L’any jubilar 2025 va ser inaugurat amb el Jubileu del Món de la Comunicació durant els dies 24, 25 i 26 de gener. Per primera vegada a la història, es va celebrar un esdeveniment d’aquest tipus dedicat a comunicadors: periodistes, redactors, empleats dels mitjans de comunicació, sacerdots i membres oficines de comunicació, religiosos i laics, es van reunir per centenars a Roma per participar en les activitats proposades per posar en valor la seva tasca en relació amb l’Església. Després d’aquests esdeveniments, entre els dies 27 i 29 de gener es va fer una conferència per als presidents de les comissions episcopals de comunicació, directors d’oficines de comunicació social i coordinadors internacionals de comunicació de congregacions religioses.
La nostra coordinadora de comunicació, Agustina Gómez, va tenir la gran oportunitat de participar als esdeveniments públics del jubileu ia la conferència, al llarg de sis intensos dies: avui ens comparteix la seva crònica.
“Comunicar és sortir una mica d’un mateix per compartir el que és meu amb l’altre. I comunicar no és només sortir-ne, sinó també trobar-se amb l’altre” – Papa Francisco
Font: Vatican.va
Ser catòlics és, per definició, ser persones amb esperança. Davant de tota evidència, abans de res pronòstic, continuar confiant. El lema d’aquest jubileu, “Pelegrins de l’esperança”, als comunicadors ens interpel·la concretament per crear un món millor amb les eines que fem servir millor: la nostra capacitat d’explicar històries, que són el que ens connecta amb les persones.
Aquest va ser el missatge que va filar tots els esdeveniments del jubileu, tant els públics com els de la conferència: l’esperança que podem fer un món millor, des d’on estem, essent els que som, va ressonar en les paraules de tots els ponents.
Jubileu del Món de la Comunicació
Litúrgia penitencial
Totes les coses importants necessiten una preparació. El camí jubilar que vam començar a recórrer el 24 de gener requeria un cor obert, disposat a rebre amb humilitat i agraïment. Per això, va ser molt especial començar el programa del Jubileu amb aquesta trobada dedicada al sagrament de la reconciliació.
A la imponent Basílica de Sant Giovanni in Laterano, resplendent la nit hivernal, es va celebrar la litúrgia penitencial i missa en honor a Sant Francesc de Sales, patró dels periodistes; també es va exposar una relíquia del cor del sant per a l’ocasió. Més de 60 sacerdots estaven a disposició dels pelegrins per confessar en diferents llengües. L’ànim excitat i il·lusionat aquí va tenir l’oportunitat d’asserenar-se i de donar dimensió a l’experiència que començava.
Pelegrinatge a la Porta Santa
La Porta Santa és el símbol més característic del Jubileu, el camí dedicat per travessar-la. El dissabte 25 de gener, els pelegrins partim molt aviat des de la Piazza Pia en direcció a la Basílica de Sant Pere. Des de les 8 del matí, un grup lingüístic darrere l’altre anava avançant seguint la creu i pregant en els diferents idiomes. Va ser commovedor recórrer la Via della Conciliazione a mesura que el sol anava il·luminant la façana de la basílica, i arribar per fi a la Porta Santa envoltada de pelegrins que compartien la meva emoció.
Trobada cultural amb Maria Ressa i Colum McCann
Després del pelegrinatge fins a la Porta Santa i recórrer l’imponent interior de la Basílica de Sant Pere, vam anar dirigits a l’Aula Paolo VI. Allí, milers pelegrins ens vam asseure còmodament en un espai impressionant, i vam experimentar en carn pròpia l’amplitud de l’Església universal: més de 139 nacionalitats diferents hi eren reunides.
Allí va tenir lloc una taula rodona moderada pel periodista italià Mario Calabresi , amb la intervenció de María Ressa, periodista filipina, Premi Nobel de la Pau el 2021 i directora de la plataforma Rappler; i Colum McCann , escriptor irlandès i cofundador de la xarxa Narrative 4 , una organització que fomenta la narrativa amb la narració d’històries. Seguint el lema del Jubileu, tots els oradors van tractar el tema de l’esperança a la comunicació, assenyalant que la narració del mal no pot ocupar tot l’espai disponible, i que la nostra missió és fer el contrapès d’una narració esperançada.
Maria Ressa va convidar a la reflexió sobre la crisi de la democràcia i els perills de la manipulació per internet. Periodista de recerca, ha estat durant dècades el blanc d’atacs de l’expresident filipí Rodrigo Duterte. Per la seva tasca informativa, ha rebut importants distincions, des de la UNESCO fins al Premi Nobel de la Pau el 2021 . En el seu discurs, va compartir amb proximitat i naturalitat el seu punt de vista quant al moment de ràpides transformacions que estem vivint, i el rol dels periodistes. Va ser especialment impactant escoltar-la dir que:
“La violència en línia és violència real. L’una alimenta l’altra”.
Colum McCann, per la seva banda, va fer una reivindicació del poder de les històries i narratives, especialment al món actual, ja que això és el que ens revela la humanitat en els altres.
“Si vivim en temps de ruptura, aleshores el nou tema ha de ser la reparació.”
L’escriptor també va convidar a l’acció, ja que el canvi no es produeix només amb la recepció de les històries, sinó amb el moviment que aquestes desencadenen.
Després de les intervencions, gaudim d´un petit concert del mestre Uto Ughi , un dels grans exponents de l´escola violinística italiana, acompanyat de la seva orquestra. Acompanyat pels últims compassos va arribar finalment el Papa Francesc, que va triar abreujar el discurs de 9 pàgines que tenia preparat, per compartir-nos succintament l’essència del que volia dir: allò que fem els comunicadors importa. Fem-ho de veritat, i sent veritables nosaltres mateixos.
Posteriorment, el Sant Pare va baixar de l’escenari i va recórrer els passadissos saludant els assistents. Va ser un moment emocionant, en què l’energia i la il·lusió borbollaven per la sala, i els participants, tots comunicadors, fins i tot pujaven a les cadires per obtenir una foto del Papa en passar pel seu costat.
Dissabte a la tarda es van celebrar les trobades “Diàlegs amb la ciutat” : un ampli programa de conferències a diferents llocs de Roma, dedicats a diferents temes. Jo vaig assistir al col·loqui titulat “Periodisme al servei de la democràcia”, on més de 10 ponents del món periodístic italià van exposar diverses reflexions sobre l’ofici, els rols i les oportunitats actuals.
Santa Missa a la Basílica de Sant Pere
El Jubileu va acabar amb magnificència el diumenge 26 de gener, amb la celebració eucarística a la Basílica de Sant Pere. Va ser presidida pel Sant Pare , i en ella van ser instituïts 40 nous Lectors.
Va ser una Eucaristia emocionant, en què els nombrosos assistents es van involucrar amb les seves diverses llengües en la celebració del Diumenge de la Paraula de Déu, unint-nos tots en oració. La llarga processó de sacerdots i bisbes concelebrants i el tancament de la cerimònia amb l’himne del Jubileu interpretat pel cor van ser alguns dels moments més destacats.
Conferència Mundial de Comunicadors Institucionals Catòlics
L’experiència jubilar no va acabar per a mi amb la Santa Missa. El dilluns 27 va començar la conferència per a directors de comunicació de congregacions i conferències episcopals , organitzada pel Dicasteri per a la Comunicació de la Santa Seu, en col·laboració amb el Dicasteri per a l’Evangelització.
Va ser per a mi un gran honor formar part dels 200 participants de diferents parts del món, i tenir l’oportunitat de posar en pràctica allò que ens va animar el Sant Pare a l’audiència al Palau Apostòlic:
«Germanes, germans, el desafiament és gran. Per tant, us animo a enfortir la sinergia entre vosaltres, a nivell continental ia nivell universal. Construir un model de comunicació diferent, diferent a l’esperit, a la creativitat, a la força poètica que ve de l’Evangeli i que és inesgotable. Comunicar sempre és original. Quan ens comuniquem, som creadors de llenguatges, de ponts».
Font: Vatican.va
Vam gaudir de nombroses i interessantíssimes conferències, en què vam aprofundir sobre els temes presentats a la trobada cultural amb Maria Ressa i Colum McCann: els riscos de la desinformació, la importància de trobar la humanitat de l’altre a través de contar històries, com posar el Senyor al centre de la nostra comunicació… També vam tenir nombrosos exemples de bones pràctiques, que vam tenir nombrosos exemples de bones pràctiques. A més, fem diversos treballs en grups reduïts: un gran exercici de sinodalitat on aterrem junts les diferents idees compartides.
Reflexions després del Jubileu
Va ser interessantíssim i tranquil·litzador, veure que l’Església mundial, a nivell macro, s’està enfrontant als mateixos desafiaments que la nostra congregació. Com integrar la diversitat dels membres en un marc comú, anul·lar les particularitats que defineixen les diverses personalitats? Qui som com a comunicadors de l’Església? Com aconseguir que el nostre missatge arribi on és necessari, sense que se’n desvirtuï? Trobar a l’Església global les mateixes preguntes que ens plantegem a nivell més petit ha estat un consol tranquil·litzador: no estem soles.
La segona idea amb què em quedo és que la comunicació és una missió . I això implica acció: comporta actuar, per generar un canvi, que anirà sempre vinculat a l’esperança. La comunicació catòlica ha de ser específica i particular, atenent el característic del nivell local, de manera propera i autèntica. I el rol dels comunicadors és ser contenidors d’una veritat més gran que nosaltres, no proveir el contingut; igual que l?essència de la professió de periodista és plantejar preguntes, no promulgar respostes.
Finalment, i sobretot, els catòlics tenim bones notícies per compartir . Tenim LA Bona Nova. I és la nostra responsabilitat i haver de fer servir les xarxes que existeixen per transmetre-ho: anar allà on hi ha la gent per explicar-ho, i no deixar que aquestes s’omplin només amb el mal. Al final, com tota eina, els mitjans de comunicació i les xarxes socials són capaços de fer molt bé o molt malament, segons la intenció de qui els faci servir.
Vaig acabar la meva formativa estada a Roma amb esperança renovada : a l’Església, a la meva professió i en aquest moment de la història. Deia al principi que és natural de la persona catòlica creure en un món millor, i estar envoltada de tantes persones amb qui comparteixo la meva fe va ser la confirmació d’això. Però també va ser un bon recordatori que, com tots, des del lloc, els comunicadors tenim la responsabilitat d’involucrar-nos per crear-lo i defensar-lo.
Per acabar, aquesta crònica no estaria completa sense diverses mencions especials: als incomptables voluntaris del Jubileu, que possibiliten esdeveniments d’aquesta magnitud a través de la seva amabilitat, disponibilitat i simpatia. A les amigues espontànies amb qui vaig compartir experiències d?aquests dies, unides per l?entusiasme i les ganes de descobrir. I, sobretot, a les Germanes de la Casa General, que em van acollir durant la meva estada fent-la còmoda i profundament agradable.
Agustina Gómez, coordinadora de comunicació
