Les paraules dels joves que van viure l’experiència recullen el sentit profund de crida i enviament, l’experiència de família i la trobada amb el bon Jesús.
Leïla (Gabon)
De l’experiència en destaco:
L´ambient acollidor: els moments de convivència durant les activitats, que van crear un clima d´alegria pel descobriment i de família.
El descobriment de la vida de Santa Joaquima de Vedruna, que va ser un personatge històric, el seu esperit familiar, la seva hospitalitat i la seva humilitat en posar-se al servei de les persones necessitades.
Va ser un moment molt agradable, ja que, espiritualment, ella era present entre nosaltres.
Tot plegat envoltat d’una confiança il·limitada i alegre en la Divina Providència, que era el secret de la seva flexibilitat.
Álvaro (Brasil)
Participar a la Trobada Internacional de Joves Vedruna, a Vic, Espanya, va ser una de les experiències més significatives de la meva vida. Quan vaig rebre la notícia que representaria el Brasil, el meu cor es va omplir de joia, però també de responsabilitat. Vaig sentir que Déu em confiava una missió molt especial, que anava molt més enllà d’un simple viatge.
Tot va començar encara al Brasil, amb els moments de preparació, les formacions virtuals i l’enviament realitzat per les Germanes Vedruna. Cada trobada va anar alimentant la meva fe i preparant el meu cor per viure una cosa que encara no arribava a imaginar.
Arribar a Vic va ser com tornar a les arrels del carisma que des de fa tants anys forma part del meu camí. Recórrer els llocs on Santa Joaquina va viure la seva missió, conèixer el Manso Escorial, contemplar la creu i, sobretot, pregar davant del cos de Santa Joaquina van ser moments que no oblidaré mai. Allà, en el silenci, vaig experimentar una pau profunda. Vaig comprendre que tota la vida de Santa Joaquima va ser una resposta d’amor al Bon Jesús i que aquest mateix amor segueix viu avui, inspirant persones en diferents parts del món.
Un altre gran regal que m’emporto d’aquesta experiència va ser la trobada amb tants joves i amb les Germanes Vedruna. Tot i que parlem de diferents idiomes i venim de cultures molt diverses, vaig descobrir que l’amor de Déu ens uneix i ens fa sentir part d’una mateixa família. A cada conversa, pregària, celebració i moment de compartir, vaig poder sentir que el carisma Vedruna segueix viu al cor dels qui creuen que és possible transformar el món a través de l’amor, l’esperança i el servei.
Tornada al Brasil diferent de com vaig arribar. Porto al cor molts records, amistats que conservaré per a tota la vida i una fe encara més enfortida. Aquesta experiència va renovar el meu compromís amb la missió, va revifar en mi el desig de continuar servint els joves i l’Església, i va confirmar que val la pena seguir els passos del Bon Jesús, com ho va fer Santa Joaquina.
Surto de Vic amb la certesa que la missió continua. Ara porto amb mi no només records, sinó també la responsabilitat de compartir tot allò que he viscut i de continuar sent un signe d’aquest generós amor que transforma vides. Que Santa Joaquima segueixi guiant els meus passos i que el Bon Jesús sigui sempre la inspiració del meu camí.
Erik (Vitòria)
Tornar d’aquesta trobada Vedruna és com tornar amb la certesa que la família és molt més gran del que m’imaginava. Vaig arribar sense saber ben bé què em trobaria i me’n vaig amb el cor completament desbordat.
El que més m’ha marcat no han estat només les dinàmiques, sinó la veritat que es respirava a cada instant. Veure gent tan diversa, de realitats completament diferents, mirant-nos als ulls sense cap prejudici i compartint la fe i la vida de tu a tu. Guardaré sempre la pau de les oracions de cada matí, les xerrades senzilles que s’allargaven al menjador oa l’alberg, les visites al Manso oa la Sagrada Família…però sobretot guardaré aquesta sensació tan real d’estar encaixant al somni de Santa Joaquina.
Per mi ha estat una abraçada restauradora i una empremta inesborrable. Però, sobretot, m’emporto un compromís per al dia a dia: no guardar-me aquesta llum, ser refugi per als altres quan el camí es compliqui i seguir caminant amb aquest amor que no diu prou.
Abril (Catalunya)
Per mi, viure aquesta Setmana de la Trobada Internacional Vedruna va ser una experiència molt especial. Com a ciutadana de Vic, va ser un orgull poder rebre a la meva ciutat persones que venien de tants llocs del món i compartir amb elles uns dies tan bonics. Al principi podia semblar que teníem poc en comú per les nostres diferents cultures i realitats, però de seguida em vaig adonar que ens unia una cosa molt més forta: el mateix esperit Vedruna.
Em quedo sobretot amb les persones que vaig conèixer, les converses, les rialles i tots els moments compartits. Va ser una setmana molt intensa i bonica, d’aquelles que sé que en recordaré durant molt de temps.
Per mi, ha estat un veritable honor poder viure aquesta trobada a Vic, la ciutat on he crescut, just en un moment tan especial com el bicentenari de la congregació. Estic molt agraïda.
Més testimonis de joves procedents de la Província Vedruna d’Europa es poden llegir a la web de PJV Vedruna:
