{"id":4955,"date":"2023-08-16T14:13:51","date_gmt":"2023-08-16T12:13:51","guid":{"rendered":"https:\/\/vedruna.org\/el-capitol-arriba-a-la-seva-fi-pero-les-gratitud-i-el-viscut-perdurara\/"},"modified":"2023-08-27T10:43:48","modified_gmt":"2023-08-27T08:43:48","slug":"el-capitol-arriba-a-la-seva-fi-pero-les-gratitud-i-el-viscut-perdurara","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/vedruna.org\/ca\/el-capitol-arriba-a-la-seva-fi-pero-les-gratitud-i-el-viscut-perdurara\/","title":{"rendered":"El Cap\u00edtol arriba a la seva fi, per\u00f2 les gratitud i el viscut perdurar\u00e0"},"content":{"rendered":"\n

En un dia ple d’emocions i reflexions, el Cap\u00edtol General XXVIII va culminar les seves activitats a Vic, Barcelona. La clausura, marcada per dos moments destacats, van presentar un enfocament tant en el tancament d’una etapa com en l’anticipaci\u00f3 d’un futur inspirador.<\/strong><\/p>\n\n

La jornada va comen\u00e7ar al mat\u00ed amb un commovedor acte de comiat a la sala capitular. Les Germanes Vedrunas van retre homenatge a les Germanes M\u00aa In\u00e9s Garc\u00eda Casanova, Adelaida Moreno Puente i Mitsue Shirahama, els qui deixen l’Equip General. Amb emotives paraules, van expressar la seva gratitud per les contribucions i la seva dedicaci\u00f3 en aquests anys liderant la congregaci\u00f3. La nova Germana General Maria Teresa Cuervo, va pronunciar un discurs emotiu en el qual va recon\u00e8ixer la import\u00e0ncia del treball conjunt i va expressar el seu respecte i admiraci\u00f3 per aquelles que estaven passant el relleu, destacant el viscut durant aquests dies, a continuaci\u00f3 citem les seves paraules:<\/p>\n\n

\n

Volgudes germanes, ha arribat el dia i l’hora de finalitzar aquesta etapa capitular. Potser algunes, en comen\u00e7ar aquestes jornades, v\u00e8iem molt lluny el seu final, d’altres, pot ser que els sembl\u00e9s molt poc temps, per a tot el que hav\u00edem de fer. <\/p>\n\n\n\n

Hem viscut un abans,<\/strong> en un any de reflexi\u00f3 i avaluaci\u00f3 del sexenni anterior, socialitzant el treball al juny; despr\u00e9s hem tingut 32 dies presencials aqu\u00ed a Vic, durant<\/strong> els quals les jornades de tasca han estat fortes; i ara ve el despr\u00e9s,<\/strong> temps molt important per a la nostra fam\u00edlia Vedruna, doncs, en sortir d’aqu\u00ed, ens trobarem amb les nostres comunitats i persones amb les quals compartim la vida en missi\u00f3. En aquests llocs de retorn, seran on es concretar\u00e0 el que aqu\u00ed hem constru\u00eft entre totes.<\/p>\n\n\n\n

Una germana, en un moment de desnonament em deia, “la vida no es fa a Roma, la vida es fa aqu\u00ed a les comunitats<\/em>“. S\u00ed, quanta veritat t\u00e9 aquesta germana. Des de l’equip general i de govern, animarem, acompanyarem, estarem atentes a les diferents realitats de la Congregaci\u00f3 fins on ens sigui possible; per\u00f2 cadascuna en el seu entorn, en la missi\u00f3, en els enviaments que els fa la seva comunitat, \u00e9s on va a legitimar i confirmar el que s’ha acordat.<\/p>\n\n\n\n

La lit\u00fargia d’avui, ens ofereix una llum per a aquest moment. Dues dones de dues generacions diferents tenen l’alegria de la trobada i comparteixen entre elles el D\u00e9u que les habita. \u00c9s tan gran la seva alegria, que un tercer s’alegra amb elles i salta d’alegria: Juan B. Tamb\u00e9 recordem Maria Magdalena quan es troba amb el Ressuscitat, Ell i ella s’alegren, estan molt contents, perqu\u00e8 la Vida no nom\u00e9s ha germinat sin\u00f3 que ha florit. I al seu torn, a tots dos els urgeix anar a comunicar a altres i altres, sense reserves, la seva experi\u00e8ncia de vida i alegria que tenen i han compartit. Jes\u00fas li diu: \u00a1corre Maria, no et quedis aqu\u00ed!, i comunica als meus germans i germanes que…<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s d’aquest mes de vida capitular, tamb\u00e9 totes nosaltres<\/strong> estem convidades a anar, comptar i fer vida el que aqu\u00ed hem experimentat durant aquest mes, amb ajustos, desajustos, rialles, <\/p>\n\n\n\n

moments de tenir el cor apretat…, i al costat d’aix\u00f2, tamb\u00e9 els temps breus de balls saltarins, per recuperar energies, refer-nos i continuar les tasques i compromisos que traiem com a enc\u00e0rrec, en ser enviades per la P\/D. <\/p>\n\n\n\n

A totes i cadascuna de vost\u00e8s els volem donar les gr\u00e0cies. En un moment de silenci vam pensar a qui els diem gr\u00e0cies, aix\u00ed,<\/strong> no se’ns queda ning\u00fa per nomenar. Comencem per les senyores que ens preparaven el menjar i els qui embellien la casa amb la neteja dels espais que fem servir, incloses les germanes d’aquesta ciutat de Vic, les persones que han intervingut de diferent manera perqu\u00e8 aquest Cap\u00edtol sigui el que \u00e9s, va ser i ser\u00e0; mirem al nostre voltant: cabines…<\/p>\n\n\n\n

Germanes, portem al cor, a les mans i als peus, a tot el nostre \u00e9sser, la vida capitular d’aquest mes, el que hem constru\u00eft, i vagin acompanyades per la veu de Joaquina: Tinguin molta confian\u00e7a: tot sortir\u00e0 b\u00e9, encara millor del que es pot pensar. En la mesura que, per la nostra banda, volem fer el b\u00e9, el Senyor vessar\u00e0 sobre nosaltres la seva gr\u00e0cia perqu\u00e8 tot vagi b\u00e9 i augmentar\u00e0 els mitjans que siguin necessaris.<\/em> (85.2). <\/p>\n\n\n\n

Germanes, ara els pregunto: \u00bfvost\u00e8s senten, creuen i veuen que hem acabat les tasques capitulars i podem donar per finalitzat el Cap\u00edtol 28? Al\u00e7ar la m\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Gest d’enviament… Partim enviades per la Ruah, per l’Esperit; marxem enviades per Joaquina, i comuniquem amb la nostra paraula i vida de testigues, que realment volem N\u00e9ixer de Nou. <\/p>\n\n\n\n

Tanquem i donem per finalitzat aquest Cap\u00edtol 28, \u00c9s ara quan realment comen\u00e7a el Cap\u00edtol. <\/p>\n\n\n\n

Bon retorn a casa.<\/strong><\/p>\n<\/blockquote>\n\n

\n