Celebració del Bicentenari amb fervor i gratitud

El Bicentenari de les Germanes Carmelites de la Caritat Vedruna es va celebrar amb fervor i gratitud a tota la Província d’Àfrica , testimoniant dos segles de fidelitat al carisma heretat de Santa Joaquina de Vedruna. Des de la República Democràtica del Congo fins a Guinea Equatorial, passant per Gabon, les comunitats van viure aquest jubileu com un temps de gràcia, de comunió eclesial i de compromís renovat.

A la República Democràtica del Congo , la celebració solemne a la Parròquia Sant Martí de N’djili (Kinshasa) va estar marcada per una Eucaristia presidida per Monsenyor Charles Ndaka . L’homilia, profundament espiritual, va convidar les religioses a romandre arrelades en Crist, comparant-les amb un arbre que dóna fruit a la discreció i la fidelitat. Els vots perpetus, així com els jubileus de plata, van manifestar la vitalitat vocacional de la Congregació. La festa va continuar a l’alegria fraternal i en activitats culturals animades pels estudiants.

A Guinea Equatorial, especialment a la diòcesi de Mongom , la celebració es va estendre durant diversos dies amb concursos escolars, trobades formatives i una celebració eucarística presidida pel Bisbe diocesà . La invitació als joves a servir Crist a la vida consagrada va constituir un moment important, subratllant la rellevància de la successió generacional i la missió educativa de les germanes.

A Gabon , a Moanda, dins la diòcesi de Franceville, la missa d’obertura va estar marcada per una profunda acció de gràcies per la presència missionera de les germanes a la localitat. El record de les primeres pioneres va reviure la memòria viva de la missió i va renovar el compromís de ser signe de la presència de Déu mitjançant l’amor, l’alegria i la fidelitat.

A través d’aquestes celebracions, la Província d’Àfrica va manifestar la unitat en la diversitat cultural, la solidesa del carisma Vedruna i la determinació de continuar la missió d’educació, cura i servei als més vulnerables. Aquest Bicentenari no va ser només memòria agraïda del passat, sinó també un impuls profètic cap al futur.

Florence Kupay, ccv