Com \u00e9s la vida a la Pres\u00f3 de Manresa? <\/strong><\/p>\n\n La Pres\u00f3 de Manresa, tamb\u00e9 coneguda com a Lledoners, es troba a uns 5 km de Manresa, al municipi de Sant Joan de Vilatorrada. En aquest centre penitenciari, resideixen al voltant de 800 a 900 persones, en la seva majoria homes, i compta amb un m\u00f2dul d’infermeria. Formem part d’un grup anomenat SEPAP (Secretariat Pastoral Penitenci\u00e0ria), afiliat a l’associaci\u00f3 de Pere Casald\u00e1liga.<\/p>\n<\/div> La vida a Lledoners \u00e9s diversa, i per a alguns, troba el seu sentit a causa dels delictes comesos. No obstant aix\u00f2, per a la majoria, s\u00f3n les circumst\u00e0ncies personals i la falta d’alternatives socials el que els empeny a un carrer\u00f3 sense sortida. En el seu dia a dia, realitzen treballs com fleca, cuina, jardineria, hort, i participen en activitats com classes de prim\u00e0ria, idiomes, gimn\u00e0stica i inform\u00e0tica.<\/p>\n\n Quina \u00e9s la teva feina d’acompanyament amb els interns? <\/strong><\/p>\n\n La meva tasca d’acompanyament \u00e9s simple per\u00f2 significativa: estar present, escoltar, acollir i respectar. Els interns agraeixen enormement aquest temps dedicat exclusivament a ells. Intento trobar aspectes positius en les seves paraules, descobrint les seves possibilitats i valors, aix\u00ed com promovent una visi\u00f3 de perd\u00f3 i amor de D\u00e9u. De vegades, un simple “com est\u00e0s?” els fa sentir valorats. Aquestes hores s\u00f3n veritables moments de gr\u00e0cia de D\u00e9u.<\/p>\n\n Qu\u00e8 t’ensenyen les persones que estan privades de llibertat?<\/strong> <\/p>\n\n Les persones privades de llibertat m’ensenyen molt. Tot i perdre el contacte amb les seves fam\u00edlies, amics i \u00e9ssers estimats, i d’enfrontar la p\u00e8rdua de moltes coses, no perden l’esperan\u00e7a, almenys no tots. Alguns agraeixen aquesta situaci\u00f3 com una oportunitat per madurar, cr\u00e9ixer com a individus, sortir de si mateixos, pensar en els altres i descobrir D\u00e9u, Jes\u00fas i Maria, la Mare. La nostra Mare Joaquima tamb\u00e9 \u00e9s present en les seves vides, i m’anomenen “Vedruna”, la qual cosa \u00e9s un regal. M’ensenyen que les petites coses tenen una grandesa immensa.<\/p>\n\n En aquest dia en qu\u00e8 recordem a pa\u00efsos que mantenen la pena de mort, qu\u00e8 ens pots dir?<\/strong><\/p>\n\n La pena de mort \u00e9s el m\u00e9s inhum\u00e0 i inacceptable que existeix. Per m\u00e9s greu que sigui un delicte, tota persona t\u00e9 destells de bondat i la capacitat de canviar el seu comportament. Les presons no s\u00f3n llocs de reeducaci\u00f3 ni de reinserci\u00f3 social. Estic completament en contra de la pena de mort i crec que la societat s’hauria d’al\u00e7ar en contra d’aquesta pr\u00e0ctica de manera m\u00e9s en\u00e8rgica. Hem de promoure alternatives que permetin la rehabilitaci\u00f3 dels qui han com\u00e8s errors i brindar-los l’ oportunitat de reformar-se i contribuir positivament a la societat.<\/p>\n\n A m\u00e9s de l’entrevista amb la Germana Lourdes Garc\u00eda, tamb\u00e9 volem compartir el testimoni en v\u00eddeo de la Germana Rita Ada, qui ens parlar\u00e0 sobre la seva missi\u00f3 en diferents \u00e0rees, incloent-hi la realitat de la pres\u00f3. La seva experi\u00e8ncia complementa la valuosa tasca d’ acompanyament en el sistema penitenciari i ens recorda la import\u00e0ncia de la compassi\u00f3 i la redempci\u00f3 en el sistema de just\u00edcia.<\/p>\n\n![\"\"](\"https:\/\/vedruna.org\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/Hna.-Lourdes-e1696833525105.png\")
<\/figure><\/div>\n\nTestimoni en v\u00eddeo de la Germana Rita Ada <\/strong><\/h2>\n\n