El 9 de juliol, a la festa de Nostra Senyora del Rosari de Chiquinquirá, vaig tenir l’alegria de professar els meus primers vots com a Germana Carmelita de la Caritat Vedruna, a la Parròquia Santa Joaquina de Vedruna, a Bogotà. Va ser un dia profundament significatiu per a mi, no només perquè vaig iniciar una nova etapa al meu camí vocacional, sinó també perquè aquella mateixa data va marcar anys enrere el començament del meu procés de formació. Vaig sentir que Déu tornava a dir-me que la seva fidelitat ha acompanyat cada pas de la meva història.
En rebre la medalla de la Congregació vaig renovar el meu desig de pertànyer cada vegada més a Crist i de seguir Jesús vivint els consells evangèlics de pobresa, castedat i obediència , inspirada pel carisma de Santa Joaquima de Vedruna. El lema em va acompanyar aquesta celebració, «Lliure per sempre pel teu amor», expressa l’anhel més profund del meu cor: respondre amb llibertat i confiança a l’amor amb què Déu m’ha cridat.
Un dels regals més grans d’aquest dia va ser poder celebrar també a El Oasis, al costat de la comunitat cristiana que em va acompanyar als primers passos del meu camí de fe i de discerniment vocacional. Tornar-hi, després de dos anys, va ser reconèixer que Déu es val de moltes persones i comunitats per anar teixint una vocació. Compartir amb ells aquest moment va ser una manera d’agrair l’oració, l’afecte i l’acompanyament que van sembrar a la meva vida des del començament.
Un altre moment que guardaré sempre al meu cor va ser la presència dels meus pares. Poder tenir-los amb mi en un dia tan important va ser un regal immens de Déu. De manera especial, em van commoure profundament les paraules que la meva mare va expressar en nom de tots dos. El seu missatge va ser senzill, ple d’amor i de fe, i va confirmar quant ha significat acompanyar aquest camí, fins i tot enmig dels desafiaments que ha implicat. Vaig sentir que, d’alguna manera, també ells oferien el seu propi sí al costat del meu .
Després de la celebració compartim un espai fratern. Més que un compartir, va ser un signe de família, de comunió i de la joia que neix quan una vocació és acollida com un regal per a tothom.
Avui només puc donar gràcies a Déu per la seva fidelitat . Gràcies a les meves germanes de comunitat, a la comunitat del Noviciat de Vedruna Amèrica (Brasil) a la meva família, als meus amics, a les comunitats que han fet part de la meva història ia totes les persones que m’han sostingut amb la seva pregària. Cadascuna ha estat instrument del Senyor per enfortir la meva vocació i recordar-me que mai no camí sola.
Confio aquest nou temps a la Mare de Déu del Roser de Chiquinquirá ia Santa Joaquima de Vedruna, perquè continuïn acompanyant-me i ensenyant-me a viure lliure per sempre pel seu amor , fent de la meva vida un servei d’amor, proximitat i esperança.
Hna. Karen Lorena Jaramillo Cardona
