint all\u00f2 viscut<\/strong><\/h2>\n\n

Per fi, caient ja la tarda, al pati les veus es van fer festa. Assaborint la trobada, entre salutacions, records i not\u00edcies compartim el menjar i la beguda que, una vegada, m\u00e9s es va fer s\u00edmbol que celebrar val la pena. <\/p>\n\n

Gr\u00e0cies Joaquima de Vedruna perqu\u00e8 vas seguir la inspiraci\u00f3 de l’Esperit i per la teva mediaci\u00f3 i fidelitat, avui rebem i celebrem aquests vincles d’arrelament a Salamanca que ens fa m\u00e9s humans\/es i lluminosos\/es.<\/strong><\/p>\n\n

Gr\u00e0cies companyes Vedruna per aquesta trobada, pel que sou i pel que som junts i juntes\u2026per coincidir i construir al nostre costat.<\/p>\n\n

Carmen Soto, ssj<\/strong><\/p>\n

\n\t
<\/div>\n\t
<\/div>\n\t
<\/div>\n\t
<\/div><\/div>