La collita és abundant, però els obrers són pocs; per tant, pregueu al Senyor de la collita que enviï els seus obrers a la seva collita.
El dijous 16 de juliol, sis novícies canòniques i una aspirant ens vam reunir a la Casa de Formació de la Província d’Àfrica, situada a Kimwenza, RD Congo, per celebrar la Festa de la Mare de Déu del Carme.
Aquest important dia dedicat a la Mare de Déu de la Muntanya Carmel —a qui la fundadora Joaquima de Vedruna va consagrar la congregació— va començar amb una missa d’acció de gràcies , seguida d’un recés espiritual sota el lema: “La trobada amb Crist transforma la nostra vida”, Jn 4,1-30. Presentat per la germana Elizabeth Mabangi, les participants vam seguir amb atenció el tema, ja que cadascuna de nosaltres podia identificar-se fàcilment amb la samaritana, cosa que ens va permetre revisar la nostra història personal i vocacional. Es van desenvolupar tres parts:
- La dona samaritana, en el seu estat de pecat, dialoga amb Crist
- La dona samaritana reconeix Crist, que li ho ha dit tot
- La dona samaritana es converteix en testimoni i anuncia Crist entre els seus.
Després de la xerrada temàtica, ens retirem a la capella per a la meditació personal, seguida de l’adoració del Santíssim Sagrament, durant la qual adorem i lloem el Senyor de les meus, que ens crida a seguir-lo al servei de la seva missió.
Tota la jornada va transcórrer en un ambient de meditació , i la confessió ens va preparar per a les cerimònies de la tarda, en què les sis novícies van rebre les constitucions i els directoris de la congregació per ingressar al noviciat, i jo, postulant, vaig rebre la medalla de la Mare de Déu del Carme per començar el postulan. La jornada va concloure en un ambient festiu i d’acció de gràcies, al voltant d’un dinar comunitari.
Colette Matimain, aspirant
Testimoni de les novícies
Volem, en primer lloc, donar les gràcies al Senyor, que ens ha protegit fins aquest dia en què iniciem el primer any de noviciat. Que Ell ens assisteixi des del principi fins al final i ens ajudi a respondre sempre a la seva crida segons les nostres capacitats i els nostres carismes.
Pel que fa al nostre retir, ha anat molt bé i ens ha agradat molt l’ensenyament de la germana; l’animació va ser perfecta i ens va ajudar a reconèixer Jesús a les nostres vides, com ho va fer la dona samaritana.
Ha estat un bon dia i donem les gràcies a la comunitat per tot allò que ha fet, per la seva disponibilitat, la seva alegria, la seva animació…
Déu continua sent la nostra única esperança, ens estima i nosaltres l’estimem; tenim la convicció que caminarà amb nosaltres fins al final. Que la Mare de Déu intercedeixi per nosaltres i ens converteixi en deixebles de cor mans, humil i, sobretot, misericordiós, per a la construcció del Regne i pel bé dels nostres germans i germanes.
