El Papa Lleó XIV a Pucallpa: una visita que deixa empremta i sembra esperança

La visita del Papa Lleó XIV a l'Amazònia va despertar la joia d'un poble que es va sentir escoltat, reconegut i acompanyat


Des que es va confirmar la visita del Papa Lleó XIV a Uruguai, Argentina i Perú, el poble peruà ha expressat de múltiples maneres el seu entusiasme amb frases com “el Papa torna a casa” “el Papa és peruà”. I certament, el Papa és peruà. Durant els anys que va viure al Perú va adoptar la nacionalitat peruana i la conserva fins avui. Ell ha viscut en diferents regions, ha visitat pobles de la costa i la serra, coneix bé la realitat, coneix molta gent senzilla i la gent senzilla el coneix personalment. Per això tot l'entusiasme que la seva presència suscita.

A Pucallpa va estar només unes hores, però van ser tan intenses que va tenir temps de fer el recorregut que tenia programat.

Els dies previs a la seva visita han estat dies de moltes activitats al voltant del lema triat “On és el Papa hi ha l'Amazònia”. I la reflexió ha girat al voltant de tres paraules: escoltar , sembrar i celebrar.

Compartint i aprofundint el sentit d'aquestes tres paraules, hem estat 5 dies amb 80 animadors de comunitats cristianes del camp preparant la vinguda del Papa.

I va arribar el moment esperat de rebre'l a Pucallpa, on el Papa celebraria la primera missa d'un Papa a l'Amazònia.

A la vora de la preciosa llacuna de Yarina, el Papa va ser rebut amb entusiasme per les comunitats indígenes representades pels seus líders. El Papa va escoltar amb atenció i actitud propera els patiments, les mancances i les esperances que en els seus propis idiomes li van anar narrant les diferents ètnies allà presents… I va pronunciar el seu discurs amb paraules suaus però fermes, defensant els drets dels pobles amazònics: "No és possible separar la custòdia de la selva amazònica de la preocupació pels pobles que hi habiten". També va poder gaudir de les danses, els cants i els obsequis que amb tanta senzillesa li van anar presentant.

Després d'una breu visita a la catedral, va arribar al lloc de la celebració de l'Eucaristia on el va rebre una multitud que, després d'haver suportat durant hores el sol implacable amb temperatures de 41 graus, no sentia (no sentíem, perquè allí estàvem també nosaltres) el cansament i aquesta multitud el va rebre decantant amb entus t'acollim a la selva… "

L'Eucaristia va ser senzilla i sentida, en un altar adornat amb motius de l'artesania shipiba. Sorprenia veure l'emoció de la gent i les expressions d'afecte i de gratitud per poder estar propers al Papa.

Desitgem que aquest esdeveniment viscut amb tanta profunditat no sigui emoció d'un dia, sinó que realment revitalitzi la nostra fe i animi la nostra vida pels camins de l'Evangeli.

Hna. Maria José Gimeno, CCV