Entre el novembre del 2024 i el gener del 2025, les germanes María Teresa Cuervo i María José Meira (Dedé) viatgen en representació de l’Equip General a la Província d’Àfrica.
A continuació compartim la crònica del seu viatge, que s’anirà actualitzant periòdicament a mesura que ens puguin enviar notícies.
Primera parada: Guinea Equatorial
El nostre viatge comença a Guinea Equatorial, visitant les ciutats de Bata i Añisok.
L’inici va ser agitat, ja que el dia 3 de novembre vam haver de pernoctar a l’hotel Villa Brenda de Malabo, la capital insular del país, per problemes mecànics a l’avió que ens portaria de Malabo a Bata. hotel, que era molt bonic i còmode, i tenia unes boniques vistes del Mar del Golf de Guinea Equatorial.
Bata
L’endemà al matí vam poder agafar l’avió a Bata, i per la finestra vam veure els camps molt verds i el volcà de l’illa de Malabo. Finalment, arribem a casa nostra de Bata , on visitem la capella i ens trobem amb la comunitat: ens esperaven les nostres germanes Marie Atumesa Luyinda, Rosette Kazunga Ngemba, Gilberte Kilokila Lumbemba i Adolphine Zunzu Mukala .
El dia 5 de novembre visitem l’ Església de la Parròquia Sant Francesc Xavier , on les germanes desenvolupen activitats pastorals, especialment amb joves i catequesi; i vam conèixer millor la casa de la comunitat, visitant espais com el quintal. Celebrem una altra reunió amb la comunitat, i acabem el dia amb un passeig nocturn al costat del mar.
Dimecres 6 va ser el nostre últim dia a Bata, i vam estar al Col·legi Kisito Vedruna , que queda molt a prop de la casa de les germanes, té 330 alumnes i és subvencionat per l’Estat. Ens vam fixar en els murals dedicats a Santa Joaquina que estan pintats a les parets, i vam ser rebudes pels alumnes cantant i ballant, amb molta alegria!
Un dels mestres de l’escola ens va dedicar unes paraules boniques de benvinguda:
“en la recerca constant per l’excel·lència acadèmica i humana, tendim a oferir una educació integral… unes actituds, valors morals especials que neixen de la veritable inspiració de la nostra mare Santa Joaquima de Vedruna.”
Visitem tots els espais: la sala de direcció, la secretaria, les aules, el jardí i els espais en construcció. Allí se’ns va unir l’Equip Provincial d’Àfrica: les Germanes Marguerite Mbima, Pascaline Kikula i Marguerite Bwandala.
Tanquem la nostra visita a Bata amb una passejada pel malecón, admirant el mar i les construccions, com la Torre de Bata.
Añisok
L’endemà vam dirigir-nos a Añisok amb l’Equip Provincial d’Àfrica, recorrent per carretera 145 km cap a l’interior del país, allunyant-nos de la costa. Per la finestra, el paisatge de selva sota la pluja cridava la nostra atenció.
Vam ser benvingudes a Añisok per la comunitat, i vam visitar tots els espais de la casa. A la tarda celebrem una trobada comunitària, moment de compartir la vida de la comunitat en missió. També gaudim de la visita de l’amic Adum, Imant de la Comunitat Islàmica d’Añisok , amb qui la nostra comunitat i l’Església local fan caminar conjunt de mútua ajuda i amistat.
El dia 8 de novembre, sortim d’hora a visitar l’ Església de la Parròquia Sant Pere Apòstol , on les HH desenvolupen activitats pastorals: catequesi, joves, litúrgia i d’altres. Pel camí, passem per davant del bar “Les germanes incansables”, situat a prop de casa nostra, que ens va cridar l’atenció.
Per fi, arribem al Col·legi Vedruna d’Añisok. Té 512 alumnes i és subvencionat per l’Estat. El recorrem sencer: l’entrada, el pati, el pou, la sala de direcció… i fins i tot el saló d’esdeveniments, que encara està en procés de construcció. Ens va cridar l’atenció la sala d’informàtica, amb totes les aules; encara que no tenen accés a internet, sinó que els alumnes aprenen a utilitzar els ordinadors i els diferents programes.
Per tota l’escola trobem molts murals amb frases inspiradores. I ens fixem en el compromís assumit pel grup de professors del col·legi, en procés participatiu:
Complir i fer complir el reglament intern, treballant en equip recolzant-nos mútuament i evitant tot allò que no ens deixa ser bons docents.
Vam passar per aules de diferents cursos, que compten amb una mitjana de 50 alumnes per aula, i la Mariate es va divertir ensenyant música als nens, que van participar amb entusiasme. També vam tenir la sort d’assistir a un partit de futbol emení, i veure com els alumnes ho celebraven amb alegria al final!
Concloem la visita a l’escola pel pati i la Cova de la Mare de Déu, on durant el mes de maig els alumnes fan moments de pregària a la Mare de Déu.
Després vam anar al Santuari de la Mare de Déu, al costat de l’Església Sant Pere Apòstol, on se celebra un dissabte al mes, en dedicació a la Mare de Déu. I vam tenir la sort de poder escoltar el Cor de les Carmelites de la parròquia Sant Pere Apòstol . A la parròquia hi ha diversos cors, i cada dia un de diferent assumeix els cants de la missa.
Al final del dia ens va visitar la H. Patricia, missionera, de la Congregació mexicana d’HH Dominiques de la Doctrina Cristiana , els qui tenen una escola a Ayene, prop d’Añisok i mantenen molta amistat amb la nostra comunitat. juntes del grup de Vida Religiosa de la regió. Fan un bon caminar conjunt!
El diumenge 10 de novembre assistim a missa a l’església de la Parròquia Sant Pere d’Añisok, a la llengua Fang, predominant a la ciutat.
Durant tots aquests dies, hem complert l’objectiu al qual ens havíem proposat, que era apropar-nos a la realitat de la nostra presència Vedruna a Guinea Equatorial , amb actitud d’escolta, obertura, diàleg i compartir de la vida, obrint nous horitzons per a la vida -en-missió d’aquestes dues presències en aquest país.
Estem gaudint molt de l’intercanvi cultural i de tot allò que aprenem de les nostres germanes africanes. Algunes coses que ens han cridat l’atenció han estat:
- Les grans i monumentals construccions sense acabar i que van ser abandonades. Formen part de l’escenari de totes dues ciutats per on hem caminat.
- Als estrangers o migrants se’ls sol anomenar “ expatriats ”. Hi ha dificultat, segons ens han explicat les Germanes, d’acollir els de fora. Les Germanes sí que acullen, perquè hi ha un acord nacional de cooperació entre el govern i l’Església, i elles poden ocupar llocs de servei.
- En rebre una visita de fora, alguns grups de l’església solen fer una col·lecta de diners per oferir a les visites comprar una mica de menjar que els agradi.
- La gastronomia local : hem menjat carn de porcespí, ja que és costum menjar carn d’animals salvatges. També vam tastar el “Embolicat de carbassa” o “aneta blanca de carbassa”, un plat típic de la tribu Fang, predominant a la regió. I el “fufu”, el menjar bàsic del poble de la República Democràtica del Congo (RDC), que consisteix en blat de moro barrejat amb farina de iuca. Fins i tot vam poder veure com era preparat per Gilberte!
- Els pentinats de les dones africanes, per la seva complexitat i bellesa.
