Celebrar la vida sempre és motiu d’esperança i alegria. En commemorar les Noces d’Or de vida religiosa de la nostra estimada Germana Irma Luy, vam elevar junts un cant agraït al Senyor, que la va cridar fa cinquanta anys a seguir-lo amb fidelitat i entrega generosa.
El 28 de setembre vivim un dia especialment grat, un dia que quedarà guardat a la nostra memòria i al nostre cor: la celebració de les Noces d’Or de la nostra estimada Irma Luy .
Des del moment que arribem a la Casa Vedruna, sentim un ambient de festa i proximitat. La rebuda no va poder ser més càlida: la germana Irma, amb el seu somriure obert i la seva manera tan senzilla i propera d’acollir, ens va embolicar amb aquell afecte seu que sempre anima i enforteix.
L’ Eucaristia , presidida pel Pare Edgar (l’infaltable i entranyable amic Vedruna) va ser un veritable regal. Les seves paraules, plenes de tendresa i gratitud, van ressaltar les virtuts d’Irma i van convidar tothom a reconèixer i agrair el seu lliurament fidel. Va ser commovedor escoltar la renovació dels seus vots : amb veu serena i ferma, ens va transmetre la força d’un sí que fa cinquanta anys que s’està sostenint en la confiança del Senyor. Cada paraula seva, carregada de veritat i afecte, va tocar els nostres cors.
A Irma reconeixem una vocació d’alta fidelitat , que ens motiva a continuar dient sí al Senyor des de la nostra pròpia realitat i vocació. La seva vida ens recorda quant bé pot fer una entrega senzilla, sense ostentació, amb una paraula justa, amb un gest amable i ple d’amor.
Escoltar la seva renovació de vots, carregada de gratitud i les seves paraules, plenes de veritat i afecte, va tocar els nostres cors.
Després de la celebració, com en tota festa familiar, compartim un esmorzar fratern , ric en sabors i encara més en rialles, bromes i records. L’ambient senzill i alegre va reflectir el que som com a família Vedruna: una comunitat que es troba, celebra i s’enforteix en allò compartit.
Va ser un dia de tendresa, gratitud i esperança. Ens quedem amb la certesa que la vida d’Irma és un regal per a totes nosaltres, i tornem a casa amb una cançó al cor:
“Quin detall Senyor, has tingut amb mi, quan em vas trucar, quan em vas triar, quan em vas dir que eres el meu amic”
Olga Shimabuku i Pepi Villavicencio, laiques
