Entre l’octubre del 2024 i el gener del 2025, les germanes María Irizar i Maggie D’Costa viatgen en representació de l’Equip General a la Província de l’Índia.
A continuació compartim el tercer relat de la visita, entre els dies 25 de novembre i 9 de desembre de 2024.
En els dies des de la darrera crònica , hem visitat les comunitats Vedruna a Uplat (Maharashtra), Bardipada, Ahwa, Pujar, Pimpri i Unai (Sud de Gujarat). Hem celebrat també la Tercera Assemblea Regional a Unai , amb la participació de 52 germanes.
El nostre principal objectiu durant aquest viatge és visitar les comunitats Vedruna, però també hem intentat conèixer el màxim possible dels llocs i camps de missió on estan implicades les germanes: les escoles, dispensaris, un hospital, internats, projectes socials. degut a l’ampli nombre de comunitats i la distància entre elles, el temps dedicat a cada lloc és limitat i el que disposem el dediquem principalment a trobar-nos amb les germanes i conèixer in situ l’entorn en què es desenvolupa la missió, encara que no hem pogut visitar, per exemple, alguns pobles on les germanes acudeixen setmanalment per a la seva tasca pastoral o social.
En molts dels llocs on som presents, la missió es desenvolupa en múltiples camps per donar resposta a la realitat de cada lloc i buscant atendre la persona en totes les seves dimensions (educativa, social i de salut integral). Generalment ho fem en col·laboració amb altres congregacions, com és el cas, en aquesta zona, dels Jesuïtes.
Uplat i Bardipada
A Uplat, les germanes porten endavant el dispensari, l’internat de nenes, s’encarreguen de la Direcció dels Col·legis dels Jesuïtes, i desenvolupen un ampli treball social i pastoral als pobles del voltant.
Durant la nostra visita també vam anar a Talasari , on hi ha la seu dels Jesuïtes de la zona d’Uplat, amb qui col·laborem en la missió comuna.
Allí gaudim d’una conversa amena sobre la situació actual de l’educació i la realitat d’aquell entorn. Ens alegrem molt de l’enorme valoració que fan de la nostra presència i missió.
A Bardipada assistim a l’assemblea de l’escola, on hi va haver un moment de pregària bonic. També vam anar al museu etnogràfic adivasi, i ens va cridar molt l’atenció l’església situada a la cova, on vam participar a l’Eucaristia amb els interns i les internes.
Ahwa
A Ahwa, tant el Col·legi (de dues branques, Gujarati i Anglès) com els dos internats, de nenes i nens, són Vedruna. Allà ens trobem amb la comunitat de germanes i alguns representants laics de la família Vedruna.
Pujar
A Subir tenim un petit hospital de gestió pròpia, que és de referència per a la comarca: durant algunes temporades s’atenen una vuitantena de pacients diaris.
Allà comptem amb una germana mèdica, una altra de farmacèutica i diverses infermeres, a més d’un altre personal.
Pimpri
A Pimpri, ens encarreguem de l’internat de les nenes, del dispensari i una germana treballa al Col·legi dels Jesuïtes. La dimensió social es desenvolupa als pobles de l’entorn, que estan a força distància en molts casos.
Allí vam tenir la sort de reunir-nos amb les líders de diversos pobles de la parròquia de Pimpri, que es van reunir aquell dia per formalitzar la creació d’ una cooperativa de dones procedents de vuit pobles. L’objectiu de la cooperativa és fonamentalment l’estalvi i els préstecs a interès baix entre les cooperativistes, encara que també és indispensable la formació de les comunitats de dones.
Al sud de Gujarat existeix una dura realitat de migració . Després de la temporada de sega i recol·lecció després dels monsons, moltes famílies marxen a treballar a les plantacions de sucre de canya o te. Són víctimes dels usurers a qui demanen diners per avançat a costa d’elevats interessos que, en no poder tornar, els condemna a viure esclavitzats de per vida encadenant una migració amb una altra. Amb les cooperatives, que ja funcionen en altres llocs, com Bardipada, es pot lluitar contra aquesta xacra mafiosa i, sobretot, és una magnífica plataforma d’apoderament per a les dones i, per tant, de tot el poble adivasi. Ens va impressionar l’energia, la força, l’entusiasme i la determinació de les dones que van acudir a la reunió i el seu lideratge compartit; el diàleg amb elles va ser preciós.
Unai
A Unai vam anar a visitar Manjulabai, mare d’una de les nostres germanes, Manisha Gamit, malalta. Viu a prop de la nostra Casa, va ser una trobada entranyable.
A Unai, a més del Col·legi Vedruna, també de doble branca (Gujarati i Anglès), l’internat i la tasca soci pastoral als pobles, cal destacar el Centre de Salut Holística, on s’investiga, desenvolupa i aplica la medicina tradicional , a partir de l’estudi de les plantes i de l’elaboració de preparats propis, molt apreciats per tothom. A més, en els últims anys estan cultivant plantes medicinals de manera orgànica, entre elles Aloe vera i Hibiscus, en un terreny a poca distància de casa, un lloc especial per la cura que està i la tranquil·litat que s’hi respira.
Tercera Assemblea Regional
A Unai va tenir lloc l’Assemblea Regional el dia 8 de desembre, amb la participació de 52 germanes. El lema que uneix totes les Assemblees que celebrem durant aquest viatge és “ Sinodalitat a través del lideratge compartit ”.
Es tracta d’importants aspectes que travessen tot el nostre Document Capitular i que intentem aprofundir juntes amb una dinàmica d’escolta, participació, diàleg i implicació de totes les presents. Nosaltres compartim la nostra reflexió al seu voltant des d’una perspectiva carismàtica i amb referències bíbliques.
La trobada va estar plena de detalls des del començament i va ser animada per les germanes més joves. Comptem amb un bon nombre de germanes sènior que van participar amb enorme entusiasme, animant les més joves, que són moltes, a liderar aquest camí cap a “Néixer de Nou”.
Mereix un agraïment especial la comunitat d’Unai que, com a amfitriona de l’Assemblea, es va bolcar en l’acollida i l’allotjament, els àpats i l’atenció amb tot detall a totes les participants. L’ambient de família i la joia de trobar-nos va ser la tònica general de la trobada.
Algunes coses que ens han cridat l’atenció durant tots aquests dies han estat:
- El que més valorem és rebre, a tot arreu, el testimoni de les persones i de les pròpies germanes, sobre l’impacte positiu que té la nostra presència a tots aquests llocs i el desenvolupament i apoderament dels pobles adivasis en aquests anys. Les nostres germanes són molt treballadores i estan molt compromeses amb la missió.
- Les mirades vibrants de les nenes i nens, els seus encantadors somriures, la seva alegria i senzillesa que sempre ens alegren.
- Maria gaudeix molt amb el xapati i la varietat de la cuina a cada lloc, mentre Maggie aprofita per gaudir dels sabors picants que no és tan fàcil trobar a Roma.
- La natura és molt rica i la gent viu al ritme de les seves estacions, que configuren la seva cultura i tradicions i de la qual són part amb gran respecte cap a ella.
- En aquestes presències, hem percebut clarament el desenvolupament dels pobles i la seva gent, especialment notoris en les nenes i els nens, en la seva vivesa, alegria i progrés.
Les altres cròniques d’aquesta visita ja estan disponibles:
