El 18 de setembre vivim la I Jornada de Formació del Personal Vedruna a Sinodalitat , un matí carregat d’esperit, color i compromís que va coincidir, a més, amb el 72è aniversari del nostre col·legi. Va ser una jornada plena de significat, alegria i aprenentatge.
L’activitat va començar amb un espai organitzat per l’Equip de Pastoral, on se’ns va recordar que cada persona és insubstituïble per a Déu. Cada participant va decorar una peça d’un gran trencaclosques en forma de cor, escrivint-ne el nom i pintant-la amb colors. Aquest símbol ens va recordar que, per a Déu i per a la nostra comunitat, cadascú és important i necessari, com a peces que s’uneixen per formar un tot ple d’amor i propòsit .
Aprofitem per entonar el Feliç Aniversari al Col·legi, celebrant junts 72 anys d’ història, compromís i formació integral . Va ser un gest ple d’afecte i gratitud per tot allò que el col·legi representa per a cadascun de nosaltres.
Per posar en pràctica la idea que “tots som necessaris”, ens dividim en grups i formem cercles molt units i amb esforç i coordinació, vam mantenir a l’aire un globus sense deixar que caigués. Aquesta activitat ens va demostrar que només junts, amb la participació de tots i totes, podem complir les nostres metes i missions .
Després vam passar al Saló Audiovisual on se’ns va presentar el lema pastoral d’aquest any escolar que unirà a tots els centres Vedruna d’Amèrica Vedruna a Sinodalitat . Descobrim el seu logotip i, amb entusiasme, entonem el cant que l’acompanya.
El pare William Costa ens va acompanyar amb una xerrada titulada La Sinodalitat: camí de comunió, participació i missió . Durant la seva intervenció, va destacar que la Sinodalitat no és un concepte nou, sinó que té arrels profundes a la tradició de l’Església, des dels temps dels apòstols, com ho relata el llibre dels Fets. També ens va convidar a reflexionar sobre els desafiaments de l’Església per superar abusos de poder i burocràcies, i avançar cap a un model on tots caminem units.
Es va fer una activitat recreativa com a part de la reflexió sobre la sinodalitat. Ens amarrem les trenes de les nostres sabates amb les del company del costat, formant un gran cercle al pati. El desafiament era arribar junts fins a la pista, sense deixar ningú enrere i sense deixar-nos anar. Rialles, ensopegades i molt suport mutu es van barrejar en un recorregut que va deixar gravat que “Sinodalitat” es tradueix, literalment, a caminar junts en harmonia, reconeixent que sempre hi haurà un líder que ens guiï, però que la participació de tots és fonamental per assolir l’objectiu comú.
Com a comunitat Vedruna, assumim el compromís de transformar el nostre estil de vida: la Sinodalitat s’ha de traduir en accions concretes que evangelitzin des de l’escolta, el diàleg i la coresponsabilitat. Per acabar, ens vam reunir en grups de treball i vam respondre a la pregunta: “ Quins reptes tenim en Sinodalitat al Col·legi? ” , compartim idees i compromisos que assumim en aquest any escolar.
Tanquem la jornada amb el cor ple d´esperança i el compromís renovat de continuar construint, junts, una comunitat educativa on tots siguem protagonistes de la nostra missió.
Candy Rodríguez Socas
