Estimats joves, animeu-vos els uns als altres. Estimeu-vos en Crist. Sàpiguen veure Jesús en els altres. L’amistat pot canviar veritablement el món. L’amistat és el camí per la pau.
Papa León XIV, Vigília del Jubileu dels Joves
Amb aquestes paraules, el Papa Lleó XIV responia a la primera pregunta que se li va plantejar a la vigília de pregària a Tor Vergata durant el Jubileu dels Joves. Aquest gran esdeveniment de l’Any Sant, que va tenir lloc entre el 28 de juliol i el 3 d’agost, va reunir més d’un milió de joves del planeta sencer per convidar-los a ser “Pelegrins de l’Esperança”. Entre ells hi havia més de 60 joves Vedruna de diverses parts d’Espanya , que van viatjar fins a la ciutat eterna per viure una experiència única de la mà de la Pastoral Juvenil Vocacional Vedruna.
Durant aquests dies, van travessar la Porta Santa de Santa Maria la Major, on van rendir els seus respectes davant la tomba del Papa Francesc i van participar a l’Eucaristia; van viure el sagrament de la reconciliació al Circ Massimo; van formar part dels 30.000 espanyols que es van trobar a la Plaça de Sant Pere per compartir oracions, testimonis, cants i una Eucaristia. I, per descomptat, van participar a la Vigília i missa final del Jubileu a Tor Vergata , presidides pel Papa Lleó XIV.
Visita a la Casa General
En el viatge, també van viure un moment molt significatiu en visitar la Casa General de la Congregació : es van trobar allà amb algunes Germanes de l’Equip General i de la comunitat de la Casa General. Amb elles van dialogar, compartint què havia portat a cadascú fins allà, i es van xopar de la història d’aquest lloc tan important per a la nostra Família. Per a tots, va ser una trobada emocionant i profunda, que va posar en relleu la presència de Joaquina acompanyant cada pas del camí.
En les paraules
Com millor es pot entendre l’experiència és a través de les paraules dels joves que la van protagonitzar, per això compartim els testimonis dels participants.
El Jubileu dels Joves 2025 a Roma ha estat molt més que un viatge, ha estat una trobada amb Déu, amb l’Església i amb la gran família Vedruna. Joves de diferents llocs es van unir per peregrinar amb un mateix somni al cor: viure i compartir l’esperança. Entre oracions, moments de convivència, cansament i alegria, cadascú va tornar a casa amb la certesa que la fe es multiplica quan es viu en comunitat i en família Vedruna. Aquests testimonis recullen veus, emocions i aprenentatges dels qui van deixar que el bon Jesús marqués els seus passos pels carrers de Roma.
A cada paraula, a cada record ia cada gest narrat es percep que aquest Jubileu ha estat un regal que seguirà donant fruit. Roma va ser testimoni de la força de la fe jove i de la joia de saber-se estimats per Déu. L’experiència viscuda ens recorda que l’esperança no és un simple sentiment, sinó un camí que es recorre junts, sostenint-se els uns als altres i apuntant sempre cap amunt. Com a família Vedruna, donem gràcies per allò viscut i seguim caminant, segurs que “l’esperança no defrauda” i que l’amor de Crist és el veritable motor de les nostres vides .
PJV Vedruna d’Europa
Per mi aquesta experiència amb la família Vedruna m’ha semblat una gran oportunitat per acostar-me més a Déu, conèixer grans persones i viure la Fe en comunitat. És la primera vegada que vinc amb la Vedruna i m’ha encantat, m’he sentit com a casa des del primer dia, en família. Les germanes Carmelites a Roma ens van atendre especialment bé, sempre pendents, amb petits detalls; començant per la seva simpatia i acabant per haver-nos donat l’esmorzar avui dia 4. Em sento molt agraïda.
D’altra banda, aquest pelegrinatge ha estat el millor que he viscut fins avui amb diferència. M’he adonat de la veritable felicitat: estar desconnectada de tota xarxa social i fixar-me en el regal que tinc al costat; rialles amb persones que havia conegut feia menys d’una setmana. Ha estat increïble veure Roma plena de joves que perseguien el mateix camí: Déu.
Teresa Millares (Sevilla)
Déu ens va regalar una experiència meravellosa amb persones amb grans cors. Que bonica que era Roma plena d’esperança. Els joves som el futur ple de pau. No ens cansem de lliurar amor als altres. Sempre Vedruna.
Manuel Jiménez (San Fernando)
Sento alguna cosa especial cada vegada que em juntament amb vosaltres, la meva família Vedruna. Em sento tan afortunada d’haver pogut viure aquest Jubileu, encara que al principi tot eren inquietuds, anàvem sense cap responsable, sense referents, amb por. Però en arribar ens vam trobar amb la sort que teníem unes monitores que es preocupaven per nosaltres hi vaig trobar un refugi; ens han fet viure l’experiència al màxim en cada moment donant-nos la mà i el suport en tot. En els moments de pregària, tot era tranquil·litat, relaxació, Fe, dins del caos que ens envolta constantment.
No puc estar més agraïda de poder cada dia aprendre més i acostar-me més a Déu. És molt bonic ajuntar-se amb gent amb les mateixes idees i tots a una, pregant i agraint-li.
El Jubileu m’ha ensenyat tantes coses… principalment, a valorar les coses del dia quotidià, aquelles que molta gent viu sense elles, a viure sense mòbil, aquell que tantes vegades ens treu la pau i ens allunya de Déu. A apreciar les amistats, les que no veiem sovint, però sabem cuidar-les. I el més important a trobar la presència de Déu en tot allò que ens envolta, a viure amb Ell perquè sense Ell res no existeix. Com el Papa Lleó diu: “ Nosaltres hem estat elegits, som fruit d´un amor que ens ha volgut. Tenim l’objectiu de proclamar i portar a tothom la paraula de Déu ”. Perquè, en la meva experiència, Déu és aquest fil que sempre hi és, et sosté quan ho necessites i et balanceja quan no. Quan trobes el veritable amor de Déu, tot canvia.
El jubileu ha estat una experiència devolució, canvi, aprenentatge i Fe.
Maria José Mancera (Villafranca)
El Jubileu dels Joves 2025 ha estat una experiència que mai no oblidaré. El primer, hem de donar gràcies a Déu per tot allò que ens portem al cor, perquè tot ho fem per Ell i per a Ell. Hem viscut tants moments de pregària, de trobada, de joia, de cansament i de tants sentiments que no puc descriure. Haver-nos pogut reunir amb el Papa Lleó XIV ha estat increïble. El moment de tenir-ho just davant passant amb el papamòbil: això no s’esborrarà de les nostres retines! A més, viure’l amb la Família Vedruna ha fet que tot es multipliqui per mil: sentir-nos acollits i units per un mateix sentiment, en definitiva, SENTIR-NOS FAMÍLIA.
Eder Esteban (Madrid)
A la pàgina de PJV Vedruna d’Europa es poden llegir més testimonis, i els vídeos de l’experiència a les xarxes socials:
