Els dies 10, 11 i 16 de setembre es va celebrar l’espectacle “Luz que cruza los siglos” al Col·legi Santa Cruz, a Maringá, Brasil.
Celebrar el Bicentenari de Vedruna a l’entorn escolar va requerir més que una recreació històrica; va requerir donar vida als valors, eleccions i llegat de Santa Joaquima de Vedruna a través de l’aparença, la veu i l’art amb alumnes de 6è a 9è curs (de 10 a 14 anys).
La construcció daquest espectacle es va desenvolupar en tres etapes fonamentals.
1. La trama pedagògica: escrits per moltes mans
Tot va començar en el treball integrat de l’ equip pedagògic . Professors de diferents àrees, del sector de Coordinació i Psicologia, es van reunir amb l’objectiu de traduir una biografia bicentenària en una dramatúrgia accessible a la comprensió, abastant el següent:
- Connexió històrica i humana: Els professors van aportar el rigor històric i la dimensió cultural de lèpoca en què va viure Joaquina.
- Cura i desenvolupament emocional: El Sector de Psicologia i la Coordinació van treballar per assegurar que la narrativa parlés al grup d’edat dels estudiants de 6è a 9è curs, transformant conceptes abstractes com vocació, resiliència, servei i solidaritat en sentiments tangibles.
- El text: No es va buscar un guió rígid, sinó una estructura viva que deixés espai per al protagonisme dels estudiants.
2. La veu de la història: la sensibilització dels narradors
Amb el text base llest, latenció es va centrar en els estudiants narradors , els fils conductors de la presentació. El treball amb aquest grup va anar més enllà de l’oratòria i entrenament en postura escènica.
- Immersió en el context: Els alumnes van ser guiats en una jornada de consciència a través de les fites de la vida de Santa Joaquina: la seva infància, la seva joventut, l’experiència del matrimoni, la maternitat, la pèrdua i, finalment, la crida a la fundació de la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat de Vedruna.
- Identificació emocional: Per explicar una història, calia sentir-la. Els narradors van comprendre les renúncies i el valor de Joaquima davant dels desafiaments del seu temps, aprenent a prestar la seva pròpia veu a la memòria i el propòsit de la fundadora.
3. Del cor a l’escenari: La mobilització d’estudiants de 6è a 9è curs
L’etapa final i més completa va involucrar tots els estudiants . Els professors van actuar com a facilitadors i ponts entre el text i lexpressió artística dels estudiants.
- Cercles de Conscienciació: A les aules, la història de Joaquima es va desglossar en escenes, temes i sentiments. Els estudiants van reflexionar sobre el significat de servir els altres i mantenir la fe i l’esperança en temps difícils.
- Materialització a l’art: A partir d’aquesta consciència, el sentiment es va transformar en expressió. Cada classe i cada grup d’estudiants van contribuir a la construcció de l’espectacle: les arts visuals, l’expressió corporal i el ritme.
- Unió i Protagonisme: Els assajos es van convertir en moments de reflexió. La història de Santa Joaquina ja no és només un fet del passat per convertir-se en una experiència col·lectiva, on cada alumne de 6è a 9è any posa el seu art i el seu afecte al servei de la memòria Vedruna.
A la presentació es va explicar el procés d’organització de l’esdeveniment i, en aquest context, es va explicar que pares, familiars i amics presents formaven part de la família Vedruna i, en conseqüència, formaven part d’aquesta història.
L’espectacle es va representar dues vegades. Els enregistraments estan disponibles:
