Celebrar un esdeveniment no és portar al present records nostàlgics, sinó fer memòria d’una història de vida i esperança que enforteix el nostre present i revitalitza els somnis de cara al futur. Això va passar el 22 de maig a la Casa de l’Església, quan ens vam reunir més de cent persones per compartir l’alegria de coincidir, de sentir-nos veïnes i veïns de formes diverses, de regalar-nos moments únics i duradors en tants espais, acompanyades i acompanyats pel carisma Vedruna aquí, a Salamanca i la seva província.
Un carisma que està complint 200 anys i que, des de la segona meitat del segle passat, es va fer trobadís a les nostres vides de la mà de dones fortes i diligents que ens van regalar el somni de Joaquina de Vedruna en tants projectes, presències i temps. La trobada la vivim en tres moments i tres espais, físics i simbòlics alhora.
Primer moment: coincidir
Tot va començar al saló d’actes, a les sis de la tarda, amb una cançó: “Coincidir” (que totes i tots recordem a la veu de Pablo Milanés). Encara que a cadascú i cadascuna dels qui estàvem allà ens havien portat a la trobada persones, experiències, llocs i temps diferents, quan la Laura ens va convidar a cantar aquesta cançó, alguna cosa ens va vincular de forma nova doncs… tants segles, tants mons, tant espai i coincidir era el millor regal, la millor acció de gràcies que, encara amb prou feines intuïda, anava a acompanyar.
Amb suavitat, però amb veritat, Mercedes i Herminia ens van acostar als orígens, a fa 200 any quan Joaquina de Vedruna va començar a somiar una nova manera de nomenar l’amor, es va decidir a gestar un projecte que la va abraçar i la va fer una líder valenta. Un projecte orientat a cultivar una manera de relació generadora de processos capaços de reconèixer la dignitat de les persones, fomentar la consciència crítica, la solidaritat i el compromís amb la justícia social. Un projecte que es va convertir en la manera Vedruna d’anunciar la Vida i Aquell que viu, Jesús el Senyor ressuscitat.
Maria des de Pizarrales, Lola des d’Alfons VI, i Maria des de Martiago ens van portar de viatge per la seva història a Salamanca i ens van convidar a reconèixer, agrair, beneir l’experiència de coincidir…, fer camí juntes i junts, aprendre i acompanyar-nos per canviar el món.
La llavor Vedruna va arribar a Salamanca als anys seixanta del segle passat, entre els avatars del Vaticà II i els canvis socials i culturals d?una Espanya que s?acostava a la democràcia, fràgil però carregada d?utopia. Aquells anys, les Vedruna, amb llums i ombres, com tot, van saber llegir la realitat, entreveure les necessitats, buscar camins d’encarnació i trobada. Aquí ens van dir que el camí es fa millor junts i tots, tots, tots, sense excloure ningú on cadascú tenim un lloc. Aquí vam coincidir i ens vam fer família.
Segon moment: “Us anomeno amigues i amics “
Sense pressa, ens vam moure a l’espai de l’església per celebrar l’ Eucaristia presidida pel nostre amic i company Carlos Martín, acompanyat de capellans amics. I allà reposar allò viscut i agrair tot allò que ha teixit la nostra història compartida, els temps que a poc a poc van forjar els vincles que ens van fer companys i companyes d’aventura, que ens van convidar a una casa de portes obertes on l’amor sempre tenia l’última paraula.
En aquest espai que sempre convoca celebrem la història feta carisma Vedruna, l’experiència de fer camí com Jesús de Natzaret sanant, educant, alliberant… Una història que es deixava abraçar en els instants que es feien pregària i cant, en les paraules sentides i la fe compartida de tots/es i de cadascuna/a, en l’acció de gràcies que, amb la veu de gràcies que, amb la veu sostenen.
Tercer moment: assaborint allò viscut
Per fi, caient ja la tarda, al pati les veus es van fer festa. Assaborint la trobada, entre salutacions, records i notícies compartim el menjar i la beguda que, una vegada, més es va fer símbol que celebrar val la pena.
Gràcies Joaquima de Vedruna perquè vas seguir la inspiració de l’Esperit i per la teva mediació i fidelitat, avui rebem i celebrem aquests vincles d’arrelament a Salamanca que ens fa més humans/es i lluminosos/es.
Gràcies companyes Vedruna per aquesta trobada, pel que sou i pel que som junts i juntes…per coincidir i construir al nostre costat.
Carmen Soto, ssj
