Crònica de la Trobada Internacional de Joves Vedruna

“Tinguem grans desitjos i el Senyor ens concedirà el que més ens convingui” (Ep 108)

Reunir joves Vedruna de tot el món a Vic, durant l’any del Bicentenari, va ser un somni compartit que va néixer fa uns quants anys. Pel camí hi va haver moments en què semblava difícil fer-ho realitat, però les paraules de Santa Joaquina van continuar encoratjant l’esperança. Finalment, el Senyor ens va concedir la gràcia de complir aquest gran desig: prop d’un centenar de joves de 18 procedències diferents es van trobar durant cinc dies per celebrar, compartir la fe i aprofundir junts al carisma Vedruna.

Aquesta Trobada no només ha estat un motiu d’alegria, sinó també la resposta a una trucada que la Congregació va recollir al Document Capitular “Néixer de Nou” , dins de l’acord “Caminar amb joves”:

Dissenyar accions de cara al 200è aniversari, com una gran oportunitat pastoral. Fer camí conjunt que culmini amb una possible trobada de joves a Vic. (p. 88)

Tres anys després d’escriure aquestes paraules, aquell horitzó es va fer realitat gràcies a la feina i el lliurament de moltes persones. La Trobada Internacional de Joves Vedruna va ser una experiència d’Església i de Família Carismàtica, en què joves de diferents països van compartir oració, formació, amistat i missió, descobrint que el carisma de Santa Joaquima continua viu i continua inspirant noves generacions.

---

Benvinguda: Eucaristia d’obertura i vetllada de la Mare de Déu del Carme

El 16 de juliol ens trobem per primera vegada a la Casa Mare de Vic, en una data molt significativa per a la Família Vedruna: la festa de la Mare de Déu del Carme.

Inaugurem la Trobada amb l’ Eucaristia , presidida pel P. Joseba Kamiruaga, CMF, posant en mans del Senyor tot el que viureíem durant aquells dies i confiant-nos a la protecció de Maria.

En caure el sol, compartim el sopar al claustre i celebrem una vetllada dedicada a la Mare de Déu del Carme . Recordem l’amor profund de Santa Joaquima per Maria, a qui va confiar la seva vida i la seva vocació, i ens deixem guiar també nosaltres.

Ens vam conèixer a través dels nostres balls tradicionals . Les joves de Catalunya van presentar la Sardana: una dansa tradicional catalana que es balla en cercle, que primer va interpretar un grup de ballarins i després vam fer tots plegats, donant-nos la mà i formant un gran cercle al voltant de Joaquina.

Els joves de diferents racons del món van presentar els seus balls, fent participar els altres: ballem el xotis de Madrid, la samba del Brasil, les sevillanes de Sevilla i Cadis… juntament amb les danses tradicionals de Xile, les Filipines, el Perú, l’Argentina, i altres països. Omplim el claustre de música, rialles i alegria: un autèntic festival!

Concloem la jornada cantant junts la Salve Marinera, posant la Trobada sota la protecció de Maria i donant gràcies pel camí que tot just començava.

Vedruna és història viva. Cistella de Joaquina i cistella de les cultures

El nostre primer matí va començar amb la pregària, obrint els cors a la trobada dels altres. La germana Maria Teresa Cuervo, General de la Congregació, es va fer present des de la Casa General a Roma, amb un missatge de proximitat i esperança. També vam rebre la salutació de l’Equip Provincial d’Europa, a través de la germana Inma Eibe , que va expressar la seva alegria per aquesta trobada i va agrair el sí confiat de cada participant.

Des de la porta va arribar una alegre notícia: una cistella de part de Joaquima! Vam anar així descobrint el que ella enviava als seus éssers estimats: fuet, melmelada, formatge… I amb això vam donar peu que cada grup es presentés, mostrant allò que portava del seu lloc d’origen. L’espai es va anar omplint amb les nostres banderes, aliments, fotos, objectes decoratius i celebratius… ¡Quina riquesa la de la nostra Família Vedruna!

Vedruna és història viva. Després de les empremtes de Joaquina

Celebrar aquesta Trobada a Vic, la ciutat on Santa Joaquina va viure i va fundar la Congregació, va ser un dels seus regals més grans. Durant la tarda del segon dia i el matí del tercer vam recórrer, en petits grups, alguns dels llocs més significatius de la seva vida i dels orígens de la família Vedruna. Cada parada ens va permetre comprendre millor com va néixer aquest carisma i descobrir que continua sent una història viva de què avui també formem part.

• La Casa Mare , originalment comprada per Joaquina, on ens reunim per a la nostra Trobada, com tantes altres persones al llarg de la història de la Congregació.
• L’església de la Divina Pastora : aquí Joaquima va conèixer el Pare Esteve d’Olot, en una trobada providencial que va acabar per fer germinar la nostra Congregació.
• El Palau Arquebisbal : en aquest lloc, que es conserva com en temps de Joaquina, ella es reunia freqüentment amb el Bisbe Pau de Jesús Corcuera. Va ser aquí on ella va professar els seus vots a la Festa de l’Epifania.
• Els carrers de Vic, la “ciutat dels sants”: vam passar pel Convent de Santa Teresa on Joaquima solia participar a l’Eucaristia; el carrer de la Riera, on van residir les primeres germanes; la Casa Parrella on van tenir els seus primers treballs…
• El temple romà i el castell dels Montcada , on Joaquina va passar un temps empresonada per les disputes polítiques del seu temps.
• La catedral de Vic , en què van ser batejades les tres filles de Joaquina nascudes a Vic, i on ella anava freqüentment a resar.

I, per descomptat, la Casa Manso. Després de la rehabilitació amb motiu del Bicentenari, vam tenir l’oportunitat de recórrer-la i descobrir-la a fons. Bressol de la Congregació i, des de 1983, dipositària de les restes mortals de Joaquima de Vedruna, és un lloc molt important per a cada persona de la nostra Família.

A la capella de la Casa Manso, al costat de Joaquima, compartim la pregària de la nit en què recordem tots els llocs visitats, i parem atenció al “xiuxiueig” de part de Déu que l’experiència ens portava. Units amb el cant, acabem vivint un dels moments més emocionants per a tots, compartint moltes de les cançons que ens identifiquen com a Família Vedruna.

Vedruna és vocació: Testimonis, Eucaristia, trobada oracional amb Ain Karem

Diumenge va estar dedicat a descobrir que la vocació neix de la trobada amb Déu i es concreta de moltes maneres diferents. La jornada va començar amb la pregària del matí, inspirada en la resposta confiada de Santa Joaquima a la crida del Senyor.

A continuació, escoltem cinc testimonis que mostraven la riquesa de la vocació dins de la Família Vedruna: Yolanda , mare, àvia i educadora; Geraldyn , germana Vedruna; Lala , recent casada i educadora; Minerva , en procés de discerniment cap a la vida religiosa; i Álvaro , laic de la Família Carismàtica Vedruna. Les seves experiències ens van ajudar a descobrir que una mateixa trucada es pot viure des de realitats molt diferents, sempre al servei del Regne.

Escoltem amb gran atenció les seves paraules, que feren vibrar els nostres cors i preguntar-nos cadascun per la nostra vocació. El compromís amb aquesta crida que Déu ens fa a cadascuna, a cadascú, el representem amb el gest de beure d’una copa mentre sonava la cançó Sauvignon Blanc.

Més tard celebrem junts l’ Eucaristia dominical a la cripta del Centre d’Espiritualitat Claretiana , presidida novament pel P. Joseba Kamiruaga, CMF. Els nostres cants i oracions van convertir la celebració en un moment de comunió profunda i acció de gràcies.

Vam tenir el regal de compartir també una trobada oracional animada per Ain Karem a l’església de la Casa Mare. A través de la música i el silenci, vam posar davant de Jesús tot allò viscut durant aquells dies: l’agraïment, l’alegria d’anar coneixent-nos, el patiment del món i el desig de seguir caminant al costat d’Ell.

Les arrels de Joaquina a Barcelona

Després de descobrir Joaquina a Vic, ens desplacem a Barcelona per recórrer els llocs que van marcar l’inici i el final de la seva vida. Allí va néixer, va viure la seva infància, va formar una família i, anys més tard, va lliurar la seva vida al servei dels més necessitats fins a la seva mort.

La nostra primera parada va ser el lloc on es trobava la casa familiar dels Vedruna , avui assenyalada per una placa commemorativa. Visitem també l’ antiga Casa de Caritat, on Santa Joaquima va fundar una comunitat de germanes i va morir el 1854. A la basílica de Santa Maria del Pi , on va ser batejada i va contreure matrimoni amb Teodor de Mas, celebrem l’Eucaristia, donant gràcies pel camí recorregut i pel testimoniatge de la seva vida.

Vam compartir el dinar al Col·legi Vedruna Immaculada, ia la tarda vam tenir el regal de recórrer la Sagrada Família amb una visita guiada. Contemplar la bellesa i la profunditat espiritual de l’obra de Gaudí va ser un regal que ens va ajudar a tancar el dia amb la mirada posada en Déu, la presència del qual havíem anat descobrint també als llocs que van marcar la història de Santa Joaquina.

Vedruna és missió: cinc projectes de carisma Vedruna al món

L’últim dia de la Trobada recordem que vocació i missió són dues les dues cares d’una mateixa moneda: Déu ens truca i ens envia . De la trobada amb Jesús brolla el desig d’educar, guarir i alliberar, els tres verbs que continuen donant forma a la missió Vedruna a tot el món.

Per conèixer com es concreten actualment, vam conèixer cinc projectes que, des de contextos molt diferents, encarnen avui el carisma de Santa Joaquina.

• Llar Juvenil, Vic : donant continuïtat a un projecte iniciat per la pròpia Joaquina el 1829, a la llavors Casa de Caritat de Vic, avui és una llar per a joves al barri de l’Estadi, a Vic. Ens ho van presentar la germana Marta i el seu company Aleix.
• Menjador “El pa nostre de cada dia”, Bella Vista, Veneçuela: la germana Yulian va compartir la important tasca que fa aquest menjador, no només donant menjar a nens que fan aquí el seu únic menjar del dia, sinó també educant-los sobre l’alimentació.
• Acollida a Barcelona : Sadia, originària de l’Afganistan, ens va compartir el seu testimoni sobre com viu amb una comunitat Vedruna, entre els quals hi ha la germana Carme, que la va acompanyar en aquesta presentació.
• Centre Kekeli, Togo : la germana Lucie-Anne va explicar com es dediquen a la protecció de nens i nenes víctimes de violència, abús sexual i treball infantil, aplicant un enfocament global amb suport psicològic, social, sanitari i educatiu.
• Residència per a gent gran, Puerto Real : la germana Geraldyn ens va fer reflexionar sobre la vida, la mort, la malaltia i el pas del temps, que ens travessen a totes les persones.

Cadascú d’aquests testimonis ens va mostrar que l’esperit de Joaquima continua responent a les necessitats del nostre temps.

A la tarda dediquem un temps a la reflexió personal i al compartir, primer per grups de procedència i després per Províncies, fent passar pel cor tot allò viscut al llarg d’aquests dies.

La Trobada va concloure amb la celebració de l’enviament. Tot allò viscut no només es queda en nosaltres, sinó que en tornar a les nostres llars es difon i multiplica, portant el carisma Vedruna i la llum del Bon Jesús allà on anem. Cada responsable de grup va trucar pel seu nom als joves que van venir amb si, lliurant-li el llibre “Quatre vides en una”, un clauer amb la imatge de Santa Joaquina, i la miniatura de la Casa Manso.

Vedruna és família

Més enllà de les activitats programades, la Trobada va estar plena de petits moments que van fer créixer els llaços entre nosaltres. La tarda lúdica del Desafiament dels Quatre Cors, dinamitzada per la nostra amiga Henar, ens va fer descobrir, entre rialles i treball en equip, els valors que van inspirar la vida de Santa Joaquina. La vetllada de cloenda, preparada pels joves de Vitòria, va posar el colofó ​​festiu a uns dies marcats per l’alegria, la trobada i el compartir.

També hi va haver espai per gaudir junts de petits moments que van sorgir de forma espontània, com seguir la final de la Copa Mundial de futbol . El pavelló es va omplir d’emoció, crits i abraçades quan Espanya es va proclamar campiona, recordant-nos que les alegries compartides també creen família.

Res d’això no hauria estat possible sense la càlida acollida de la comunitat de la Casa Mare , que ens va obrir les portes amb enorme generositat; el servei del menjador del Col·legi Vedruna Escorial , que ens va acompanyar durant tota la setmana; i el treball de la Comissió Interprovincial de Pastoral i Missió Juvenil Vocacional Vedruna , la dedicació de la qual va fer possible aquest somni compartit.

---

Les paraules dels joves que van viure l’experiència recullen el sentit profund de crida i enviament, l’experiència de família i la trobada amb el bon Jesús. Aquests són fragments dels seus testimonis, que es poden llegir complets aquí:

Més testimonis de la Província Vedruna d’Europa es poden llegir a la web de PJV Vedruna: