Del 21 al 23 d’abril, la visita apostòlica del Papa Lleó XIV a Guinea Equatorial , en ocasió dels 170 anys de l’evangelització al país, va marcar un moment històric per a l’Església i per a tota la nació. Sota el tema Crist, llum de Guinea Equatorial per a un futur d’esperança, aquesta visita va ser viscuda com un temps de gràcia, comunió i renovació espiritual per a tot el poble de Déu.
Com a Germanes Vedruna, vivim la nostra missió a l’Església des de la proximitat, el servei i el treball en equip. En comunió amb l’equip diocesà, desenvolupem la nostra tasca pastoral des de la nostra parròquia i les diferents capelles del nostre barri, acompanyant no només els joves, sinó tota la comunitat cristiana.
Un país en preparació espiritual
Abans de l’arribada del Sant Pare, tota la nació es va mobilitzar en un procés profund de preparació espiritual. Les comunitats cristianes, les famílies, les escoles, les universitats i els hospitals van viure jornades intenses de pregària i de catequesi. Aquesta preparació tenia com a objectiu disposar els cors per acollir el Successor de Sant Pere amb fe, respecte i obertura a la gràcia de Déu.
A diversos llocs es van organitzar trobades de pregària i reflexió per ajudar els fidels a comprendre la importància d’aquest esdeveniment excepcional. L’Església va convidar tothom a viure aquesta visita no només com un esdeveniment extern, sinó com una veritable experiència de fe i transformació interior.
Durant aquest temps de preparació i vivència de la visita del Sant Pare, hem sentit amb més força la crida a sortir a la trobada de les persones, a estar presents al mig del poble ia compartir la fe de manera senzilla, propera i profunda. Hem promogut espais de trobada, escolta i formació, on cada persona pogués sentir-se acollida i part viva de l’Església.
De manera especial, nosaltres hem ofert catequesis adreçades no només als joves, sinó també a adults, famílies i persones que, en molts casos, no coneixien bé qui és el Papa ni quina és la seva missió dins de l’Església. Amb paciència i dedicació, hem intentat explicar el seu paper com a successor de Sant Pere, signe d’unitat i pastor universal, així com compartir alguns aspectes de la vida i el lliurament al servei de l’Evangeli.
Aquest procés no ha estat només informatiu, sinó profundament formatiu i espiritual. Ha permès a molts redescobrir el sentit de pertinença a l’Església, enfortir-ne la fe i obrir el cor a una experiència més viva de comunió eclesial.
Alhora, hem treballat perquè tota la comunitat —joves, famílies, adults i ancians— pogués sentir-se sensibilitzada i preparada per acollir aquest gran esdeveniment. S’ha buscat despertar en tots una actitud d’obertura, alegria i compromís, entenent que la visita del Sant Pare no és només un esdeveniment extern, sinó una oportunitat de renovació interior i comunitària.
Aquest camí ha estat marcat per l’esforç, el lliurament i també per moments de cansament a causa de les múltiples reunions, trobades i activitats realitzades. Tot i això, ha estat igualment un temps de gràcia, en què hem experimentat la força del treball en comunió i l’alegria de servir.
21 d’abril – Trobada amb les autoritats polítiques i eclesials
La visita va començar el 21 dabril amb la trobada entre el Papa Lleó XIV, les autoritats polítiques i els responsables eclesials. Va ser un moment de diàleg profund sobre els desafiaments del país i la responsabilitat de cadascú en la construcció del bé comú.
El Sant Pare va recordar que l’autoritat és un servei i no un poder, i que sempre s’ha d’exercir amb justícia, veritat, honestedat i sentit del bé comú. Va convidar els dirigents polítics a treballar per la pau social, la cohesió nacional i el desenvolupament integral de la persona humana.
Als responsables eclesials els va dirigir una crida a continuar amb fidelitat la seva missió d’acompanyament espiritual, unitat i anunci de l’Evangeli, romanent propers al poble, especialment als més pobres i vulnerables.
Visita a la presó local i als hospitals
Després d’aquesta trobada oficial, el Papa va continuar la visita pastoral a la presó local. Aquest moment va ser un signe fort de proximitat amb les persones privades de llibertat. Va recordar que tota persona humana conserva la seva dignitat, fins i tot a la culpa, i que la societat està cridada a promoure el perdó, la reinserció i la misericòrdia.
Posteriorment va visitar diversos hospitals, on es va trobar amb els malalts i les persones més vulnerables. La seva presència va ser un moment de consol, oració i esperança, manifestant la tendresa de l’Església i la proximitat de Crist amb qui pateixen.
Trobada amb els joves i les famílies sota la pluja
Un dels moments més significatius de la visita va ser la trobada amb els joves i les famílies. Tot i una forta pluja, la multitud va romandre amb alegria, fe i perseverança. Aquesta escena esdevingué un signe viu de la vitalitat espiritual del poble.
El papa Lleó XIV va preguntar amb senzillesa si la pluja podia aturar l’alegria, i la resposta va ser clara: la fe i l’esperança eren més fortes que qualsevol dificultat. En el seu missatge, va animar els joves a no tenir por del futur, sinó a construir-lo sobre la fe.
Va recordar que els joves són el present viu de l’Església, cridats a ser testimonis valents de Crist, constructors de pau i portadors d’esperança a les seves famílies, escoles i comunitats.
En dirigir-se a les famílies, el Sant Pare va aprofundir en un missatge que ha tocat profundament els cors, tot recordant que la família és abans que res un lloc de perdó. Va subratllar que no hi ha una família perfecta, perquè no hi ha persones perfectes. Tots estan cridats a conviure enmig de febleses, ferides i diferències.
Va insistir que no hi ha família sana sense la pràctica del perdó. El perdó —va dir— és el remei de la joia, la sanació del cor i la base d’una veritable vida familiar. Sense ell, la família es converteix en un espai de conflictes, mentre que amb ell es transforma en un lloc de pau, vida i creixement.
El Sant Pare va recordar que guardar rancúnia destrueix interiorment, mentre que perdonar allibera, sana i torna la pau. Per això, va convidar les famílies a ser espais d’acolliment, suport, amor i reconciliació, on cada membre es pugui sentir valorat i acompanyat.
Així mateix, va destacar que les famílies estan cridades a ser llum a la societat, vivint l’amor veritable, el respecte mutu i el do de si. En aquest sentit, va subratllar que les alegries més grans neixen del servei i del lliurament, especialment cap als més necessitats.
També va exhortar tota la societat a promoure una cultura basada en l’esforç, la feina ben feta i la responsabilitat, allunyant-se de la cerca de l’èxit fàcil.
23 d’abril – Celebració Eucarística de cloenda
El 23 d’abril, la visita va concloure amb una missa d’acció de gràcies solemne, que va reunir una multitud de fidels de tot el país. Va ser el moment culminant de la visita, marcat per la pregària, la fe i la renovació espiritual.
Aquesta celebració va permetre donar gràcies pels 170 anys d’evangelització i de renovar el compromís missioner de tota l’Església a Guinea Equatorial.
Un esdeveniment històric per a la nació
Després d’aquests tres dies, la visita del Papa Lleó XIV va quedar com un esdeveniment històric, deixant una profunda empremta als cors. Va enfortir la unitat nacional, va revifar la fe del poble i va obrir un nou horitzó d’esperança per al futur.
Com a Germanes Vedruna, donem gràcies a Déu per aquesta experiència viscuda al costat del poble. Hem pogut constatar que quan l’Església camina unida, en esperit de col·laboració i de fe, es converteix veritablement en signe d’esperança per al món.
Aquesta vivència ens impulsa a continuar acompanyant la comunitat amb un entusiasme renovat, ajudant cada persona a descobrir que és part important de l’Església i que està cridada a ser llum enmig de la societat.
Hna. Rosette Kazunga, ccv
