Cinc de les germanes de la Província Europa participants al capítol general han celebrat un debat per desgranar algunes claus del Document Capitular. Al centre, una idea força: la missió té a veure amb la vida sencera. No és una qüestió merament individual; ni tan sols es pot entendre només com a responsabilitat compartida de tota la Família Vedruna. Cada cop més aquesta missió es duu a terme en xarxa amb altres famílies religioses i fins i tot amb altres actors socials.
La missió, en clau Vedruna, és indissociable dels joves. Immaculada Eibe, que va participar al Capítol com a coordinadora de l’equip de Pastoral Juvenil Vocacional de la Província Europa, va assegurar que la cultura vocacional “no és una tasca”, concreta, sinó més aviat “vida en missió”, per la qual cosa “ens competeix a tots com a família carismàtica”.
En comentar l’accent a “l’opció preferencial pels joves” al Document Capitular, Inma EIbe va explicar que el Capítol va recollir el repte llançat pel Papa Francesc a la Jornada Mundial de la Joventut de Lisboa, de “caminar amb tots els joves” , en les seves diverses “realitats, cultures i experiències”, acompanyant-los en la cerca de sentit de forma propera i respectuosa, mitjançant “un acompanyament capacitat”.
En la importància de la formació va insistir també Mª Carmen Barrena. La coordinadora general del Laicado Vedruna va explicar que el concepte de “família carismàtica”, segons ho entén el Document Capitular, es vincula a una idea de missió que va més enllà de la tasca concreta que cadascú realitza, i que té a veure amb la vida sencera. La missió compartida, va afegir, és un camp en què s’avança de manera lenta però segura. Al centre, creu, “ha de ser la persona”; és a dir, els diferents “ritmes” i “cultures”, des del “respecte a cada persona, a cada realitat, a cada situació”.
“Missió única i compartida no és un tema nou” per a la Família Vedruna, va postil·lar María Inés García, que, com a anterior general de la Congregació, va pilotar la preparació del Capítol General. Aquesta missió, al seu parer, tant o més que amb el que fem, té a veure amb el sentit del que fem, que és “anunciar la Bona Nova del Regne”, la qual cosa es concreta en diverses obres “en salut, en educació, en alliberament…” que poden canviar segons el temps i les circumstàncies.
Aquesta missió, va afegir, “no és personal” sol, sinó “comunitària”. Es duu a terme en xarxa amb altres famílies religioses i fins i tot amb altres grups socials. Perquè “avui dia no es concep la vida religiosa si no ens impliquem en les grans causes que afecten la humanitat”, va dir. Tota aquesta tasca social o educativa que el document capitular defineix com a “missió creadora” s’ha de fer “amb una mirada global, de manera que contribueixi a les grans causes de la humanitat: la pau, la justícia, la fraternitat, la cura de la casa comú o la ferida del buit de sentit”.
Una idea clara de missió és igualment imprescindible per a la bona administració de la Congregació, segons va destacar Herminia Álvarez, que, com a administradora de la congregació, va presentar al Capítol General un estudi sobre la situació econòmica de les diferents províncies. El que està en joc, va explicar, és ni més ni menys que fer que “la missió sigui possible”. “Només si hi posem l’objectiu serem capaços de viure millor les decisions que hàgim de prendre”.
Una idea central que va transmetre al Capítol va ser que, per això, serà necessari en els propers anys prendre algunes decisions no sempre fàcils. La sorpresa per a ella va ser la bona actitud amb què es va rebre aquest missatge, des de l’enfocament positiu que una administració transparent, amb la previsió necessària, permetrà dur a terme avui les accions oportunes perquè la missió resulti viable en el futur .
A diferència d’ocasions anteriors, més que donar comptes de la gestió econòmica, Herminia Álvarez va ressaltar que a l’últim capítol hi va haver un clar plantejament de fons d’intentar mostrar que “tot està connectat”, com subratlla el Papa a l’encíclica Laudato si’: l’economia, la missió, la cura del medi ambient, la justícia social…
La connexió és possible des d’una “espiritualitat integral”, un tema que va ser l’eix central de la intervenció de Montse Fenosa, de l’Equip de Justícia, Pau i Integritat de la Creació.
A Joaquina, va dir, ja trobem molts “trets fonamentals” d’aquesta espiritualitat integral que es fa indissociable de la vida. Joaquima no va poder parlar de crisi ecològica, perquè en el seu temps aquest no era un problema, però sí que va ensenyar “un estil de vida senzill, sobri i solidari amb els empobrits”, que s’alimentava de “l’escolta de Déu”.
Aquesta escolta resulta avui imprescindible, va afegir. “A vegades les Vedruna som de molta acció, i necessitem “buscar temps i espais de silenci per escoltar la realitat, en diàleg profund amb el Senyor”. En diàleg, també, amb altres famílies religioses, amb altres religions i altres actors socials amb què resulta avui imprescindible treballar en xarxa.
