Com és costum, cada any, en general, ens vam reunir el 28 de desembre les comunitats laïcals de centre (Cagua i Bella Vista) per viure una trobada formativa i celebrativa, animada per la germana d’enllaç del Laïcat Vedruna de Veneçuela. Aquest any, la trobada es va dur a terme a Bella Vista.
Iniciem la jornada amb la lectura de l´evangeli del dia, referit a la Sagrada Família i als sants innocents, acompanyada d´una breu reflexió. Sota aquest teló de fons, se’ns va convidar a identificar-nos amb algun personatge del pessebre, cosa que va donar lloc a un compartir molt ric, senzill i, alhora, profund. Algunes es van identificar amb Maria per la seva senzillesa i el seu sí a Déu; una altra, amb la mula, per la seva resiliència i esperit de lluita malgrat les adversitats; altres, amb sant Josep, per la paciència.
Tot seguit, les participants havien de descobrir el tema de formació. Per això, es van distribuir petites targetes amb la definició de cada vinculació Vedruna, sense identificar-ne el nom, perquè elles mateixes el deduïssin. Cadascuna va llegir la seva targeta en veu alta i, entre totes, anaven proposant a quina vinculació corresponia; no sempre encertaven. En finalitzar, es van lliurar els títols corresponents per col·locar-los al costat de cada definició: laics associats, Amics Vedruna, Col·laboradors Vedruna, Germanes Vedruna, Sanadors Vedruna, Educadors Vedruna, MJV, Voluntariat Vedruna , Simpatitzants Vedruna, entre altres.
Amb aquesta introducció, es va convidar a descobrir el tema central. Després de diversos intents, finalment vam adonar que es tractava de la família carismàtica.
Per desenvolupar el tema, prenem com a punt de partida els models geocèntric i heliocèntric: al primer, la vida consagrada és el centre; al segon, ho és el carisma. Des d’aquesta perspectiva, vam comprendre que la família carismàtica és comunió de diversos carismes i vocacions. També es va tenir en compte el que ens diu sobre això el nostre document NdN. Després d’aquest conversatori, vam descobrir a més que la “innocència d’aquest dia” consistia a haver cregut –tant el Laicado Vedruna Associat com les germanes– que érem els únics integrants de la Congregació (una planta amb dues branques), quan en realitat som un frondós arbre.
Ens quedem amb el desig de continuar aprofundint en aquest tema, que reprendrem en un altre moment.
No podíem finalitzar la trobada sense compartir la coca de l’aniversari del mes. També rifem alguns obsequis i, amb molta alegria, culminem la jornada.
Hna. Trina de Jesús Hernández, ccv
