Finalitzem l’any 2023 i en la nostra memòria col·lectiva seguim tenint present els diversos esdeveniments que hem viscut i que ens afecten tota la humanitat a diferents llocs.
En l’àmbit sociopolític ens urgeix cridar la pau en el conflicte dur entre Israel i Hamàs, que lluny de ser un conflicte actual, els seus orígens els trobem ja en temps anteriors a la pròpia creació de l’Estat d’Israel, quan el 1947 les Nacions Unides van dividir Palestina en dos estats, un àrab i un altre jueu.
No podem entendre un enfrontament tan complex, en el dia a dia, se succeeixen notícies cada cop més “inhumanes i aberrants”, però és important conèixer les qüestions essencials com el naixement de Palestina, el territori en disputa; repassar les claus per entendre la conflagració actual; conèixer el paper dels actors implicats, com Hamàs, el Mossad, o els aliats de cada bàndol a nivell internacional. Hem de conèixer la història, per saber posicionar-nos, però, sobretot, la defensa de la vida!
A Dubai, durant la celebració de la COP28, diversos líders han demanat el cessament dels atacs. Entre ells el Papa Francesc. [1]
El terratrèmol de Turquia i Síria, va ser una altra de les notícies impactants del moment, al començament dels 2023, dos sismes de gran magnitud sacsejaven Turquia i Síria deixant més de 5.000 morts, múltiples pèrdues irreparables i un panorama devastador, que encara no està solucionat . Un altre moviment sísmic al setembre va sacsejar amb força el Marroc , la nocturnitat i la manca de construccions adequades, va contribuir a la magnitud del succés. La intrincada xarxa de falles que alberga la zona, en fa una “ bomba sísmica ” sempre en perill de detonació.
El cinema ens va deixar la pel·lícula de Christopher Nolan sobre la vida del que és considerat el pare de la bomba atòmica: Oppenheimer. Com sabem va començar sent un interessant experiment-investigació en el camp de la física, i va acabar sent una de les tragèdies i catàstrofes més importants viscudes el segle passat, quan es va llançar a Hiroshima, la primera bomba atòmica.
Altres notícies han anat configurant el panorama mundial, però sens dubte la que més ens afecta en relació amb el canvi climàtic és la Conference of Parties (COP), és a dir, de Conferència de les Parts número 28 de Nacions Unides sobre el canvi climàtic, que es celebra des de 1995 (Berlín).
La COP 28, s’ha celebrat des del passat 30 de novembre fins al 13 de desembre a Dubai, a la seva agenda estava només fer balanç de l’Acord de París, sinó intentar avançar cap a una transició més justa de l’energia i impulsar el finançament climàtic , entre altres qüestions importants com era posar en relleu la necessitat urgent d’abandonar progressivament l’ús dels combustibles fòssils. L’acció aquesta dècada va ser una demanda de la Unió Europea i molts altres països. En triar el terme ” transició “, podem percebre un petit avenç, ja que en el text no parla d'” eliminació gradual ” dels combustibles fòssils. Per això aquest terme s’ha convertit en la bandera darrere de la qual s’han alineat més de cent països i milers d’ONG. Tot i que la UE qualifica el resultat “d’ històric”, deixa molt a desitjar encara.
Foto Esdeveniment paral·lel 7 COP28 organitzat per les institucions de l’Església Catòlica [2]
“L’acord votat a la COP28 conté un senyal polític cap a la sortida dels combustibles fòssils. Però el compte no hi és: no s’han posat els mitjans financers per donar suport als països que més ho necessiten. També hi ha moltes mencions molt preocupants: el gas com a energia de transició, la captura i emmagatzematge de carboni o fins i tot l’energia nuclear. Aquesta COP no és a l’alçada de les ambicions promeses”, sosté Gaia Febvre, responsable de polítiques internacionals de l’organització Réseau Action Climat [3].
Resulta al nostre entendre molt vistós, en primer lloc, que el país que acull la COP28, sigui els Unió dels Emirats Àrabs, la principal font d’ingressos dels quals és el petroli. Els Emirats (són set els que el conformen) són la 30a potència mundial pel seu volum del PIB. Així mateix allotgen set de les anomenades “bombes de carboni”, els projectes de producció de combustibles fòssils més grans del món.
“Els combustibles fòssils contaminen l’aire que la gent respira als Unió dels Emirats Àrabs”, va dir Richard Pearshouse, director del programa de medi ambient d’Human Rights Watch [4].
«Hem aconseguit un acord històric». Aquesta és la frase més repetida per la presidència de la COP28 a cada intervenció plenària o davant dels mitjans. Una expressió sensacionalista que no es reflecteix als acords. Així des del començament de les sessions, es va acordar una major implementació dels fons destinats a les “pèrdues i danys” climàtics als diversos països més vulnerables.
La Unió Europea conjuntament amb altres potències, inclosos els Emirats va sumar al voltant de 700 milions d’euros, cosa que resulta evidentment escàs, atès que només representa un 1% del total necessari.
«Les promeses inicials empal·lideixen en comparació amb la necessitat colossal de finançament, estimada en centenars de milers de milions a l’any», revela Harjeet Singh, cap d’estratègia política global de Climate Action Network International [5].
Tot i això, a la web de Notícies d’ONU Canvi Climàtic, 13 de desembre de 2023, podíem llegir que l’anomenat “Balance Global” (conegut en anglès com Global Stocktake ), és una demostració de la solidaritat mundial i que:
“Encara que a Dubai no hem passat pàgina a l’era dels combustibles fòssils, aquest resultat és el principi de la fi”, va declarar Simon Stiell, secretari executiu d’ONU Canvi Climàtic, en el discurs de cloenda. “Ara tots els governs i empreses han de convertir aquests compromisos en resultats econòmics reals, sense demora”. Aspecte molt criticat per moltes ONG, i plataformes sindicals, feministes i ecologistes, que veuen un “colador” per als governs, en no ser vinculants els seus acords, cosa que permet l’incompliment segons els interessos dels Estats. [6]
Foto: ONU Canvi Climàtic/Flickr.
El secretari general de l’ONU, António Guterres, ha destacat en un dels seus darrers discursos, que l’acord aconseguit COP28 reconeix per primera vegada la necessitat de deixar enrere els combustibles fòssils, “després de molts anys en què el debat sobre aquesta qüestió va estar bloquejat” [7]. Sembla un èxit diplomàtic, però sens dubte tardà, abandonar gradualment els fòssils, és l’única via per mantenir l’objectiu de +1,5ºC. Es demana amb urgència, zero emissions, però sense treure els combustibles fòssils (es parla només de transició).
La ciència indica amb veu clara, que les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle s’han de reduir un 43 % per al 2030, en comparació dels nivells del 2019, per limitar l’escalfament global a 1,5 ºC. Balanç Global, que les Parts estan lluny de complir els objectius de l’Acord de París.
S’insta, doncs, als països a triplicar la capacitat renovable i duplicar l’eficiència energètica per al 2030, dues peticions molt repetides durant tota la cimera i recolzada per països com Espanya.
El text reclama així mateix: “reduir ràpidament el carbó unabated (sense disminució) i limitar l’autorització de noves centrals de carbó unabated”. És a dir, es permet seguir usant aquest hidrocarbur, el metà, usat a les nostres calefaccions i cuines i és el que més contribueix a l’escalfament global; sempre que compti amb tecnologies (no esmentades) que ajudin a reduir les emissions que genera durant la seva activitat.
Una altra de les propostes recollides, és ” accelerar els esforços a nivell mundial cap a sistemes energètics d’emissions netes zero “ mitjançant la captura i emmagatzematge de carboni (tecnologia encara sense provar a gran escala), les renovables, l’energia nuclear, i la producció de hidrogen amb baixes emissions de carboni, reduint-ne l’ús perquè, el 2030. Es pretén accelerar la reducció d’emissions del transport per carretera a través del desenvolupament i desplegament de vehicles d’emissions zero i baixes.
El Balanç Global recull la necessitat d ‘“eliminar com més aviat millor” les subvencions “ineficients” als combustibles fòssils “que fomenten un consum malbaratador i no aborden la pobresa energètica ni les transicions justes”.
El text parla de la importància de la “ justícia climàtica ”, tal com reclamen molt especialment els nous moviments activistes. Ja que no és igual l’impacte de l’emergència climàtica a països del Sud Global, que a llocs amb més recursos. El nivell d’emissions de CO 2 no és el mateix als països industrialitzats que als més pobres, i aquests no es poden permetre fer inversions en renovables.
La COP28 ha afavorit la participació i inclusió a l’esdeveniment de diferents representants de la societat civil, empreses, joves, Pobles Indígenes, ONG religioses i organitzacions internacionals en un intent de tancar les múltiples bretxes socioeconòmiques. Uns 85.000 participants van assistir a la COP28 per compartir idees i solucions i crear associacions i coalicions. El Pavelló de la Fe va acollir més de 65 sessions i va reunir diversos representants, sent un espai on les ONG religioses intentant influir en els resultats de les mateixes i defensar espiritualment la justícia climàtica, en aquest sentit ressaltar la presència d’UNANIMA Internacional que va assistir a la COP28 amb el ferm propòsit de defensar la igualtat de gènere com a pedra angular de la justícia mediambiental, i per amplificar els missatges i les experiències viscudes que es comparteixen amb nosaltres des de les comunitats [8].
En un nou intent de participació activa mitjançant Acció per a l’Empoderament Climàtic i el Pla d’Acció de Gènere. Aspecte que ens torna a cridar poderosament l’atenció, i que potser, enlluernades per la fastuosa i cridanera posada en escena dels diferents llocs i ambients preparats per a les trobades, perdem una mica de vista, que als Emirats no té reconeguts ni signats la Declaració dels Drets Humans, que el nivell de vida és altament desequilibrat, on no hi ha llibertat d’expressió, tenen una actuació deficient contra la crisi climàtica; hi ha la discriminació de les dones i les nenes, on hi ha tortura i maltractaments, entre altres aspectes, segons recull Amnistia Internacional [9].
A la COP28, les parts també van acordar que Azerbaidjan (Bakú) acollirà la COP29 de l’11 al 22 de novembre de 2024, la qual cosa crea una nova controvèrsia, atès que la COP28 tindrà continuïtat en un altre país petrolier amb un 50% del seu PIB directament relacionat amb la venda d’hidrocarburs i la relació directa amb la Unió Europea a través de dues grans artèries en forma de productes d’exportació: l’oleoducte Baku-Tbili (BTC) i el Corredor de Gas del Sud. Per això, denunciar aquesta realitat des de ja dóna cert marge perquè les COP no tornin a ser un espai de rentat d’imatge per als països que les acullen, com ha passat amb les d’Egipte (COP27) i Unió dels Emirats Àrabs (COP28), com afirma el periodista de Climàtica, Alfons Pérez [10].
Algunes opinions com les de l’analista diplomàtic Tom Evans, del think tank climàtic E3G, creuen que, malgrat els avenços, aquest text podria “ajudar a evitar el desastre a Dubai, però no evita el desastre al planeta”. Cosa en què coincidia la portaveu de Greenpeace Internacional , Kaisa Kosonen, en conèixer l’últim esborrany: “No és encara la decisió que el món necessita o mereix”, malgrat les “millores respecte a esborranys anteriors”. Cal “un resultat final sobre l’eliminació gradual dels combustibles fòssils sense totes aquestes distraccions i falses solucions perilloses ” [11].
Des del nostre ésser Vedruna ens fem ressò de les paraules del Papa Francesc: “ Els demano de cor: escollim la vida, triem el futur! Escoltem el gemec de la terra, sentim el clam dels pobres, donem sentit a les esperances dels joves i als somnis dels nens! Tenim una gran responsabilitat: vetllar perquè no se’ls negui el futur.” [12]
És a les nostres mans!
Mercedes Álvarez, ccv
NOTES:
[1] De la web del MLS
[2] Vídeo de l’esdeveniment: https://www.youtube.com/watch?v=8niyR4YHdTQ&t=15s
[4] https://www.hrw.org/es/news/2023/12/04/eau-los-combustibles-fosiles-envenenan-el-aire
[5] https://www.abc.es/antropia/nuevo-fondo-perdidas-danos-solo-cubre-necesario-20231209070211-nt.html
[7] https://www.newtral.es/resultado-cop28/20231213/
[8] https://unanima-international.org/cop28/
[10] https://www.climatica.lamarea.com/cuatro-motivos-cop29-no-en-azerbaiyan/
