El lema del 2025 per al Dia Mundial contra el Treball Infantil, celebrat el 12 de juny, va ser “Els avenços són clars, però encara queda molt per fer: ¡accelerarem els nostres esforços!”.
Una frase que ens convida a reflexionar sobre una realitat persistent i dolorosa que travessa tot el món. Una realitat que, des del nostre carisma Vedruna , no podem ignorar, perquè com a Família estem cridades a viure amb el cor obert ia comprometre’ns a les fronteres on la vida està més amenaçada.
Perú, igual que la majoria de països d’Amèrica Llatina, no s’escapa d’aquesta problemàtica que continua sent invisibilitzada. Les xifres oficials revelen un drama que afecta milions de nens i nenes. Segons UNICEF, més de 150 milions de menors a tot el món es veuen forçats a treballar. L’Organització Internacional del Treball assenyala que gairebé 8 milions es dediquen a tasques domèstiques, i la majoria són nenes. Aquesta desigualtat de gènere encara agreuja més la situació: són elles les que, lamentablement, encapçalen les estadístiques d’explotació infantil.
Al Perú, s “estima que més de 700.000 nens, nenes i adolescents treballen als carrers i altres espais informals. Si estenguéssim aquesta mirada a tota Amèrica, el resultat seria escandalós: cap país no es troba lliure d” aquesta dura i lacerant realitat .
I sabem que aquestes xifres només representen la punta de l’iceberg . A zones rurals de la serra i, sobretot, a la selva, milers de menors ni tan sols són registrats. Són nens invisibles, l’existència i el patiment dels quals passen desapercebuts per a la majoria. Es calcula que el 9% de la infància i l’adolescència peruana realitza treballs perillosos , impulsats per una pobresa estructural que està directament lligada a polítiques fallides en educació, salut, medi ambient i governabilitat.
Tot i que cada vegada hi ha més lleis que “protegeixen” la infància, aquesta protecció moltes vegades no és més que una formalitat. Mentrestant, els nens continuen als carrers, en terminals de transport, pidolant o venent productes, exposats a múltiples riscos. Altres són víctimes d’explotació laboral severa a camps agrícoles, tallers clandestins, cultius de fulla de coca i el seu processament.
La selva peruana mostra la cara més crua d “aquesta problemàtica. Allà, molts menors treballen com a balsers, venedors de menjar, a la tala indiscriminada, la mineria il·legal o, encara més greu, són explotats sexualment i traficats com si fossin mercaderia. En aquestes zones remotes, on l” Estat gairebé no existeix, centenars de milers de nens no tenen cap oportunitat de créixer en condicions dignes .
A aquesta situació se sumen les dificultats geogràfiques per accedir a la selva, que representa gairebé el 60% del territori nacional , i l “històric abandó per part dels governs, que han prioritzat l” extracció de recursos naturals per sobre del benestar dels habitants.
El Document Capitular Néixer de Nou ens recorda que la vida germina i es cuida , especialment quan la dignitat de les persones està amenaçada. Des del carisma Vedruna, la defensa de la infància, l’acompanyament als més vulnerables i la lluita contra les causes estructurals de la pobresa són part de la nostra missió creadora i profètica . Ens sentim cridades a sumar-nos a les xarxes de solidaritat ia col·laborar amb altres organitzacions per teixir complicitats i construir ponts que donin respostes concretes a aquesta ferida social.
Que la commemoració daquest dia no sigui un gest buit. Que ens recordi amb urgència que el treball infantil no només priva els nens del seu dret a l’educació , sinó que també en compromet el desenvolupament físic, emocional i mental.
Comprometem-nos a ser els ulls, les orelles, la veu, els peus i el cor que denunciïn aquesta injustícia! I que, igual que Jesús, posem els nens al centre de la nostra acció pastoral i social
Hna. Isabel Miguélez, ccv
