{"id":44029,"date":"2026-11-10T10:26:27","date_gmt":"2026-11-10T09:26:27","guid":{"rendered":"https:\/\/vedruna.org\/entre-la-fusta-i-la-missio-una-historia-vedruna-que-es-torna-a-trobar-amb-jesus\/"},"modified":"2026-11-10T15:10:45","modified_gmt":"2026-11-10T14:10:45","slug":"entre-la-fusta-i-la-missio-una-historia-vedruna-que-es-torna-a-trobar-amb-jesus","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/vedruna.org\/ca\/entre-la-fusta-i-la-missio-una-historia-vedruna-que-es-torna-a-trobar-amb-jesus\/","title":{"rendered":"Entre la fusta i la missi\u00f3: una hist\u00f2ria Vedruna que es torna a trobar amb Jes\u00fas"},"content":{"rendered":"\n

A Lucas Taborda, Patricio D\u00edaz i Ezequiel Gallardi, exalumnes del Col\u00b7legi Nostra Senyora del Carme de Suipacha (Buenos Aires, Argentina) i antics integrants del Grup Missioner Vedruna, se'ls va encomanar fa un temps una tasca molt especial: construir l'amb\u00f3 des del qual parlar\u00e0 el Papa i una estructura per exhibir la imatge. Una hist\u00f2ria que uneix la feina, la fe i una experi\u00e8ncia missionera nascuda fa m\u00e9s de dues d\u00e8cades.<\/h3>\n\n
\n\n

Hi ha feines que transcendeixen el que es pot veure i tocar. Hi ha mans que, mentre donen forma a la fusta, tamb\u00e9 van construint hist\u00f2ries, recuperant records i trobant-se novament amb experi\u00e8ncies que van deixar empremta.<\/p>\n\n

Aquest \u00e9s el cas de Lluc, Pato i Quequi, tres amics que treballen en fusteria i que van formar part d'un equip de treball que va rebre un enc\u00e0rrec molt especial: fer l'amb\u00f3 des del qual es dirigir\u00e0 als presents el Papa i una estructura destinada a exhibir la imatge de la Mare de D\u00e9u de Luj\u00e1n.<\/p>\n\n

La tasca t\u00e9 un significat particular per a ells. Fa m\u00e9s de vint anys van comen\u00e7ar un cam\u00ed de trobada amb la Fam\u00edlia Vedruna que va deixar una marca a les seves vides i que avui torna a fer-se present d'una manera inesperada.<\/p>\n\n

Una llavor missionera que va comen\u00e7ar a Luj\u00e1n<\/strong><\/h2>\n\n

La hist\u00f2ria es remunta a la Setmana Santa de l'any 2000, quan van participar de El Astillero, una trobada per a joves Vedruna realitzada a la Vila Marista de Luj\u00e1n. Aquella experi\u00e8ncia va ser el punt de partida perqu\u00e8, impulsats per la Germana Anita Rodr\u00edguez, iniciessin el Grup Missioner Vedruna.<\/p>\n\n

Entre 2002 i 2004 van formar part d'un grup d'uns vint joves del Col\u00b7legi Nostra Senyora del Carme de Suipacha (Buenos Aires) que van dur a terme diferents experi\u00e8ncies missioneres a Gualeguay (Entre R\u00edos). Van ser anys de compartir la fe, sortir a trobar altres persones, con\u00e8ixer realitats diferents i descobrir que la missi\u00f3 tamb\u00e9 es construeix des dels petits gestos i la vida compartida.<\/p>\n\n

El temps va passar, els seus camins van prendre diferents rumbs i les seves vides van continuar. Tot i aix\u00f2, aquella experi\u00e8ncia forma part d'una hist\u00f2ria que avui torna a connectar-los amb la comunitat Vedruna.<\/p>\n\n

Un ofici que tamb\u00e9 parla de D\u00e9u<\/strong><\/h2>\n\n

La fusta t\u00e9 una pres\u00e8ncia especial a la hist\u00f2ria de la nostra fe. Josep, el pare de Jes\u00fas, era un treballador, un home d'ofici, que coneixia el valor de l'esfor\u00e7 quotidi\u00e0 i de la feina feta amb les mans. Jes\u00fas va cr\u00e9ixer en aquest ambient senzill de Natzaret i va compartir aquesta realitat.<\/p>\n\n

En el silenci d'un taller, entre eines, mides i peces que van prenent forma, podem trobar una mica d'aquesta espiritualitat del treball: la paci\u00e8ncia, la dedicaci\u00f3, la creativitat i la possibilitat de transformar una cosa senzilla en una obra al servei dels altres.<\/p>\n\n

La crida que sempre est\u00e0 oberta<\/strong><\/h2>\n\n

Aquesta hist\u00f2ria tamb\u00e9 ens convida a mirar els nostres propis camins. De vegades, despr\u00e9s d'haver viscut una experi\u00e8ncia comunit\u00e0ria o missionera, la vida ens porta per altres senders. Les responsabilitats, la feina i les circumst\u00e0ncies fan que prenguem dist\u00e0ncia d'aquells espais que mai van ser importants per a nosaltres.<\/p>\n\n

Per\u00f2 la crida de Jes\u00fas no sempre arriba de la manera que esperem. Pot apar\u00e8ixer en una trobada, en un record, en una tasca quotidiana o fins i tot en un enc\u00e0rrec que ens torna a connectar amb una hist\u00f2ria compartida.<\/p>\n\n

Potser aquesta oportunitat \u00e9s tamb\u00e9 una manera de retrobar-se amb aquella experi\u00e8ncia missionera viscuda fa tants anys. Perqu\u00e8 all\u00f2 sembrat no desapareix: roman, creix i pot tornar a donar fruits en altres moments i de formes inesperades.<\/p>\n\n

Des de la Fam\u00edlia Vedruna celebrem aquesta hist\u00f2ria, que ens recorda que la missi\u00f3 no s'acaba quan deixem un lloc o quan els nostres camins canvien. La invitaci\u00f3 de Jes\u00fas continua oberta, surt a la nostra trobada all\u00e0 on som i ens proposa posar els nostres dons i talents al servei dels altres.<\/p>\n\n

Perqu\u00e8, de vegades, tamb\u00e9 es pot evangelitzar amb les mans. I en aquest cas, treballant la fusta per preparar un lloc des d'on la Paraula pugui arribar a tothom.<\/p>\n\n

Una hist\u00f2ria que va comen\u00e7ar amb una trobada a Luj\u00e1n, va continuar a les missions de Gualeguay i avui torna a escriure un cap\u00edtol especial. Perqu\u00e8 les llavors de la missi\u00f3, encara que passin els anys, sempre poden tornar a donar fruits.<\/strong> <\/p>\n\n

Una hist\u00f2ria que va comen\u00e7ar amb una trobada a Luj\u00e1n, va continuar a les missions de Gualeguay i avui torna a escriure un cap\u00edtol especial. Perqu\u00e8 les llavors de la missi\u00f3, encara que passin els anys, sempre poden tornar a donar fruits.<\/strong><\/strong><\/p>\n

\n\t
<\/div>\n\t
<\/div>\n\t
<\/div>\n\t
<\/div><\/div>