Entre l’octubre del 2025 i el gener del 2026, les germanes María Irizar i Fatima Borges realitzen la visita de l’Equip General a diversos països de la Província de Vedrunamèrica.
Aquesta és la segona crònica de la seva visita, entre els dies 17 de novembre i 1 de desembre de 2025, en què van compartir amb més presències Vedruna de Xile: Pare las Casas, San Felipe, i Melipilla.
Durant els dies que vam estar a Puente Alto, vam tenir l’oportunitat de visitar el centre de Santiago de Xile , on hi ha el Palau de la Moneda, residència de la Presidència de Xile, la Plaça d’Armes i la Catedral. També vam poder anar al Cerro San Cristóbal, amb Mª Isabel i el nostre fidel amic Marcelo, des d’on es pot albirar la ciutat, ia on cal pujar en funicular, que el 2025 ha fet 100 anys d’existència. Al cim hi ha la imatge de la Verge Immaculada, que beneeix i cuida la ciutat i els seus habitants. Sota la imatge hi ha una petita capella molt bonica i recollida. Al turó també hi ha una plaça basca, al costat de l’església, on es troba… un autèntic fill de l’arbre de Gernika, plantat el 1931 pels bascos residents a la ciutat!
Pare les Cases, Temuco
Viatgem amb avió per visitar Pare les Cases, la presència Vedruna més austral del món , acompanyades per la Hna. Mª Isabel. Aquí ja no hi ha comunitat de germanes, però sí que hi ha un col·legi Vedruna i una comunitat laïcal. Arribem a l’aeroport de Temuco cap a les 13:00; d’allà vam anar directament al Col·legi Nostra Senyora del Carme , on vam saludar la Directora Daisy i la resta del quadre directiu.
Després de dinar, vam anar a veure la casa on van viure les germanes quan van deixar de viure dins de l’escola, i també vam pujar a un turó des que es veia Temuco i Pare las Casas.
A la tarda, tornem a l’escola i ens trobem amb el cos docent. Després de les salutacions, el tema important a tractar tenia a veure amb la implantació, a partir del curs següent, de la llengua mapudungun , la llengua maputxe i que és una assignatura transversal sobre la cultura maputxe, a la regió de la qual ens trobem i de la que Temuco és considerada la capital.
Després d’aquesta trobada, ens dirigim al centre de Temuco per instal·lar-nos a l’allotjament on passem la nit, i visitar el centre de la ciutat. Vam estar a la Plaça d’Armes i vam acabar la tarda a la Catedral, on vam tenir la sort de participar –ja que malauradament no hem pogut viatjar en aquesta ocasió a Veneçuela– en una celebració solemne de la comunitat veneçolana: La nostra Senyora del Rosari de Chirinquirá.
L’endemà, vam tornar a l’escola, on van celebrar un preciós programa de benvinguda, ple d’agraïment i afecte. Amb ell vam poder gaudir de la cultura maputxe i de quant és present i visc el carisma Vedruna a l’escola. Posteriorment ens vam reunir amb el quadre directiu, format per quatre dones, que ens van compartir sobre els reptes, dificultats, avenços i fortaleses de la seva feina i del centre educatiu.
En acabar la reunió ens van portar a conèixer el turó Ñielol, des del qual s’albira tota la ciutat i que té la particularitat de ser una reserva protegida de la diversitat de la flora autòctona de la zona.
A la tarda, ens trobem amb la comunitat laïcal Vedruna de Pare Las Casas, i després de compartir, ens van portar a conèixer alguns llocs bonics de la ciutat.
Sant Felip
De Temuco vam tornar a Puente Alto, on ens vam trobar amb la Gna. Flor Maria per viatjar a la Vall d’Aconcagua, on es troba la nostra comunitat de Sant Felip . Pel camí, vam fer una parada al santuari de Santa Teresa dels Andes, on ens vam trobar amb la Gna. Ana Maria Toro.
En arribar a Sant Felip, vam anar directament al centre educatiu, fundat el 1913. El vam visitar amb en Marc, director del Centre i membre de l’equip de gestió educativa del país. Aquell dia vam poder participar, al capvespre, a la missa de comiat dels alumnes de 4t Mitjà. Va ser una celebració profunda, sentida i entranyable.
L’endemà, ens trobem a l’escola amb els professors, compartim l’esmorzar, i participem a l’Eucaristia dels alumnes i les alumnes de 1r i 3r Mitjà, després de la qual ens quedem parlant amb el grup de Missió Juvenil Vedruna , que acompanya Gleny, i que és un grup molt actiu espiritual i socialment. Gaudim d´una bonica estona de conversa.
Amb Gleny acabem la nostra visita visitant el Sant Crist de Rinconada , un lloc molt bonic on es recorre un via crucis pel turó, que culmina al cim, on es troba el Crist l’escultor del qual el va realitzar en fusta d’una sola peça. Des d’allà s’albira tota la vega, lloc d’enorme activitat agrícola, des de la vinya fins a tot tipus d’arbres fruiters.
Melipilla
Viatgem amb autobús fins a Melipilla, on arribem al capvespre. Allà, la comunitat, formada per cinc germanes, ens va rebre amb alegria i un ric sopar.
El dia 22 va continuar la joia, perquè era l’aniversari de Hna. Cecília, la més veterana. Aquest dia també visitem la parròquia de Sta. Teresa amb la Gna. Mª Antonieta. Allà hi ha un grup molt actiu, els Amics de Jesús , que porten endavant des de fa anys un menjador per a gent gran. Vam participar a l’Eucaristia, ia la tarda, amb Mariela, vam visitar Pomaire, una zona de terrisseria local, que va resultar molt impressionant.
El dia 23, diumenge, després de la missa a la parròquia, vam visitar la capella del barri de Huilco , un barri on van estar molts anys les germanes i segueix la presència Vedruna amb la comunitat de Laicas Vedruna “Puelles de Joaquina” .
A la tarda, a la comunitat, vam celebrar la reunió comunitària i posteriorment vam tenir una trobada molt animada i familiar amb les dues comunitats laïcals de Melipilla, la de Huilco i la d’ Alfareras de l’Amor. Aquest grup va néixer de dones vinculades al Col·legi, que ara està gestionat per la Fundació de les Hnas. Marianistes, en què treballa la hna. Mariela, amb la qual visitem el col·legi l’endemà.
El nostre darrer dia a Melipilla, el dimarts 25, vam visitar al matí el bisbat, on la Gna. Flor treballa a l’àrea de Pastoral Juvenil. Vam tenir l’ocasió de saludar el Sr. Bisbe, Mons. Cristián Contreras Villarroel. A la tarda, vam fer una sortida molt bonica a El Tabo, a la costa. El passeig va ser possible gràcies a Paulina, Laica Vedruna de la comunitat “Huellas de Joaquina”, que va posar a disposició dos cotxes.
Al Tabo, localitat al costat de l’oceà Pacífic, disposem d’una casa al costat del mar, que es fa servir per a convivències, descans… Allà vam tenir l’oportunitat de passejar per la vora del mar, en un dia gris i ventós, però magnífic. Després de prendre onze , vam anar a visitar una altra localitat costanera, Algarrobo, on el rector és un gran creador i dissenyador de jocs “evangelitzadors”.
Assemblea de Xile
Celebrada a Puente Alto, van poder assistir totes les germanes de Xile. De l’Assemblea, en destaquem el ric diàleg generat a partir del tema compartit: “Sinodalitat i lideratge compartit”. I agraïm l’emocionant i fonda benedicció d’enviament, que la Gna. Palmira ens va fer cantant a mapudungun, en acabar l’Assemblea.
Ens ha cridat l’atenció …
- Hem valorat molt poder visitar també les presències on ja no hi ha comunitat de germanes: Pare Las Casas i San Felipe. Allí viuen i valoren molt el carisma Vedruna, se senten Família i l’afecte per Santa Joaquina i el seu llegat és enorme, present al racó de cada col·legi, a la pedagogia de l’amor que fa que totes, tots hi càpiguen, i en l’ambient de família que es respira. Encara que troben a faltar les germanes, se senten acompanyades per elles i per l’equip gestor que anima els col·legis que la Congregació té a Xile: Pont Alt, Constitució, Pare les Cases i Sant Felip.
- Les comunitats laïcals destaquen per la seva fortalesa i fidelitat , el compromís amb les realitats en què estan immerses i inserides, el seu desig de continuar fent vida en ells i als seus llocs el carisma de Santa Joaquina.
- La varietat i originalitat del menjar xilè que hem provat i els seus noms sonors: curant a l’olla, malnom amb ossets, empanada, sopaipilla…
- La fidelitat i esperança de les nostres germanes, que fidelment segueixen sembrant, cadascuna des de la seva missió, edat i circumstància, l’Evangeli i l’amor per Santa Joaquima i el seu carisma d’abraçar tota persona, especialment les més pobres i necessitades, amb una senzillesa i alegria que es percep a la feina i entrega diaris, la pregària fidel.
La nostra estada a Xile ens deixa el cor ple de noms, rostres, experiències i compartir profund de la vida en totes les seves dimensions, agraïdes i emocionades, però sobretot amb gran afecte enviades i beneïdes per les germanes de la comunitat.
Xile ens ha abraçat amb una abraçada allargada com ho és el país i la seva gent, que han deixat empremta en nosaltres. Gràcies!
Aquesta és la segona crònica de la visita. Les altres ja estan disponibles:
