El dissabte dia 13 de setembre, la Casa Santa Joaquima de Vinalesa es va vestir de festa per celebrar les Noces de Diamant de tres Germanes: Bàrbara Gea Blasco, Elisa Corella Castellot i Mª Teresa Coderch Santonja. Els seus familiars van anar arribant des de la Província de Terol i des d’Alcoi per acompanyar les germanes i la comunitat aquest dia.
L’Eucaristia va ser presidida per Hyacinthe Zannou, de la Parròquia de Sant Honorat de Vinalesa, a qui nosaltres anomenem Germà Jacinto i concelebrada per Enrique Montalt, fill del poble, Antonio Polo i Antonio Nofuentes, religiós Servita, que mantenen relació amb la comunitat. Una celebració solemne i senzilla, que vivim amb emoció i alegria. A l’homilia, Jacinto va destacar:
“Aquesta celebració de les Noces de Diamant a la vida religiosa és aixecar el cap i mirar cap a la Trinitat i el camí recorregut per recordar, donar gràcies i demanar perdó.
Recordar la trucada és sempre una resposta a la crida del Senyor, trucada gratuïta sense cap mèrit per part nostra. ”No m’heu triat vosaltres, sinó que us vaig triar a vosaltres i us he posat perquè doneu fruit i el vostre fruit romangui” (Jn 15,16 ).
Recordar i donar gràcies per tot allò viscut al llarg del camí, des de la vostra entrada al noviciat, passant per les diferents comunitats. El Senyor ha posat persones que us han acollit, guiat, i acompanyat en el vostre camí, que han compartit les vostres alegries i alleugerit les vostres penes. Gràcies al Senyor per cadascuna.
Però també demanar perdó a Déu ia les persones. Això vol dir reconèixer que tot no va ser perfecte, i que les relacions humanes estan plenes d’alts i baixos”.
I va acabar amb les paraules de Santa Joaquina:
“Avivem la fe, tinguem confiança, practiquem la caritat i assolirem la benedicció de la Santíssima Trinitat”
El Col·legi Santa Joaquina de Vedruna ens va cedir el menjador per celebrar la festa . Un ambient ple de rialles alegres, gestos d’afecte, música d’Aragó i una marxa mora, propis de la filà alcoiana, més cançons i paraules d’agraïment, van completar el dia. Volíem que la Bàrbara, l’Elisa i la Mª Teresa visquessin una cosa inoblidable.
La comunitat agraïm la seva presència i alhora fórem testimoni d’amor sororal i unitat. Que la “joventut acumulada” reunida encara té molta Vida.
La festa va continuar el diumenge dia 15 a la tarda en què, a la comunitat, vam berenar l’orxata i Fartons i vam lliurar detalls per a les germanes protagonistes de l’esdeveniment, lectura de poesies, la benedicció papal, etc. Hi havia molt per agrair al Senyor i alhora vam gaudir en experimentar la seva presència entre nosaltres.
Isabel Martínez, ccv
