La clau és observar, esperar i preparar-se. La vinguda del Senyor i el naixement de Jesús són les accions centrals durant aquest temps litúrgic.
LAUDAT DEUM
La cultura postmoderna va generar una nova sensibilitat envers els que són més febles i menys dotats de poder. Això es connecta amb la meva insistència a la Carta encíclica Fratelli tutti sobre el primat de la persona humana i la defensa de la seva dignitat més enllà de tota circumstància. És una altra manera de convidar el multilateralisme amb vista a resoldre els problemes reals de la humanitat, procurant abans de res el respecte a la dignitat de les persones de manera que l’ètica prevalgui per sobre les conveniències locals o circumstancials. (No.39)
“Als emprenements, nacionals o internacionals, que fan malbé l’Amazònia i no respecten el dret dels pobles originaris al territori ia la seva demarcació, a l’autodeterminació i al consentiment previ, cal posar-los els noms que els correspon: injustícia i crim . Quan algunes empreses assedegades de rèdit fàcil s’apropien dels territoris i arriben a privatitzar fins a l’aigua potable, o quan les autoritats donen via lliure a les fustes, a projectes miners o petroliers ia altres activitats que arrasen les selves i contaminen l’ambient, transformen indegudament les relacions econòmiques i es converteixen en un instrument que mata”. (Estimada Amazònia-14)
El tercer diumenge d’Advent és el diumenge de Gaudete. Significa la nostra alegria perquè el Nadal s’acosta ràpidament. En resposta al missatge de Gabriel, Maria mira més enllà de la complexitat de la seva situació i declara valentament: “Proclama la meva ànima la grandesa del Senyor, el meu esperit s’alegra en Déu el meu Salvador”. Tot i que sent una gran incertesa, s’alegra que Déu l’hagi elegit per a una tasca especial. Com Maria, ens hem d’alegrar perquè sempre hi ha bé al nostre voltant, fins i tot en els moments difícils.
La nostra realitat
Quan moltes de les multinacionals s’apoderen de les terres dels pobres en nom del desenvolupament, es veuen obligades a traslladar-se a terres àrides on no tenen serveis bàsics ni condicions de vida saludables. En no tenir terra pròpia per cultivar, es veuen obligats també a treballar per a altres en condicions humanes molt pobres i amb salaris baixos. Els de les Filipines es traslladen a Europa i, com a immigrants, s’enfronten a moltes proves i dificultats, de vegades fins i tot fins al punt de perdre la dignitat i tot el que tenen. La vinguda del Messies portarà esperança a les nostres dones ia tot el poble, una esperança que els donarà joia i el desig de mirar cap a un futur millor per als seus fills. Les dones tenen un paper més important a la família per portar esperança entre tots, especialment tractant de seguir endavant i alçar la veu, fins i tot si per alguna raó no són escoltades, no es donen per vençudes perquè volen que la nostra Santíssima Mare sàpiga què és . necessaris, i sense renunciar a la fe i l’esperança, s’esforcen per recuperar les terres i els drets.
Lectures
Primera Lectura: Isaïes 61:1-2a, 10-11
Al ministeri de Jesús, en particular, ho veiem fent les coses que s’enumeren aquí. Jesús “porta bones noves als pobres”, “sana als trencats de cor” i “proclama llibertat”. Amb Jesús, el Messies, “la justícia i la pau brollen davant de totes les nacions”, perquè Ell va obrir la porta per a la proclamació de l’Evangeli als gentils (és a dir, “nacions”). Així, el mateix Jesús compleix aquestes paraules profundes d’Isaïes. Isaïes s’alegria per un any de jubileu en què Déu guareix i restaura el seu poble, restablint la justícia, la fecunditat i la pau.
Segona Lectura: 1 Tessalonicencs 5:16-24
La segona lectura d’avui ens crida a “estar sempre alegres”. El goig que tenim en Crist pot romandre independentment dels desafiaments que enfrontem a la vida. Això és perquè sabem que Déu té el control de les nostres circumstàncies. Ell és “fidel”, com diu Pau. Sant Pau no està dient als cristians que s’alegrin amb l’esperança de la vinguda del Messies, perquè Jesús ja havia vingut. Ens recorda a tothom el goig que és una part essencial de la vida cristiana. Hem de viure en el goig de saber que el nostre Redemptor ha vingut a salvar-nos i vindrà una altra vegada. El goig, doncs, és part d’estar completament llest, “esperit, ànima i cos… preservats irreprensibles per a la vinguda del nostre Senyor Jesucrist”.
Evangeli: Joan 1:6-8, 19-28
Avui escoltem sobre la vinguda de Joan Baptista i el seu anunci del Messies, Jesús. La llum al començament d’aquest passatge es refereix a Jesús, la Paraula eterna de Déu. El paper de Joan era ajudar el poble a estar preparat per al Messies. Jesús havia crescut entre la gent però la seva veritable identitat com el Messies no va ser revelada fins al seu baptisme per Joan i el seu ministeri públic següent. Joan Baptista va emprendre un llarg viatge per venir a donar testimoni de Jesús. El viatge de la joia no és un passeig pel parc. Cal feina per estar sempre alegre. Joan ho va deixar tot, en la seva joventut, per posar Déu en primer lloc, per escoltar la seva Paraula amb tot el cor i les forces. És model per a tots aquells a l’Església cridats a anunciar Crist als altres; només poden fer-ho desprenent-se de si mateixos i de la mundanalitat, no atraient les persones cap a si, sinó dirigint-les cap a Jesús.
A mesura que avancem a la darrera part de l’Advent, el nostre desafiament és com dirigir-nos a nosaltres mateixos i als altres cap a Crist. Reflexionem i preguntem-nos:
- Aquest diumenge de Gaudete (Alégrate), reflexiona sobre allò pel que estàs agraït. Aquesta setmana, escriu les coses de la teva vida que et facin goig. Aleshores, gràcies a Déu per aquestes benediccions.
- En última instància, el veritable goig arriba en seguir la voluntat de Déu per a les nostres vides. Només en l’obediència a Déu, que sap què és millor per a nosaltres, trobarem la veritable realització. En quines àrees de la teva vida necessites escoltar més atentament Déu i seguir la Seva voluntat més plenament? Pren acció avui!
- Quina és la meva experiència del goig pur de conèixer el meu Redemptor, el Senyor Jesucrist?
