“Sóc Mª Dolores Aguirre; vaig néixer a Madrid l’any 1935. Visc a Roma i em dedico a la música”. Així es presenta aquesta religiosa Vedruna amb un extens currículum de tota una vida dedicada a la música. El 1972 va ser cridada a dirigir a Roma el Cor Guia de Sant Pere al Vaticà, del qual va estar al capdavant durant 30 anys. Com a responsable, des del 1979 del cor de Sant Ciprià, va acompanyar amb el cant el Rosari que el Papa Joan Pau II recitava els primers dissabtes de mes. El 1980 es va incorporar a la Ràdio Vaticana com a responsable del Programa Litúrgic. Vam gravar tots els cants per a les Celebracions litúrgiques que es transmetien. I va estar sempre lligada a la docència a través del monestir de Santa Cecília, del cor de la Vall dels Caiguts o de l’Escola Tomás Luis de Victoria, inicialment destinada només a religiosos i religioses, i posteriorment a qualsevol persona interessada a rebre una formació litúrgica -musical. Preguntada sobre quina d’aquestes activitats li ha aportat més satisfacció, Mª Dolores Aguirre respon que “totes igual”. “No he fet mai distinció entre una o altra; en totes he buscat la manera de donar el millor de mi fent vida el pas de (Miquees 6,8) “caminar humilment amb el meu Déu”, cantant les seves meravelles. A Ell sempre li he encarregat la resta”.
Des de quan tens contacte amb la música?
Des de molt petita. La meva mare tocava el piano i jo cantava amb ella. Era una artista, recordo amb quin gust interpretava Chopin, cosa que em va servir en el futur per a la meva carrera al conservatori.
Sabem de la importància de la música a la missió evangelitzadora de l’Església. Què ens dius sobre això des de la teva experiència?
A nivell de missió l’exerceixo al Cor “Iubilate Deo” a través de la música en diferents moments. A les proves de cant s’entra en el significat del text i en la seva interpretació musical. Als concerts tenim molt clar que la nostra presència és evangelitzar a través de l’art. En la liurgia, animar amb la nostra presència i el nostre cant els qui, com nosaltres, participen a la celebració del Dia del Senyor. Tot això esdevé també missió per al cor, però comporta una assiduïtat i una convicció no indiferent.
També exerceixo la meva missió a l’Escola de Música. Allà se sent una responsabilitat més gran. Són persones adultes interessades a adquirir una formació litúrgico-musical adequada per prestar els seus serveis a les parròquies i comunitats religioses. La major part ve amb un coneixement escàs del que representa el cant a la litúrgia. Quan se’ls explica, se’ls obre un meravellós horitzó i constaten que mai no han rebut una formació en aquest sentit.
Crec que la música en general, i el cant en particular, és un mitjà amb què les persones poden descobrir i experimentar sentiments i valors que dormen al seu interior: complexos, pors, sentir-se no valorades, etc. A quantes persones he vist plorar per no ser capaços de comunicar ni tan sols un simple so! I al contrari, quanta alegria en descobrir que són elles les que els transmeten!
La participació del cor a la litúrgia és important per anar descobrint a poc a poc el missatge i el contingut dels cants. A la litúrgia s’aclama, es respon, es dialoga, s’afirma, s’alaba… És allà on els cantaires es troben personalment i comunitàriament realitzats, al mig d’un grup de persones ia una assemblea que lloa el seu Senyor. Cada moment de la celebració, acompanyat del seu cant, té un significat profund; això fa que, donant vida a aquests cants, el cor vagi adquirint un coneixement del que el Senyor els vol comunicar. S’entén així que el cant a la litúrgia es converteix en una catequesi permanent, tant per al cor com per a tots els que participen en la celebració. Això serà possible sempre que el cor sigui conscient que allò que transmet, és sempre una experiència de Déu.
Quin és el teu somni, en música, per al futur?
Que tothom pugui experimentar que la música és un do de Déu a la persona, per a totes les persones; també per a les que pensen que no saben cantar. Hi ha moltes maneres de cantar, una és saber escoltar i fer seu el cant o la música que escolten. M’agrada citar una frase d’Isaïes: “Escolta i viurà la teva ànima”.
De totes les obres que has esmentat, quina és la teva preferida?
El Cor Iubilate Deo. Hem crescut molts anys junts: pares, fills i fills dels seus fills. Ells han estat un regal de Déu per a mi.
Què diries als joves d’avui, a la festa de Santa Cecília?
Crec que molts joves tenen una idea de la religió una mica reduccionista. Per exemple, quan veig els futbolistes fer el senyal de la creu abans de sortir al camp de joc, he de dir que em commouen. Són bona gent. Però jo els diria que al camp de la vida hi ha una altra jugada que val la pena viure amb alegria, esperança i una fe ben arrelada en un Déu que vetlla per ells, que va davant seu per ensenyar-los a córrer, que els busca per ser el millor amic. Que com Santa Cecília sàpiguen mantenir-se fidels davant les seduccions que imperen al món d’avui.
També els diria que a poc a poc vagin canviant el seu concepte d’Església al món d’avui. Que facin l’esforç de pensar que, encara que l’Església està formada per una humanitat feble, pecadora, plena de brutícies com deia el Papa Benet XVI, està igualment sostinguda per una persona. Aquesta Persona es diu Jesucrist, que enamorat de la vulnerabilitat dels seus fills va pujar a la creu mirant amb amor cadascú de nosaltres per fer-nos partícips duna vida nova ressuscitada.
Finalment els diria que cantin, que cantin amb art donant sentit al seu “cant” en cadascuna de les circumstàncies en què ho interpretin.
Maria José Meira
