En aquesta casa hi va viure Joaquima de Vedruna,
com a mare, com a dona viuda i com a fundadora de la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat a partir del 26 de febrer de 1826. És en aquest espai on va néixer una llavor que avui continua donant fruit i que ens impulsa a continuar sembrant esperança en el nostre món.
L’espai no és un museu, és un casa. Un casa amb memòria, amb parets que han escoltat i terres que han sentit els pas d’una vida plena.
Visitar la casa significa endinsar-nos als espais que evoquen la seva societat, la seva vida i la seva obra.
Rehabilitació
Amb motiu del Bicentenari de la Congregació (1826-2026), s’ha dut a terme un procés de restauració i rehabilitació, per tal de convertir la Casa Manso en un punt de trobada i coneixement de la persona de Joaquima i el seu llegat des d’una perspectiva actual.
La recuperació de la Casa Manso ha permès rehabilitar tres plantes i tres espais fonamentals que donen sentit al relat vital de la fundadora.
Recorregut
Visitar aquesta casa significa endinsar-se en espais que evoquen la societat i l’obra fundadora de Joaquima.
Com passa amb els records, es podrà entrar i sortir de les estades lliurement, avançar, retrocedir, deixar-se guiar per la intuïció. El recorregut no és cronològic ni convencional, sinó que segueix un itinerari immersiu.
