El dijous 30 d’octubre el personal de la UE Col·legi El Carmel de Caracas va viure una Jornada de Formació que va convidar a mirar l’altre amb ulls de bondat ia construir comunitat des de l’alegria.
El matí va començar amb el túnel de l’autoestima , una dinàmica organitzada per l’equip de Pastoral que va ressaltar la importància de valorar positivament els altres, ressaltant els seus millors dons i talents. A continuació, el Rosari Vedruna, una creativitat que repetia a cada compte les frases de Santa Joaquina “Fan tot per amor… un amor que mai no diu prou”, unes frases que Santa Joaquina va deixar com a brúixola a la seva congregació.
Amb aquesta mateixa brúixola es va iniciar la formació, guiada per la Gna. Carmen Alicia Figuera, delegada de la Congregació al país. La seva ponència va recordar que una “vida felicitant” no és un estat, sinó una actitud: optar per allò positiu, descobrir el propòsit que Déu té per a cadascú i convertir-se en arquitectes de felicitat per als altres.
A menys de 4 mesos del Bicentenari de la Fundació de la Congregació ens va convidar a caminar amb alegria com a “principal virtut” i amb la certesa que l’amor Vedruna mai no s’esgota. Va emfatitzar que viure des del Carisma Vedruna implica cultivar una espiritualitat integral que convida a l’acolliment, la fe, la bondat, la solidaritat i la tendresa. L’activitat “Conec les meves debilitats i fortaleses” va permetre als participants conèixer com ens veuen els altres. Llegir-se a través de laltre va donar loportunitat dauto examinar-se per créixer i canviar. Les respostes a les preguntes “Som feliços? I els altres són feliços amb mi?” ens ajudarà a enfortir la relació amb si mateix i amb els altres
En aquest camí de sinodalitat, hem de treballar units, amb joia, amor, aprenent de l’altre a ser més propers. Dividits en grups, es va llegir el conte “L’illa dels sentiments” i es va analitzar. Cada grup va triar i es va comprometre a treballar un valor durant el mes de novembre: harmonia, amor, col·laboració, constància, unió i proximitat.
Reconeixem que portar una vida felicitant no depèn de l’absència de problemes, sinó de la presència d’actituds que construeixen. Implica primer trobar-se un mateix, reconèixer les nostres fortaleses i debilitats, valorar els altres, viure amb amor i propòsit. Ser feliç i fer feliç no és una fita individual; és tasca col·lectiva que s’aprèn i s’ensenya cada dia, des de l’aula, passadís o oficina amb l’exemple. En el camí sinodal, renovar el nostre compromís com a comunitat, on cada persona se senti acollida i enviada a multiplicar l’amor que -com va repetir Santa Joaquina- mai no diu prou, és l’actitud que podem tenir per ser veritablement feliços i encomanar aquesta felicitat als que ens envolten
Candy Rodríguez Socas
