Aquest 16 de juliol del 2023 va marcar l’inici del molt esperat Cap\u00edtol General XXVIII per a la nostra congregaci\u00f3. La Germana General, Mar\u00eda In\u00e9s Garc\u00eda, va rebre les germanes de tot el m\u00f3n amb una poderosa salutaci\u00f3 que va ressonar al cor de totes les presents.<\/p>\n\n
A continuaci\u00f3, citem les paraules:<\/p>\n\n
\nBenvingudes germanes a aquest Cap\u00edtol 28 a la festivitat de la Mare de D\u00e9u del Carme. Som en aquesta terra de Vic al costat de Joaquina ia moltes germanes que a la hist\u00f2ria ens han precedit. Impressiona molt de saber-nos hereves d’un carisma amb tanta vida.<\/p>\n\n\n\n
Hem estat convocades des de llocs llunyans i propers per viure aquest esdeveniment de Fam\u00edlia universal. \u00c9s una gr\u00e0cia molt gran participar en aquesta trobada presencial, poder mirar-nos als ulls, tocar-nos i abra\u00e7ar-nos. El cap\u00edtol som una representaci\u00f3 de la Fam\u00edlia Vedruna al m\u00f3n d’avui i en aquesta hist\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n
En primer lloc, us dono les gr\u00e0cies per ser aqu\u00ed, i tinc la certesa que entre totes anirem teixint aquesta comunitat capitular, dia a dia, a la preg\u00e0ria, l’eucaristia, l’escolta, els di\u00e0legs, els treballs, les assemblees. Tamb\u00e9 a les estones de conviv\u00e8ncia informal, a la taula, els passadissos, demanant ajuda i oferint col\u00b7laboraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Anar teixint aquesta comunitat capitular \u00e9s fonamental per assolir els objectius que ens han portat aqu\u00ed, que ens fem conscients de la realitat de la nostra congregaci\u00f3, de la societat en qu\u00e8 vivim, de l’esgl\u00e9sia que en formem part. I perqu\u00e8 ens fem c\u00e0rrec que la nostra aportaci\u00f3 personal, comunit\u00e0ria i congregacional \u00e9s important per al present-futur del Regne de D\u00e9u. <\/p>\n\n\n\n
Un cap\u00edtol \u00e9s obra de l’Esperit i se’ns convida a viure’l des de la humilitat per deixar-nos conduir pel Senyor, per deixar D\u00e9u ser D\u00e9u. <\/p>\n\n\n\n
Al cap\u00edtol es tracta de viure la fe, la vida \u00e9s un do gratu\u00eft que, que alhora ens demana gosadia i creativitat.<\/p>\n\n\n\n
El cap\u00edtol \u00e9s un comprom\u00eds amb esperan\u00e7a. D\u00e9u amb el seu amor gratu\u00eft ha estat present i actiu a la nostra hist\u00f2ria. \u00c9s al nostre costat i ens convida a anar endavant amb mirada \u00e0mplia i oberta. <\/p>\n\n\n\n
Estem vivint la nostra vida consagrada en un moment de la hist\u00f2ria molt complexa. Sabem que estem enmig d’una crisi que diem que pot ser una oportunitat de \u201cn\u00e9ixer de nou\u201d com Jes\u00fas li va dir a Nicodem. Tenim aquesta confian\u00e7a i aix\u00ed ha de ser. <\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 ens preguntem: qu\u00e8 vol dir aix\u00f2? Com ser\u00e0? <\/strong><\/p>\n\n\n\n
Hem passat un temps especial, amb la pand\u00e8mia, i ens ha portat una nova consci\u00e8ncia de la nostra vulnerabilitat. \u00c9rem conscients dels nostres l\u00edmits, per\u00f2 captar el que ens pot passar, en un breu temps que canvi\u00ef tant la nostra vida, ha estat diferent. Ens cr\u00e8iem segurs de nosaltres mateixos i de les nostres possibilitats. <\/p>\n\n\n\n
Abra\u00e7ar la vulnerabilitat que hem experimentat pot ser l\u201finici d\u201fun cam\u00ed de transformaci\u00f3. La vida Religiosa no necessita nom\u00e9s canvis, que tamb\u00e9 s\u00f3n importants, estem necessitades una mica m\u00e9s profund. Ens trobem en una cru\u00eflla, i tenim dues opcions. Podem optar per refor\u00e7ar les nostres defenses i resistir romanent a la vida f\u00e0cil o podem optar per abra\u00e7ar la nostra vulnerabilitat i juntes donar a llum una nova manera de ser. <\/p>\n\n\n\n
Qu\u00e8 vol dir abra\u00e7ar la nostra vulnerabilitat i el seu potencial transformador? <\/p>\n\n\n\n
Podem felicitar-nos per triar per al cap\u00edtol un tema com el \u201cnou de n\u00e9ixer\u201d. Un tema contrari al paradigma predominant del nostre m\u00f3n actual. Abra\u00e7ar la nostra vulnerabilitat ens parla de l’ess\u00e8ncia de la humanitat i del cor mateix de la transformaci\u00f3. Exigeix \u200b\u200bque abracem la totalitat del nostre \u00e9sser: la bellesa i la foscor de la vida, el cicle complet del lliurament, la gestaci\u00f3 i el naixement, i tota mena d’angoixa i amor. <\/p>\n\n\n\n
En altres paraules, abra\u00e7ar la nostra vulnerabilitat no \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de si ens agrada o no ser vulnerables. La pregunta \u00e9s: Podem descobrir-ne el valor? <\/p>\n\n\n\n
Qu\u00e8 \u00e9s el que estem buscant? Quin \u00e9s el desig m\u00e9s profund o l’anhel m\u00e9s urgent en planificar el futur de la nostra congregaci\u00f3 i el nostre futur personal? <\/p>\n\n\n\n
El nostre futur dep\u00e8n de la nostra capacitat per prendre decisions s\u00e0vies. Ens cal recon\u00e8ixer la vulnerabilitat col\u00b7lectiva que tots hem d’afrontar i associar-nos en aquest treball de transformaci\u00f3. El nostre futur dep\u00e8n de la nostra voluntat d’unir-nos a trav\u00e9s de la col\u00b7laboraci\u00f3 intergeneracional, interdisciplin\u00e0ria, interreligiosa i intercultural.<\/p>\n\n\n\n
Estem travessant un temps fosc d’incertesa i desconcert com l’Esgl\u00e9sia i la VC a molts llocs. Quan la nit \u00e9s m\u00e9s fosca \u00e9s m\u00e9s a prop la claredat del nou dia. Aix\u00ed ens toca avivar la nostra fe com a Nicodem i preguntar al Senyor de la vida, com ser\u00e0 possible aquest nou naixement?<\/p>\n\n\n\n
No podem avan\u00e7ar cap al futur sense honrar el nostre passat, les nostres matriarques i les nostres tradicions; per\u00f2 no ens podem quedar aqu\u00ed. Si realment honrem els qui ens han portat fins avui, hem de fer per la propera generaci\u00f3 el que les nostres matriarques van fer per nosaltres: hem de donar espai al que \u00e9s nou.<\/p>\n\n\n\n
Canvis profunds i globals<\/strong><\/p>\n\n\n\n
S’est\u00e0 produint un gran canvi a casa nostra planetaria. No ho percebem? Una barreja de circumst\u00e0ncies naturals i de les circumst\u00e0ncies provocades per l’home ha portat el nostre planeta a un punt d’inflexi\u00f3: l’escalfament global, l’augment del nivell del mar, l’extinci\u00f3 d’esp\u00e8cies i els corrents d’immigraci\u00f3. A la crisi clim\u00e0tica, podem sumar la pand\u00e8mia, les ferides enverinades del racisme i el classisme, el tr\u00e0fic de persones i l’esclavitud, la injust\u00edcia econ\u00f2mica, la viol\u00e8ncia, la guerra i les pol\u00edtiques t\u00f2xiques i polaritzadores que ens estan posant a tots nosaltres col\u00b7lectivament , de genolls.<\/p>\n\n\n\n
En aquesta situaci\u00f3 mundial el canvi \u00e9s molt necessari, per\u00f2 no n’hi ha prou. Se’ns convida a la transformaci\u00f3 interior, que canvia el sentit i l’objectiu de la nostra vida. Fent un recorregut, un pelegrinatge amb horitz\u00f3 i terra, amb passos concrets a fer.<\/p>\n\n\n\n
En tota crisi hi ha una cru\u00eflla de gr\u00e0cia<\/strong><\/p>\n\n\n\n
La crisi precedeix la transformaci\u00f3 Tots hem passat per aqu\u00ed, on la terra es despla\u00e7a sota nosaltres i ens posa de genolls, nom\u00e9s per ser transformats, no simplement canviats. Recordem per un moment una cru\u00eflla a la nostra pr\u00f2pia vida, una del passat o una actual. Pot ser una malaltia greu, un canvi de destinaci\u00f3, la mort dun familiar o amic proper.<\/p>\n\n\n\n
Aquestes experi\u00e8ncies de \u201ctocar fons\u201d s\u00f3n el punt en qu\u00e8 ens veiem obligats a admetre que hi ha un problema greu i necessitem demanar ajuda. No \u00e9s moment de llen\u00e7ar la tovallola, sin\u00f3 de recon\u00e8ixer que, sols, no podem aconseguir la nostra pr\u00f2pia sanaci\u00f3 o obrir una nova porta al futur. <\/p>\n\n\n\n
Quan toquem fons, comencem a saber qu\u00e8 \u00e9s realment real, qui hi \u00e9s amb nosaltres i qui no, qui creu en nosaltres i qui no. Quan toquem fons i finalment acceptem la situaci\u00f3 que ens ha tocat viure, comencem a fer-nos preguntes per a les quals no hi ha respostes immediates, per\u00f2 s\u00ed que hem de trobar respostes. <\/p>\n\n\n\n
La crisi es pot convertir en una cru\u00eflla de gr\u00e0cia, si b\u00e9 \u00e9s un lloc dolor\u00f3s, pot ser simult\u00e0niament un lloc profundament alliberador on romandre, si ho permetem<\/p>\n\n\n\n
La bona not\u00edcia \u00e9s que la vida religiosa no s’est\u00e0 morint; s’est\u00e0 transformant, com ho ha fet a trav\u00e9s de molts canvis des del temps de Jes\u00fas. \u00a1La bona not\u00edcia \u00e9s que som part d’aquest gran canvi! Sens dubte, estem treballant intensament per donar sentit al futur i planificar-ho<\/p>\n\n\n\n
La bona not\u00edcia \u00e9s que la mort, si b\u00e9 forma part d’aquesta transici\u00f3, no tindr\u00e0 l’\u00faltima paraula. Aquesta transformaci\u00f3 c\u00edclica \u00e9s natural a tots els sistemes vius. La mort mai no \u00e9s la darrera paraula; sempre \u00e9s un nou comen\u00e7ament. Aquesta \u00e9s la promesa de D\u00e9u: \u201cJo s\u00f3c la resurrecci\u00f3 i la vida. El qui creu en mi viur\u00e0, encara que mori; i tothom qui viu i creu en mi no morir\u00e0 mai. Creus aix\u00f2?\u201d (Joan 11,25-26). <\/p>\n\n\n\n
La Vida Religiosa ressorgir\u00e0. Per\u00f2 hi ha decisions dif\u00edcils per endavant, i no solucions r\u00e0pides o solucions f\u00e0cils per utilitzar i llen\u00e7ar. Totes les opcions que tenim exigiran feina dura. No hi ha cap escapat\u00f2ria. L’\u00fanic consol \u00e9s que D\u00e9u est\u00e0 amb nosaltres i mai no ens ha abandonat. Aquest \u00e9s el pacte de D\u00e9u. <\/p>\n\n\n\n
La nostra atenci\u00f3 ha d’anar cap a dos tipus de transicions. La primera ser\u00e0 una personal, transicions que ens canvien la vida, passada o present. La segona ser\u00e0 la transici\u00f3 que ara les comunitats i les congregacions estem afrontant. Ser\u00e0 oport\u00fa aprofitar les experi\u00e8ncies personals com un mitj\u00e0 que ens ajudi a comprendre all\u00f2 que les nostres comunitats i la Fam\u00edlia Vedruna estem afrontant ara. <\/p>\n\n\n\n
Tamb\u00e9 alguns autors anomenen aix\u00f2 un \u201ctemps de llindar, quan ens movem d’un temps i una consci\u00e8ncia a una altra\u201d. \u00c9s un espai \u201climinar\u201d on podem fer \u201cconnexions m\u00e9s profundes amb all\u00f2 div\u00ed\u201d.<\/p>\n\n\n\n
La gr\u00e0cia floreix a tots els racons i buits de la creaci\u00f3, per\u00f2 mai no som tan conscients de la seva pres\u00e8ncia i tan receptius als seus camins com quan ens trobem en una cru\u00eflla d’aquest tipus. La gr\u00e0cia arriba demanant-ho o sense demanar-ho, sent-ne conscients o no. Quan arribem a una cru\u00eflla, individualment o com a comunitat, el dolor que hem de patir ens buida. Buidats de tota arrog\u00e0ncia i despullats de les nostres defenses. <\/p>\n\n\n\n
A cada cru\u00eflla de gr\u00e0cia, hi ha una invitaci\u00f3 m\u00e9s profunda. <\/strong><\/p>\n\n\n\n
Una cru\u00eflla de gr\u00e0cia, per a les persones i les comunitats, \u00e9s un lloc on D\u00e9u posa, cont\u00ednuament, davant nostre eleccions entre la vida i la mort. D\u00e9u ens d\u00f3na senyals, ens suplica que escollim la vida, per\u00f2 aquestes eleccions sempre s\u00f3n nostres. <\/p>\n\n\n\n
Les comunitats religioses ens trobem ara en una cru\u00eflla de gr\u00e0cia, un llindar entre el que va ser i el que encara ha de venir. Aqu\u00ed, en aquestes cru\u00eflles de gr\u00e0cia, hi ha una invitaci\u00f3 m\u00e9s profunda: <\/p>\n\n\n\n
\n
- Trieu la vida perqu\u00e8 la vostra descend\u00e8ncia pugui viure. <\/li>\n\n\n\n
- Tria la vida perqu\u00e8 puguis viure m\u00e9s plenament sigui qualsevol el temps que et quedi. <\/li>\n\n\n\n
- Tria la vida perqu\u00e8 puguis contribuir a la transformaci\u00f3 de la Vida Religiosa i la nostra Casa comuna, desvetllant Crist al nostre m\u00f3n.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
Quin \u00e9s el treball interior de transformaci\u00f3 que ajuda a crear les condicions perqu\u00e8 la gr\u00e0cia actu\u00ef i perqu\u00e8 la vida floreixi? <\/p>\n\n\n\n
Cal valentia i llibertat per arriscar-se al rebuig quan obrim els nostres cors i compartim el nostre veritable jo amb els altres. Cal valentia per rendir-se, i com d\u00e8iem a la feina de les fitxes, deixar anar les persones i els llocs que en un temps estimem, una forma de vida que alguna vegada apreciem, per donar pas a la nova vida. Cal valentia per reconciliar, oferir i buscar el perd\u00f3. I per a les comunitats que tri\u00efn seguir aquest cam\u00ed, per emprendre aquest cam\u00ed de l’\u00c8xode, necessitaran l\u00edders que acceptin personalment la seva vulnerabilitat i ajudin les germanes a fer el mateix.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
Els estudis transculturals sobre lideratge deixen molt clar que les qualitats m\u00e9s importants d\u201funa l\u00edder s\u00f3n estar connectada a la terra, ser honesta, real i propera. Una l\u00edder cre\u00efble \u00e9s una persona amb prou valentia per arriscar-se davant la possibilitat de fracassar o de semblar estranya en la recerca d’una cosa m\u00e9s noble. A m\u00e9s, estar\u00e0 disposada a compartir generosament els seus dons i talents, aix\u00ed com les seves debilitats, fragilitats i sentiments. Estem necessitades de l\u00edders compassives, a m\u00e9s d’intel\u00b7ligents. Que ens inspirin per la seva humanitat. No \u00e9s aix\u00f2 el que van fer Joaquima i moltes germanes al llarg de la nostra hist\u00f2ria? <\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
Hi ha tres models de lideratge retratats a l’evangeli de Joan: el del Bon Pastor, el de servei (lavatori dels peus) i el d’alian\u00e7a que es basa en l’amor i l’amistat mutus (Joan 21 \u2013 designaci\u00f3 de Pere). <\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
Tots tres s\u00edmbols s\u00f3n molt expressius i necessitem viure’ls. Potser estem m\u00e9s acostumades als dos primers, el Bon Pastor i Jes\u00fas rentant els peus als deixebles. La sensibilitat actual ens demana exercitar-nos m\u00e9s en el simbolisme de \u201cl’alian\u00e7a\u201d. On s’experimenta l’amor i l’amistat mutus, en reciprocitat, igualtat i equitat.<\/p>\n\n\n\n
Abra\u00e7ar la vulnerabilitat \u00e9s una paradoxa<\/strong><\/p>\n\n\n\n
Abra\u00e7ar la nostra vulnerabilitat \u00e9s una paradoxa, com tants ensenyaments b\u00edblics. La interpretaci\u00f3 literal sona a bogeria. La seva saviesa, per a aquells que escolten, es troba perforant la realitat. \u201cPerqu\u00e8 quan s\u00f3c feble, aleshores s\u00f3c fort\u201d (2 Corintis 12, 11). \u201cEls darrers seran els primers, i els primers, els darrers\u201d (Mateu 20, 16). \u201cPerqu\u00e8 el qui vulgui salvar la seva vida la perdr\u00e0, per\u00f2 el qui perdi la seva vida per mi, la trobar\u00e0\u201d (Mateu 16, 25).<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
Abra\u00e7ar la nostra vulnerabilitat, viure la plenitud de la nostra humanitat amb el cor ben obert, \u00e9s all\u00f2 que ens transforma. Els qui l’abracen coneixen la bellesa, el potencial creatiu; saben que ser vulnerables \u00e9s all\u00f2 que ens fa humans i t\u00e9 el poder de guarir i transformar cors. Aquells que l’accepten en ells mateixos poden abra\u00e7ar-la en altres.<\/p>\n\n\n\n
De quina manera estem nosaltres i les nostres comunitats abra\u00e7ant la vulnerabilitat i comprometent-nos en un treball interior de transformaci\u00f3?<\/p>\n\n\n\n
Anem concloent<\/strong><\/p>\n\n\n\n
S’est\u00e0 produint un gran canvi al nostre planeta llar. Les velles hist\u00f2ries van enfonsant-se a mesura que en sorgeixen de noves. No hi ha marxa enrere a com eren les coses. <\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
Ara ens trobem en una cru\u00eflla de gr\u00e0cia i tenim una opci\u00f3. Podem reaccionar amb por i agafar el cam\u00ed conegut de menor resist\u00e8ncia o podem despertar i respondre amb valentia a la recerca del cam\u00ed veritable. <\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s f\u00e0cil perdre l’esperan\u00e7a en temps com aquests quan els desafiaments s\u00f3n enormes, complexos i canvien r\u00e0pidament. L’esperan\u00e7a descansa als cors de les persones o no hi ha esperan\u00e7a. Es tracta de carregar l’esperan\u00e7a les unes per les altres, per les que ja no tenen esperan\u00e7a i pel nostre m\u00f3n on l’esperan\u00e7a escasseja. <\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
El m\u00f3n no nom\u00e9s necessita esperan\u00e7a, sin\u00f3 de la nostra participaci\u00f3 activa com a agents de transformaci\u00f3. Qu\u00e8 podria ser m\u00e9s necessari ara que encarnar la saviesa en un m\u00f3n cada cop m\u00e9s deslligat de la veritat, hipnotitzat pels mitjans i manipulat per pol\u00edtics egoistes?<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
Necessitem la pres\u00e8ncia compassiva al nostre m\u00f3n ferit. Necessitem models de comunitat viva en un m\u00f3n que sembla estar m\u00e9s interessat a construir murs que no pas ponts. Qu\u00e8 podria ser m\u00e9s necessari ara que encarnar els valors de l’Evangeli: amor, bondat, inclusi\u00f3, reciprocitat, perd\u00f3, just\u00edcia i miseric\u00f2rdia en un m\u00f3n tan polaritzat i propens a la viol\u00e8ncia?<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
El m\u00f3n ens necessita ara com a llevat, i sal que D\u00e9u pot fer servir per transformar el m\u00f3n. Tant se val l’edat, la missi\u00f3 o les circumst\u00e0ncies, podem ser una pres\u00e8ncia que transforma. <\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
Transitant aquests camins tindrem l’oportunitat no nom\u00e9s de deixar-nos transformar, sin\u00f3 que contribuirem a la gestaci\u00f3 d’una vida religiosa nova, un nou m\u00f3n que s’agita. Posarem la nostra marca en aquest gran canvi i afegirem una p\u00e0gina a la hist\u00f2ria continua de la creaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n
En aquest cap\u00edtol, se’ns convida a \u201cn\u00e9ixer de nou\u201d somiant juntes la visi\u00f3 de la nostra Fam\u00edlia Vedruna a l’horitz\u00f3 del segon centenari de la Fundaci\u00f3. <\/em><\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
I encoratjant-nos m\u00fatuament als nostres cors per deixar anar els llasts que comportem i aix\u00ed poder acollir amb llibertat i alegria all\u00f2 que el Senyor vulgui regalar-nos. <\/em><\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
Demanem a Maria a l’Eucaristia que, seguidament celebrarem, que ens acompanyi en aquest recorregut per ser deixebles del seu Fill Jes\u00fas, a la seva manera.<\/p>\n\n\n\n
Moltes gr\u00e0cies, merci, thank you very much, arigat, obrigada, gr\u00e0cies, eskerrik asko <\/strong><\/p>\n<\/blockquote>\n\n
Pots descarregar la salutaci\u00f3 de la Germana General, Mar\u00eda In\u00e9s Garc\u00eda <\/p>\n\n
ESPANYOL CLIC AQU\u00cd<\/a><\/p>\n\n
ENGLISH CLICK HERE<\/a><\/p>\n\n