El juny del 2025, la germana Maria Arumí i Blancafort compleix 75 anys de vida consagrada com a Carmelita de la Caritat Vedruna. És motiu de celebració i alegria, per la qual cosa avui compartim el seu testimoni ple de records.
Recordo que ja des de petita vaig dir al meu confessor que de gran m’agradaria dedicar tota la meva vida a Déu, suposo que volia dir, consagrar-me, ell em va aconsellar que no, que havia de viure i experimentar altres maneres de servir-lo i estimar-lo i que la meva família m’ajudaria.
Als 9 anys vaig fer la primera Comunió a La Garriga, un poble de la província de Barcelona. Recordo que el mateix dia també la va fer un nen de la família Millet, que vivia a l’Ametlla del Vallès.
Quan vam anar a viure a Vic, les meves germanes i jo vam anar a l’escola de l’Escorial. Més endavant vaig estar interna al col·legi de Gràcia, on estava destinada la meva tia Roser Blancafort.
En acabar els estudis al col·legi de Gràcia, vaig tornar a Vic. Aquest va ser el moment de preguntar al meu pare per entrar al noviciat, però no li va semblar bé perquè jo era massa jove.
Durant el temps d’espera, vaig ajudar la hna. M. Teresa Robusté, professora de dibuix de l’Escorial. Vaig fer amigues i amics, també algun pretendent. Penso que potser per això i per por que em desviés de la vocació a la vida consagrada es va accelerar la meva entrada al noviciat i em van proposar entrar el dia del Sagrat Cor, tres setmanes abans de l’entrada del meu grup.
He tingut diferents destins, sempre relacionats amb la docència, el primer va ser a Manlleu. Vaig estudiar Romàniques a la Universitat de Múrcia i Belles Arts a Barcelona. Vaig acabar la meva vida professional a la Universitat Ramon Llull, a Blanquerna, com a professora de Llengua i Literatura. Hi vaig treballar 29 anys. Guardo un agradable record.
Ja jubilada, l’any 2000, em vaig matricular al Taller de pintura del professor Madiroles, un gran mestre i amic. El Covid va ser qui va posar el punt final a aquesta última etapa, per a mi tan bonica.
Avui, dono gràcies per aquests 75 anys de vida consagrada com a Carmelita Vedruna. “Déu va trucar als qui va voler”. Agraeixo tot allò que he rebut, que ha estat molt i tot el que he pogut donar. En aquest camí m’han acompanyat moltes persones: la meva família de sang, la família Vedruna i moltes altres persones, moltes. Tot va ser gràcia.
Hna. Maria Arumí i Blancafort, ccv
