Endinsar-se a la selva \u00e9s obrir-se a la possibilitat de contemplar, admirar, gaudir paisatges meravellosos, la bellesa d’aquesta naturalesa exuberant i\u2026 tamb\u00e9 preparar-se per descobrir la realitat de la vida de les persones que hi habiten i que, no sempre, per factors externs , poden gaudir de la pau que la natura els ofereix.<\/p>\n\n
El riu Abujao ha estat una zona desconeguda per nosaltres perqu\u00e8 aquests rius i falltes eren visitats pels pares colombians de Yarumal. Per\u00f2 des de fa uns anys, els pares van deixar la seva missi\u00f3 per aquests llocs i des de llavors, alguns Animadors i Animadores de les Comunitats Cristianes del que era la seva zona, es van unir a les trobades que fem amb els Animadors de la nostra zona.<\/p>\n\n
Les Animadores de dos caserius de la fallta \u201cShesha\u201d, afluent del riu Abujao, van preparar alguns nens i joves per rebre el sagrament del baptisme i desitjaven que, al costat d’algun sacerdot an\u00e0vem a visitar-los. I vam acordar la data.<\/p>\n\n
El dia indicat vam sortir d’hora de casa en un pot r\u00e0pid i for\u00e7a gran i al cap de dues hores est\u00e0vem al mas \u201cAig\u00fces negres\u201d a la boca de l’Abujao, on vam desembarcar amb els nostres mosquiters, matalassos, motxilles, botes\u2026 amb tot aquest equipatge que \u00e9s sempre el nostre company de viatge.<\/p>\n\n
Ni b\u00e9 desembarquem, alg\u00fa ens va recon\u00e8ixer, ens va portar a casa ens va convidar caf\u00e8 amb pa i\u2026 va comen\u00e7ar la part m\u00e9s important de la nostra missi\u00f3: escoltar. Escoltar com la gent se sent abandonada per l’esgl\u00e9sia que no hi arriba, escoltar els problemes amb els professors que no arriben a l’escola, escoltar els seus problemes familiars, escoltar les seves dificultats en el camp de la salut, etc. etc.<\/p>\n\n
Despr\u00e9s d’unes hores d’espera va arribar el botet petit que ens traslladaria riu endins per arribar a la nostra meta.<\/p>\n\n
Com pensar en el risc que suposa solcar el riu en aquesta fr\u00e0gil embarcaci\u00f3 en un moment en qu\u00e8 rius i falltes estan crescuts per les pluges i els corrents s\u00f3n turbulents?<\/p>\n\n
No hi ha temps per pensar, nom\u00e9s contemplar, observar, sentir, veure els arbres immensos a les ribes, els nius dels paucars penjant de les branques m\u00e9s altes, veure les casetes de palla a les riberes del riu, els peixets saltant al costat del pot, sentir el cant dels ocells i saber que, com \u201ctot est\u00e0 connectat\u201d, aquesta naturalesa \u00e9s la nostra germana i que D\u00e9u \u00e9s el fons i la font de tanta bellesa.<\/p>\n\n
Despr\u00e9s d’unes dues hores solcant el riu entrem a la fallta Shesha i arribem a \u201cNou M\u00e8xic\u201d primera parada al nostre viatge. Despr\u00e9s de l’alegria de la trobada amb l’Animadora i esmorzar l’arr\u00f2s amb pollastre que ens havien preparat, dues hores m\u00e9s de viatge fins arribar a Nova Vida.<\/p>\n\n
De nou les abra\u00e7ades i les expressions \u201cmai vaig pensar que les maretes arribarien a casa meva\u201d. Amb aquest poble no hav\u00edem pogut confirmar el nostre viatge, per tant, feia nom\u00e9s una estona que alg\u00fa els havia avisat de la nostra arribada. De tota manera, vam fer una petita celebraci\u00f3 i vam continuar amb la tasca de dialogar i escoltar.<\/p>\n\n
Aqu\u00ed l’escolta es va fer dolorosa: els sembradis de coca i la tala de fusta en aquests llocs on no arriba la llei, estan envaint les seves terres, aquelles terres que han cultivat i cuidat durant tants anys, on han criat les seves gallines, les seves vaquetes, on han sabut defensar-se del tigrelet que els roba els seus animals, per\u00f2 no es poden defensar d’aquests invasors que, quan es resisteixen a vendre les seves terres, arriben les amenaces i les compleixen. I les morts queden impunes i la gent viu amb por.<\/p>\n\n
De tota manera, no falta l’alegria de la trobada, el menjar compartit i l’\u00e0nim de seguir endavant amb la comunitat cristiana malgrat les dificultats.
Vam dormir a la casa de l’Animadora i al mat\u00ed seg\u00fcent, despr\u00e9s d’esmorzar ‘chilcano de carachama’, al mateix botet que hav\u00edem arribat vam emprendre el retorn despr\u00e9s d’un munt d’abra\u00e7ades amb les frases de comiat repetides una vegada i una altra \u201chas de tornar mareta\u201d.<\/p>\n\n
No podem oblidar que, durant aquests dies, la companyia que no ha faltat, han estat els insectes grans i petits que estaven desitjosos de xuclar sang nova i no han deixat tranquils ni la germana Leonor, ni el paret que tamb\u00e9 \u00e9s nou per aquests llars.<\/p>\n\n