Amaya comparteix el seu mes i mig com a voluntària a la selva, convivint amb les famílies del Centre Poblat Nuevo San Juan. Allà experimenta com la vida es construeix des del senzill, des del petit, des del més profund de l’ésser humà.
És una gran experiència, primer l’arribada solcant el riu Ucayali, que et marca la dinàmica del temps, arribes quan arribes, tots amb les seves càrregues, amb coses que al seu poblat no poden adquirir, vaixells que carregats de gent i bàrtols van riu amunt i avall, com en una gran autopista d’aigua. Contacte amb la natura viva, exuberant, jove i, alhora, contacte amb la vida a la selva, que és dura, cal treballar molt i dur per poder tenir alguna cosa per menjar al plat. Tant se val l’edat que tinguis, la necessitat s’imposa, i aquesta és la prioritat per a tothom. Experimentar que el present és important, viure allò immediat, alguna cosa per a mi guaridor i alhora difícil, acostumada a programar-me, aquí és un exercici pràctic, l’important no és el que has programat, estàs a costa del que per a altres és important, i tu t’acobles.
Aquí el que és prioritari és aconseguir tenir un plat a taula, una cosa que jo tinc sense dificultat, tota la resta és secundari, aquestes ulleres per mirar la seva vida i la meva vida són importants.
Aquest any ha estat un contacte directe i intens amb persones que necessitaven atenció per problemes de salut amb el tractament de biomagnetisme.
Ha estat preciós dedicar-los el meu temps i el meu afecte, veure com de netes i arreglades que s’acostaven a la sessió, i oferir-los aquest espai, que és tan difícil per a elles. -digué elles, doncs només van venir 2 homes- i, prendre’l com ve, sentir el goig de veure-les aixecar-se de la sessió somrients, i jo alhora com si fossin una miqueta jo, algú important per a mi, algú especial. Les nostres històries s’ajunten.
Escoltar-los dir coses precioses, sorgides dels tractaments, “jo he ressuscitat” , “vaig venir amb mal de genoll i no em dol” , “ha estat sanador el tractament” . O una cosa que em va emocionar i va fer una mica de vergonya; què està fent mareta, que la gent està guarint? He entrat a formar part de les seves vides i elles de la meva, amb algunes fins i tot de la seva gran intimitat.
Puc dir el que contesto quan em pregunten, tornaràs a Perú ?
La vida és simple, tan simple com jo, com la meva vida.
Amaia Oar-Arteta, voluntària
