Una crida a la Vida: trobada de joves de la Parròquia de Carnaubeira da Penha

Aquest 9 d’agost a Llogaret Quixaba, Sector San Marcos, es va dur a terme la primera trobada dels sectors juvenils de l’any 2025, amb la participació de quatre grups de diferents sectors. El tema central va ser: “Un Cridat a la Vida” .

La trobada va començar amb una pregària, invocant la llum de l’Esperit Sant a través d’un mantra. A cada participant se li va lliurar una espelma encesa, com a símbol de la llum de Crist que roman en nosaltres per mitjà de l’Esperit. Després, es va fer el senyal de la creu, recordant que la Santíssima Trinitat sempre és al mig de nosaltres. Durant el moment litúrgic, es va proclamar l’Evangeli del dia i es va fer una reflexió adreçada a cada jove present. Es va emfatitzar que cadascú ha estat cridat per Déu i que acceptar aquesta crida és seguir Crist i el seu propòsit: anunciar l’Evangeli a tothom. També es van recordar els grups convidats i les persones que encara no han desenvolupat la sensibilitat necessària per reconèixer l’anomenat diví. (“La decisió és teva. Molts són els convidats, però gairebé ningú no té temps”)

A la segona part de la trobada es va aprofundir el tema “Un Cridat a la Vida” . Es va reflexionar sobre com Déu ens truca perquè ens estima, i el seu amor no té límits: és capaç de guarir, alimentar l’ànima i transformar vides. Per ajudar a la meditació, es va escoltar la cançó “Un Amor Major” del grup Jota Quest.

Es van utilitzar els textos de Jeremies 1,5. Gàlates 1,15-16 i Marc 1,16-20. 3,13-19. A partir d’ells es va fer una feina en petits grups per llegir les Escriptures i compartir-ne les respostes. Van sorgir reflexions com:

  • Ser un jove amb esperit jove per seguir Jesús, ser servent de Déu per predicar l’Evangeli, fer sempre el bé sense mirar qui, ser profeta entre les nacions i anunciador de bones notícies.
  • Ser un bon professional per, com Jesús, ajudar els qui més ho necessiten.
  • Seguir el camí de Crist, envoltar-se de persones amb els mateixos ideals de creixement personal i espiritual, i convertir-se en algú de bé, temorós de Déu.
  • Tenir fe, triar el camí correcte, reconèixer la crida de Déu a les nostres vides, convidar els altres a caminar junts, anunciar l’Evangeli de Crist i servir el proïsme.

Al final, diversos joves van compartir espontàniament les seves experiències personals, moments en què es van sentir cridats per Déu, i les gràcies rebudes a través de la pregària i de la vida en comunitat.

Per concloure, es va entonar el cant “El Profeta” i la cançó del Pare Favi de Melo “Déu Cuida de mí” , seguida de l’oració final.

Hna. Margarida Franz, ccv