El passat mes de juny, les 3 germanes, Inma, Puy i Chipi de grup Ain Karem han vingut al Japó per primera vegada. La visita d’Ain Karem va ser un esdeveniment molt esperat per nosaltres a la Província del Japó, per celebrar un any molt especial: 75 anys de Presència Vedruna al Japó i 70 anys de Fundació del Col·legi Aitoku. Començant amb la Missa d’obertura de l’Any celebratiu, presidit pel Bisbe D. Miguel Matsuura, el dia 7 de juny al nostre Col·legi, el dia 11 l’Ain Karem han tingut una trobada de pregària amb totes les alumnes de Col·legi Aitoku.
Després d’aquell dia, el grup va viatjar a diversos llocs. Ha animat una Trobada de pregària a Hiroshima amb grup de parla espanyola, Osaka i Tottori en grups japonesos, Mishima i, a la regió de Tòquio, a la Universitat de les HH del Sagrat Cor a Kamakura en llengua espanyola, Parròquia de Matsudo, a japonès i el Centre Xinès a Tòquio, tenint la traductora i traduït la lletra de cant en xinès.
Durant l’estada, han tingut dificultats per acostumar-se al clima humit del Japó i han patit una mica amb la veu, probablement a causa del cansament del viatge. No obstant això, malgrat això, es van mantenir forts en totes les trobades de pregària i van tractar de comunicar-se amb nosaltres, les germanes japoneses, i sentim com que ens hem conegut fa molt de temps. Així hem viscut amb molta proximitat amb totes tres.
Diumenge abans del viatge de tornada a Espanya, es va celebrar una “Trobada de pregària” a la Casa Provincial a Tarumi. Tot i les pluges, moltes persones van participar, incloses germanes grans, cristians de diverses parròquies properes, ex alumnes del nostre Col·legi i professores i personal del Jardí d’Infància d’Osaka. A la pregària, les nostres germanes d’Ain Karem sempre començaven a parlar de la nostra Fundadora Joaquima que va viure una profunda confiança en Déu, mateix en els moments més difícils de la seva vida i com va viure en l’amor, i així comencen a cantar una cançó. Les lletres en espanyol es van traduir al japonès i es van mostrar a la pantalla, cosa que va ser molt útil i la gent acompanyava molt bé. La sèrie d’històries i de cançons va ser realment meravellosa i ha tocat profundament el cor de les persones.
Tocar la guitarra i el cant de pregària van semblar enfonsar-se profundament en el nostre cor, de vegades en silenci i altres vegades portant-nos poderosament a la pregària. Moltes persones que hi van assistir semblaven estar fascinades per la veu d’Ain Karem i la seva manera de tocar la guitarra. El cant ens ha unit com una sola família Vedruna.
Lucia Taya Wakana, ccv
