Estimada família Vedruna,
M’omple de goig contemplar el recorregut que esteu fent i no només, aquest any Capitular.
Com a mare cuidadora de la vida, us animo a seguir sense defallir a la missió.
Vosaltres, dones inquietes, tracteu de trobar el vostre lloc en una Església que es diu “en sortida”, però a la qual costa acceptar el paper de la dona. Insistiu en l’afany. Tampoc a mi no m’ho van posar fàcil.
Heu estrenat nova web i esteu a xarxes, com correspon a aquest moment. No són modes, és la nostra missió, comunicar bones notícies, per construir un món més just, pròsper i humà.
Patiu per la manca de pluges i l’escalfament global. Aneu comprenent que la terra no és propietat de ningú i sou hostes que cuideu del planeta. Mireu el vostre estil de vida i aposteu per un compromís amb la llar comuna.
Acabeu de realitzar els cims 2 i 3. Enhorabona! Són realistes, clares, senzilles a l’escriptura, més difícils els desafiaments, que ens presenten com a reptes, però no us falta l’ajuda del “bon Jesús”, ni la meva!
Davant del nou Capítol que es prepara, desitjo que, des de l’experiència de Déu, la contemplació, el diàleg, el diàleg, la comprensió de les diverses realitats de cada continent, trobeu com “Néixer de nou”.
Us abraço a cadascuna amb afecte de mare
