El 25 de juliol, els equips de Pastoral i Psicologia van realitzar una jornada de capacitació adreçada als docents sobre els principis i passos de la Comunicació No Violenta (CNV). Va ser una trobada enriquidora que va combinar espais de convivència durant el cafè i dinar, un moment d’espiritualitat inspirat en la trobada de Jesús amb la samaritana, destacant la importància del diàleg com a camí de transformació, una representació teatral i la presentació teòrica i pràctica de la metodologia, desenvolupada mitjançant diverses dinàmiques participatives.
La Comunicació No Violenta és un model de comunicació desenvolupat pel psicòleg nord-americà Marshall B. Rosenberg , autor del llibre “Comunicació No Violenta: un llenguatge de vida (2006)” . Aquesta proposta cerca afavorir relacions més empàtiques, respectuoses i constructives mitjançant quatre passos fonamentals: observar sense jutjar, reconèixer els sentiments, identificar les necessitats i formular peticions clares.
Observació . Consisteix a distingir l‟observació de l‟avaluació. Quan barregem els fets amb els nostres judicis o interpretacions, les persones solen percebre’ls com a crítiques i reaccionen a la defensiva. Per això, és important descriure les situacions de manera objectiva, concreta i situada en un temps i context determinats.
Sentiments. Ens convida a reconèixer i expressar els propis sentiments. Desenvolupar un vocabulari que permeti identificar amb claredat les emocions afavoreix una comunicació més autèntica i una millor connexió amb els altres. Quan ens mostrem vulnerables en expressar allò que sentim, facilitem la resolució dels conflictes. La CNV distingeix els sentiments genuïns de les expressions que, en realitat, reflecteixen pensaments, judicis o interpretacions.
Necessitats. Consisteix a identificar les necessitats que es troben darrere dels nostres sentiments. Allò que altres persones diuen o fan pot ser un estímul, però no la causa de les nostres emocions. Quan algú rep una crítica, acostuma a dedicar la seva energia a defensar-se o contraatacar. En canvi, com més aconseguim connectar els nostres sentiments amb les nostres necessitats, més grans seran les possibilitats que els altres responguin amb comprensió i de manera assertiva.
Petició. Es refereix a expressar amb claredat allò que volem demanar per enriquir la relació i afavorir el benestar mutu. Es procura evitar expressions vagues, ambigües o negatives, formulant peticions concretes i en un llenguatge positiu. Com més específica sigui la sol·licitud i més clara la resposta que esperem, més grans seran les possibilitats de ser compresos.
Durant la jornada també es va presentar l’exemple de Santa Joaquina de Vedruna , analitzant la manera com es comunicava amb les persones a través de les seves cartes (Cartes n os 41 i 97). Hi descobrim que, més que centrar-se únicament en la manera de comunicar, Joaquina sabia distingir la persona del seu comportament. Fins i tot quan havia de corregir una germana o afrontar situacions difícils, procurava salvaguardar sempre la dignitat.
Joaquima valorava profundament el diàleg i el discerniment. A les seves cartes expressava amb sinceritat les seves alegries, preocupacions, esperances i patiments, posant-ho tot en mans de Déu. Enfront de les necessitats de les persones, buscava acollir-les, mediar en els conflictes i oferir ajuda a la mesura de les seves possibilitats. En formular peticions, exercia l’autoritat amb amor, diàleg i confiança, inspirant els altres mitjançant el testimoniatge més que per la imposició.
Santa Joaquima ens ensenya que una bona comunicació neix de l’amor, l’escolta i el respecte per l’altre. El seu exemple ens convida a cultivar el diàleg amb empatia, acollir les diferències i construir, cada dia, relacions més humanes, fraternes i evangèliques.
Hna. Maria Júlia dóna Conceição Souza, CCV
