Gairebé deu dies després dels forts terratrèmols que va patir Veneçuela el 24 de juny passat, dos testimonis des de Veneçuela comparteixen la força de la solidaritat i la fe en què Déu ens sosté també a través dels pitjors moments, com aquests.
La cura mental és molt important
Després de portar una setmana sencera treballant sense parar: rebent insums, organitzant, seleccionant roba, sabates, medicines, aigua… per a tots els que han quedat afectats després d’aquest doble terratrèmol que vivim com a veneçolans, hem vist massa dolor en primer pla. Imatges crues, crits, plors, imatges sense filtre, vídeos sense pauses, familiars sota enderrocs, persones mortes, notícia després de notícia, vídeo després de vídeo.
Sens dubte, també hem vist com n’és de meravellós el veneçolà, la seva solidaritat, el seu somriure, els seus aplaudiments, els seus acudits, veure el positiu del que es viu que considero que és el més important, veure l’esperança del demà, de la vida, del rescat.
Crec que sí que hem d’estar informats, però també cal cuidar el cap. Abans moltes vegades vèiem per televisió tots els esdeveniments amb edició, amb advertiments, amb certa cura; avui ens arriben a qualsevol hora directe al telèfon, en viu, sense context, una darrere l’altra i això copeja el cap, els sentiments i ens quedem només amb el patiment. Hi ha persones col·lapsades als nervis, altres veient la por, revivint la por cada vegada que algú li envia alguna cosa, nens veient esdeveniments que no haurien de veure; entenc que informar-se és important però informar-se no pot significar destruir-se i ull no es tracta de mirar cap a una altra banda, tampoc es tracta de tancar els ulls davant la tragèdia, davant el dolor, es tracta de cuidar la ment mentre acompanyem el país en aquesta difícil circumstàncies ens hem de cuidar.
Fa poc, a la trobada nacional d’educadors un dels temes que tractem justament era aquest: cuidar qui et cuida. Que important cuidar-nos i cuidar per mantenir sa la ment i el cor… Ens deia Joaquima: “Deixem-nos en mans de la Divina Providència i llavors Déu cuidarà de tot; cooperarem de la nostra part a la gràcia i faci’s en tot i del tot la dolça voluntat de Déu”. És el que ens toca ara cooperar i deixar-nos a les mans de Déu.
Agraït amb tots allò que s’han fet present, tant física com a través de les xarxes per solidaritzar-se amb nosaltres com a poble, per les seves oracions, per les seves aportacions, per posar-nos en mans del Bon Jesús confiant que tot això passés, si que passés.
Giclis Santamaría
Mirar des dels ulls de Déu
El dolor del meu poble… Avui, un dia ple de moltes imatges que queden gravats a la retina, la ment, la pell i el cor. Quan vaig arribar al Col·legi El Carmel i em vaig trobar amb tantes persones treballant, directius, professors, personal de suport, administratiu, mares, pares i alumnes m’omplia de joia en mirar la solidaritat de la nostra gent.
Motos, carros, furgonetes per traslladar els insums que han donat a les persones que ho necessiten i portar als llocs que sol·liciten. Un representant anava a desplaçar-se amb material a la Guaira i em va sortir dir “Puc anar amb vosaltres?”. De seguida la resposta: “com no”… i vam anar a mirar aquesta realitat…
Va ser desolador mira la tragèdia de prop, tanta gent treballant, altres en files veient les llistes per veure si els seus familiars hi són, segueixen traient persones vives de la runa, i altres mortes i les esperances dels rescatistes que et donen un “gràcies” sortit del cor per pensar en tanta gent que ho necessita.
Mirar aquesta realitat des dels ulls de Déu ens porta a comprometre’ns en el dia a dia , poder constatar que en un moment es pot acabar tot i emportar-se el que més estimem, pel que hem lluitat; ens fa mirar la nostra petitesa, i ens convida a viure amb els peus posats a la terra casa nostra en comú i els ulls en Déu, que mai no ens abandona i segueix mostrant el seu amor en tants gestos de solidaritat.
Carmen Alicia Figuera, ccv
