A petició de diverses persones, a l’inici d’aquest any 2024, us oferim aquest recurs per a un llarg temps de reflexió i oració sobre la pau, aquesta “ suprema aspiració de tota la humanitat a través de la història ”[1]. Creiem que es pot utilitzar sobretot de manera individual, en un sol dia dedicat o durant diversos dies, per apartats. Però també es pot realitzar en grups que habitualment comparteixen des de fons o bé, adaptat, per a altres grups.
L’esquema és:
1. Ens submergim en la realitat des del silenci.
2. Deixem que Déu ens aculli.
3. Us acollim, acollim La vostra pau.
4. Supliquem la mansuetud.
5. Anunciem la pau.
6. Acabem amb aquesta oració, unides a tantes que anhelen la pau.
En un temps convuls on les crisis i els conflictes a tots nivells s’estan succeint, creiem que ens és molt necessari aprofundir en l’espiritualitat, perquè, des de fons, motivi i mogui la nostra manera de viure harmònic, la nostra acció per a la pau. L’oració ens pot ajudar perquè “ L’oració és sòlida i santa força per combatre l’odi ” com va dir el Papa Francesc. I “ la pau no es pot donar a la societat humana si primer no es dóna a l’interior de cada home, és a dir, si primer no guarda cadascú en si mateix l’ordre que Déu ha establert”. [2]
Algunes fonts bíbliques, així com algunes experiències i reflexions eclesials i carismàtiques[3] poden il·luminar el nostre avui amb la saviesa del coneixement profund de la nostra naturalesa humana.
► ♫ Podem començar escoltant aquest cant (6’34”):
RUAH, RUAH ALENT DE DÉU A NOSALTRES
RUAH, RUAH, ESPERIT DEL NOSTRE DÉU.
1. Esperit de Déu en nosaltres,
enderroca els murs antics construeix una nova creació,
aixeca la ciutat de Déu.
2. No tremolin els teus ossos,
Jo seré la teva força,
faré fecund allò estèril, els esguerrats dansaran.
3. La teva força sobreabundarà en la humil petitesa,
de l’arrel d’una flor al savi cor vell.
4. Els nostres grans veuran visions i els joves tindran els seus somnis,
les dones profetitzaran i al capdavant aniran els petits.
5. Saviesa encarnada en Jesús, gràcia que torna a recrear,
foc que pren a la història, al centre i als marges.
6. La Creació sencera dansa i entona un alegre cant,
bellesa de dies eterns, lloança del nostre amant Déu.
7. Arrel del Tronc de Jessè, arbre amb braços tan forts,
vida que creix morint i revelant la tendresa de Déu.
8. Beneïdes dones fortes com Rut, Sara i Esther,
van vincular generacions en Esperit i en veritat.
9. Una crida a les nacions: “dones aixequeu-vos,
poseu-vos drets, neix amb nou poder. Els humils posseiran la terra”.
10. Lluitem una per la llibertat, un mateix batec, cançó de l’Esperit.
Germanes al goig, al dolor, antiga i forta és la nostra dansa.
RUAH, RUAH, ALÈ DE DÉU A NOSALTRES, RUAH, RUAH,
ESPÈRIT DEL NOSTRE DIEU.
RUAH, RUAH, JAINKOAREN ARNASA GUGAN,
RUAH, RUAH, JAUNAREN ISPIRITUA.
RUAH, RUAH, ALENT DE DEUS A NOSALTRES,
RUAH, RUAH, ESPERIT DO NOSÓ DEUS.
RUAH, RUAH, BREATH OF GOD WITHIN US
RUAH, RUAH, SPIRIT OF OUR GOD
1. Ens submergim en la realitat des del silenci
Comencem aquest temps de reflexió i pregària per la pau amb uns minuts per fer callar els sorolls i tasques externes, a fi de connectar millor amb nosaltres mateixes i amb la realitat que, malgrat tot, estan plenes d’Amor. Abraçades per aquest Amor concret que algunes anomenem Déu, que es fa carn a la nostra realitat ia la del nostre Planeta. Ens aturem una estona contemplant-lo aquí. Conscienciem que estem sempre en la seva presència. Ho vam estar durant tot aquest any 2023 que ha acabat, i també en aquesta estona de meditació que vam començar.
► ♫ Podem ajudar-nos de la respiració pausada i d’un cant meditatiu com “ Da pacem cordium ”. de Taizé (3’20”):
DÓNA PACEM CORDIUM.
DÓNA PACEM CORDIUM.
PACEM. PACEM.
(Traducció: Dóna’ns la pau del cor.)
2. Deixem que Déu ens aculli
Déu ens cobreix amb les seves ales , el seu Amor -ell mateix-, i sota elles estem segures , com bellament diu el salm (Sal 91,4). Quan acollim la seva presència a la vida, a la realitat, i deixem que ens aculli, saltem de goig a l’ombra de les seves ales i la nostra ànima s’enamora, s’estreny a ell amb forta abraçada, la mà dreta ens sosté, ens agafa de la mà (Sl 63,7-8). Com més ens deixem acollir per la seva tendresa, més es dissipen tots els nostres temors. “On hi ha amor no hi ha temor” ens diu Joan en 1Jn 4,18. Perquè res ni ningú no ens pot separar del seu Amor (Rm 8,38). I aquest Amor ens possibilita aprofundir en el coneixement de nosaltres mateixes i d’altres. De tota la realitat que ens envolta, tota plena de Déu. També allò que considerem negatiu.
“Déu ens engendra a la vida nova, ens fa endinsar-nos en una manera de viure diferent que, amb Ell, faci possible que tot tingui vida en abundància, persones, comunitats, grups, pobles, natura, història, tot allò creat. ” [4] Trenca els nostres esquemes bons-dolents, nosaltres-els altres, els nostres esquemes culturals i creences. Ens desploma d’aquests molts significats que atribuïm a les coses, sovint esbiaixats pels nostres prejudicis i les nostres experiències afectades, agafades a la nostra, segons les vivències que hem tingut al llarg de la nostra vida. Conèixer-nos i conèixer, amb la saviesa de fons, enmig de la nostra finitud, és el primer pas per contemplar la realitat més semblant al que realment és i ampliar la nostra perspectiva als valors d’altres persones i grups diferents de nosaltres. Queda afectada la nostra manera de viure allò quotidià i la nostra resposta pot ser més harmònica davant dels reptes que se’ns presenten i, entre ells, als conflictes. Amb shalom que, en hebreu, significa l’harmonia de la persona amb si mateixa, amb Déu i amb els qui l’envolten.
► En silenci confiat MEDITEM davant Déu que ens acull com som , que viu en nosaltres: Com està el nostre cor? quins moviments, quins sentiments nien en ell? No importa quins, només els contemplem i anomenem, en la presència amorosa de Déu que els acull com són. També observem com percebem les nostres relacions, la nostra realitat i la realitat més àmplia que ens arriba a través de les persones, dels mitjans de comunicació, etc. Mirem com vivim i com estem d’anhel de pau. ¿Ens percebem en harmonia amb la nostra realitat personal, familiar, social, mundial? Potser sentim el desconcert, la impotència, la decepció davant dels nostres actes mancats de pau i davant de tants actes de guerra, cruels, al món, o davant l’aparent inacció de les persones responsables de l’ordre mundial. Contemplem el patiment de tantes persones que viuen amb por i angoixa: enmig de conflictes i enmig de la fam, de l’emigració forçada i dels fenòmens climàtics, tots exacerbats per la nostra acció humana que violenta l’ordre de la Creació. I contemplem també aquelles que d’alguna manera podríem demonitzar o excloure, tan humanes i humans com nosaltres mateixes. Veiem la relació entre la violència social i les nostres petites violències en les nostres paraules, accions o inaccions.
► ♫ Després dels minuts de silenci que creguem convenients, podem ESCOLTAR I/O CANTAR EL CANT : “ Déu no pot més que donar-nos el seu amor (Dieu ne peut que donner)” (3’57”)
DÉU NO POT MÉS QUE DONAR-NOS EL SEU AMOR,
EL NOSTRE DÉU ÉS TERNURA.
O… DÉU ÉS TERNURA.
O… DÉU ENS PERDONA
Beneeix el Senyor, ànima meva,
Del fons del meu ésser, el seu Sant Nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
No oblidis els beneficis.
Ell, que totes les teves culpes perdona,
I que guareix totes les teves malalties.
Rescata la teva vida de la fossa.
Et corona amor i tendresa.
El Senyor fa justícia,
I defensa els oprimits.
Va manifestar els seus camins
I les meravelles al seu poble.
El Senyor és compassiu i clement,
Pacient i misericordiós.
No ens tracta segons els nostres pecats,
Ni ens paga segons les nostres culpes.
DÉU NO POT MÉS QUE DONAR-NOS EL SEU AMOR,
EL NOSTRE DÉU ÉS TERNURA.
O… DÉU ÉS TERNURA.
O… DÉU ENS PERDONA
3. Us acollim, acollim la vostra pau
L’Escriptura -i la nostra experiència- testifica que només en Déu trobem pau , que Crist és la nostra pau. Ell és el Senyor de pau[5], confusió (1Co 14,33). El seu Esperit dóna fruits d’amor, de joia i de pau (Ga 5,22). El profeta Isaïes anuncia per boca del mateix Déu: faré venir la pau com un torrent desbordat, sobreabundant, i ella us alimentarà, us portarà als braços i us acariciarà sobre els seus genolls (Is 66,12). Ell porta la pau (Miq 5,4-5): “Us deixo la pau. La meva pau us dono, però no com la donen els que són del món. No us angoixeu ni tingueu por.” (Jn 14,27). La seva és una pau que permet denunciar els abusos de poder. I a nosaltres ens toca acollir aquesta pau, que ens regala en tot temps i en totes les ocasions (2Tes 3,16), també enmig de tribulacions. Podem abandonar-nos amb confiança a les mans perquè ens pugui regalar la seva pau, en el grau en què la nostra condició humana la pot acollir. Perquè “ se’ns demana un gir a la mirada i al cor per contemplar altres perspectives del Misteri de Déu i obrir junts camins a la justícia ia la pau ” [6]. Com? Veient-lo, acollint-lo i abraçant-lo amb els qui pateixen la violència i amb els qui lluiten per la pau. Déu s’hi identifica.
► I CONTEMPLEM ara tots aquests moments senzills d’harmonia viscuts que romanen a la nostra memòria. Observem allò que ens submergeix en la pau de Déu, en el Seu ésser, sense desentendre’ns dels patiments i violències del nostre voltant. Al contrari, ens adonem que com més anem albirant el Déu que ens habita, més participem activament en l’harmonia del que hem creat. Ens agermana totes les criatures sense excepció.
Per acabar aquest punt, reconeixem d’on vénen els moviments que susciten en nosaltres aquests moments de pau. Veiem cap on ens condueixen si els deixem que flueixin, si els alimentem, acollint i contagiant la pau que Déu ens porta. I ho agraïm tot.
► ♫ Després d’aquesta estona de silenci PODEM ESCOLTAR/CANTAR (4’08”)
MON AME ES REPOSE
Mon âme es reposa en paix
sud Dieu seul:
de lui vient mon salut.
Oui, sud Dieu seul
mon âme es reposi,
es reposi en paix.
Versió en espanyol:
En tu, Senyor reposa
tot el meu ésser.
He estat
estimat per tu.
Sí, només en tu
s’il·lumina l’esperança.
Només en tu, Senyor.
4. Supliquem la mansuetud
La tercera benaurança de Mateu ens il·lumina sobre quin és el seient de la pau. «Feliços els mansos, perquè ells heretaran la terra que Déu els ha promès» (Mt 5,5), traduïda també per “Feliços els humilsevoca una experiència bàsica: l’alegria, la felicitat dels qui han deixat el seu poder, la seva confiança, en mans de Déu. Així, dòcils a la seva voluntat, en allò que viuen encara en situacions límit, en els conflictes quotidians o quan són menyspreades, ofeses o atacades, poden canalitzar la seva energia per al bé de totes i del Planeta. No s’apropien de res a la terra, només saben que són Terra. Totes som nosaltres, ja no hi ha “elles”. I no necessiten gastar la seva energia a defensar res ni defensar-se; ni tampoc a intentar enfonsar les altres o aprofitar-se de res ni ningú, sinó que caminen amb fermesa perquè realment ningú quedi enrere [7].
Aquest és l’estil de tota la vida de Jesús, que queda ben clar en el seu amor fins a l’extrem de la Passió. “ Apreneu de mi, que sóc mans [8] i humil de cor, i trobareu descans perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera ” (Mt 11,29). Per a les persones manses, la seva docilitat és fortalesa que saben rebuda de Déu. El seu poder resideix a saber-se filles i fills de Déu i, per tant, germanes de totes les criatures en una comunitat de vida on res no es percep com a hostil sinó com a bufa de vida[9]. On tot s’agraeix i tot allò que ens envolta queda integrat, implicat en la nostra experiència vital i en el nostre ritme i manera de viure.
“Qui espera en el Senyor tindrà la terra. […] els humils tindran la terra, gaudiran d’una gran pau (Sl 37,9b.11). A ells, Déu els promet la terra per herència , heretaran, seran amos de la Terra de la Promesa, obra de les seves mans (Is 60,21). Aquesta Terra bona, pròspera i pacífica… que brolla llet i mel, és bella i dóna suport a totes. És la nova terra on Déu mateix viurà amb nosaltres com el nostre Déu i eixugarà les llàgrimes, i ja no hi haurà mort, ni plor, ni lament, ni dolor […] perquè fa noves totes les coses (Ap 21,1-8 ). És el Regne de Déu que Jesús ens diu que ha arribat amb Ell[10] . I ens ensenya a demanar-ho: “ Veniu el vostre Regne, feu-vos la vostra voluntat així a la terra com al Cel ” (Mt 6,10). Perquè «per aconseguir la Pau, cal valor, molt més que per fer la guerra, cal valor per dir sí a la trobada i no a l’enfrontament; sí al diàleg i no a la violència; sí a la negociació i no a l’hostilitat; sí al respecte dels pactes i no a les provocacions»[11] .
► I ens aturem ara a CONTEMPLAR tants gestos , minuts, hores, dies… de tants milers, milions de persones, per la pau. Humils gestos de mansuetud: amb la mirada sense prejudicis davant l’altra persona o grups diferents, sense fer diferències. La seva ponderació davant les reaccions dels qui exerceixen violència o dels qui callen, persones limitades, humanes com nosaltres, equivocant-se de vegades, o mogudes per interessos espuris o simplement vivint en la ignorància. Contemplem els qui, amb el seu diàleg honest, escolten les raons de l’altra, de les altres, comprenent la seva realitat, sense demonitzar-ne cap, aportant la seva paraula. Contemplem aquelles altres que es neguen a col·laborar amb la violència i el conflicte: ni amb murmuracions que facin més llenya al foc, ni amb accions violentes, ni amb la seva omissió. Contemplem també els que opten per defensar la pau amb armes, amb violència, encara que provoquin més violència. Contemplem els que estan decebudes davant de tants conflictes i violència i els sembla que estan més protegides si miren cap a una altra banda, si no miren més enllà de les seves necessitats i les del seu entorn. I finalment contemplem aquelles que conserven l’esperança i lluiten per la pau amb petites accions, encara que de vegades semblin il·luses.
Això ho apliquem a les nostres pròpies reaccions al nostre entorn proper de família, treball, veïnatge… i davant la realitat mundial que ens arriba. I expressem a Déu allò que ens brolla d’aquesta meditació.
► ♫ Després d’un temps de silenci llarg, PODEM ESCOLTAR/CANTAR .
Cant “ Beati ” (4’13”):
BEATI, BE-E-ATI, BEATI, BE-E-ATI
BEATI, BE-E-ATI
5. Anunciem la pau
La dita arriba també als qui treballen per la pau com Jesús proclama en la setena benaurança: “ Feliços els qui treballen per la pau, perquè Déu els anomenarà fills seus. ” (Mt 5,9). Ell mateix és testimoni del que anuncia, hi ha emprat la seva vida. Fa unes setmanes, si hem seguit les belles lectures d’Advent, acabem d’escoltar els profetes: “Mireu! Ja ve sobre les muntanyes el missatger que porta notícies de pau! (Nah 1,15), que bonic és veure arribar pels turons a qui porta bones notícies, notícies de pau […] perquè el Senyor ha tingut compassió del seu poble, ens ha alliberat! (Is 52,7.9). Aquesta és lexperiència de Jesús: Crist ha vingut a portar bones notícies de pau a tots de part de Déu, tant a vosaltres, que éreu lluny de Déu, com als qui eren a prop. Ens ha vingut a anunciar que som germans/es, filles estimades del Pare Déu, una sola família, un sol poble i unit a ell. Així ha fet la pau. Donant la vida a la creu (Mc 1,14; cf. Ef 2,14-16). No us ha estat fàcil!: Perquè no totes han acceptat la bona notícia (Rm 10,16).
Qualsevol que construeixi de pau s’assembla a Jesús i, com Ell, és reconegut fill/a de Déu. Pau ens anima a seguir Jesús, així: Estigueu sempre llestos per sortir a anunciar el missatge de la pau (Ef 6,15). El camí de la pau és necessàriament pacífic i d’un cor mans. D’una vida pacificada brollen la pau i la justícia: “ els qui procuren la pau, sembren en pau per recollir com a fruit la justícia ” (Stgo 3,18). Per això volem viure una espiritualitat que cultivi la interioritat, el silenci i la indignació no violenta i propositiva davant la injustícia, violència o indiferència. Una indignació no violenta per la qual tinguem en compte les necessitats de qui provoca el mal, perquè és el nostre germà, la nostra germana, tan humana com nosaltres, encara que les seves accions no siguin humanitzadores. Déu ens capacita per a aquesta noviolència que posa al centre la compassió i la misericòrdia i transforma l’energia de la nostra indignació, ràbia i ira, en lucidesa que analitza la situació i la creativitat que proposa accions i canals per posar fre al mal. [12]
Perquè el desarmament mundial no és possible sense eliminar dels cors el temor i l’angoixant perspectiva de la guerra […] no pot recolzar-se en l’equilibri de les forces militars , dels poders, sinó que ha de recolzar-se en la confiança recíproca ”[13], “ moguts per l’amor de tal manera, que sentin com a seves les necessitats del proïsme i facin als altres partícips dels seus béns, i procurin un intercanvi universal dels valors més excel·lents de l’esperit humà ”[14]. Aquesta asseveració es compleix a escala personal, familiar, veïnal, social, nacional, etc., per als conflictes a cadascun dels diversos nivells. És el desarmament d’armes, el desarmament de les consciències i dels cors i una solidaritat activa, com va dir Joan XXIII. Que afecta la vida quotidiana, allò concret: “ deix la teva ofrena allà mateix davant de l’altar i vés primer a posar-te en pau amb el teu germà ” (Mt 5,24).
Com a Família Vedruna estem compromeses a “ Participar en accions a favor de la pau, la justícia, defensa dels Drets Humans i cura de la terra ”[15] i, “ unides a altres confessions, manifestar-nos denunciant allò que provoca patiment humà o agressions a la justícia, pau i cura de la creació, a partir de la comprensió comuna de la compassió, que és nuclear a totes les religions ”[16]. “ L a Ruah ens empeny novament… És l’hora!… de la interculturalitat, de l’ecologia integral, de la interioritat, de la identitat, de la no-violència…” [17] De “promoure relacions de cura i actituds noviolentes, situant-nos amb fermesa davant el maltractament i l’abús en totes les seves expressions, dins i fora de la comunitat”. [18] Només junts podem construir la pau.
► I dediquem ara el temps que creguem convenient a CONTEMPLAR Jesús, la seva manera d’anunciar la pau. Us demanem conèixer la vostra pau. Ho imaginem recorrent Galilea, Judea… I després ho imaginem recorrent la nostra realitat de barri, poble, país, Planeta. Contemplem com la seva pau interior contagia, comunica la pau allà on va i amb la seva fer fa créixer l’harmonia. Ens aturem en algun lloc i entre les persones que Jesús visita i necessiten la pau. Com visita les agredides i les agressores, sense pors, recels ni prejudicis. I veiem com les mira, què els diu, què fa, com es fica a les sabates, i què ens diu a nosaltres. Veiem també com Jesús visita aquests grups que treballen per la pau de diverses maneres, com els mira, què fa. I veiem també el consol que Jesús porta als qui pateixen i als qui construeixen la pau. I veient tot això ens preguntem, sento algun moviment interior? Veiem si ens sentim cridats/des a desarmar-nos ia anunciar la pau d’alguna manera més compromesa que ara, a la nostra vida i entorn, i col·laborant a la pau en altres llocs, amb altres. ¿Podem consagrar els nostres pensaments, preocupacions i energies a procurar aquest bé comú universal de la pau perquè la societat humana i el planeta sencer siguin un reflex el més perfecte possible del Regne de Déu ? (cf. PT167-168). I ho dialoguem amb el Senyor.
► ♫ Després de romandre en una estona de silenci PODEM ESCOLTAR/CANTAR (4’50”):
(Versos dels solos que s’intercalen:)
Tot es passa, Déu no es muda,
La paciència tot ho arriba.
En Crist la meva confiança, i d’Ell només el meu assiment;
en els seus cansaments el meu alè, i en la seva imitació el meu folgança.
Aquí rau la meva fermesa, aquí la meva seguretat,
la prova de la meva veritat, la mostra de la meva fermesa.
Ja no dormiu, no dormiu, doncs que no hi ha pau a la terra.
No hi hagi cap covard, aventurem la vida.
No cal témer, no dormiu, aventurem la vida.
6. Acabem amb aquesta oració, unida a tantes persones que anhelen la pau
Senyor, Déu de la Pau, Déu de l’Amor.
Tu saps que totes les persones anhelem la pau,
encara que no totes la comprenem de la mateixa manera
ni creiem que hi arribarem pels mateixos mitjans.
Estem commogudes davant la realitat
de tantes persones que pateixen la violència,
o estan abatudes pels conflictes i davant la de tants éssers del Planeta
que estan sent explotats i extingits.
Sostingues l’esperança de totes les que viuen amb por i angoixa
i dels qui busquen la justícia i la pau.
Fes que el desconcert davant de tanta violència
no ens paralitzi ni ens atemoritzi.
Omple el nostre cor de la teva Pau,
que el teu Ruah ens inspiri a totes,
als líders de les nacions
ia tots els pobles
a sortir de la indiferència ia caminar
les sendes més apropiades
per portar la pau, per acceptar-la
i per viure harmònicament com a comunitat planetària,
de germanes i germans amb tota la Creació.
Que Tu Ruah Santa ens infongui
el valor necessari per assolir la Pau al Planeta i l’Esperança
per no deixar de somiar en un altre món possible, pacífic.
Amén.
Equip Eix JPIC
NOTES:
[1] Joan XXIII, Encíclica Pacem in Terris , 11 d’abril de 1963, cf. n. 1
[2] Cf. op. cit. Pacem in Terris , n.165.
[3] Fruit del carisma Vedruna viscut per moltes generacions des de 1826, any en què Joaquina de Vedruna va fundar la congregació.
[4] Capítol General XXVIII Carmelites de la Caritat Vedruna, 2023: Néixer de Nou (NdN), n. 2.
[5] Cf. Sl 62,5; Is 9,6; Ef 2,14-15; Dj 6,24.
[6] Cf. Document Capitular XXVII 2017: Família Vedruna Casa de Portes Obertes ” (FVCPA), n. 27. [7] Encara que “ que ningú quedi enrere ” és una frase tan repetida políticament que s’està desgastant.
[8] Segons les traduccions: manso, benèvol, pacient….
[9] Cf. Davi KOPENAWA-Bruce ALBERT, A queda do céu. Palavras de um xamán yanomami , 2015, especialment el capítol 23: L’esperit del bosc (pp. 467-487) on relata com la bufa de vida del bosc és molt llarga i intensa mentre que la bufa dels humans és molt breu. Amb el seu llenguatge de filòsof xamànic, Kopenawa explica l’experiència vital del seu poble i les dificultats que enfronta davant de la mineria, les malalties i la violència a la regió.
[10] Mt 12,28: el regne de Déu ja ha arribat a vosaltres ; Lc 11,20: si jo expulso els dimonis pel poder de Déu el regne de Déu ja ha arribat a vosaltres i Lc 17,21: el regne de Déu ja és entre vosaltres . I també: Torneu-vos a Déu, perquè el regne del cel és a prop! (Mt 4,17; Mc 1,15) i Lc 10,11: sapigueu que el regne de Déu és a prop .
[11] Papa Francisco, Oració per la pau a Israel (8.VI.2014), citada al Document Capitular FVCPA, n.27.
[12] Cf. op. cit. Néixer de Nou (NdN), cf. nn. 4 i 6
[13] Cf. op. cit. Pacem in Terris , n.113.
[14] Cf. op. cit. Pacem in Terris, cf. n.35.
[15] Cf. op. Cit. FVCPA, n. 29.
[16] Cf. op. cit. FVCPA, n. 28.
[17] Consell General Ampliat Vedruna 2021: Una altra manera de mirar (OMM), n. 20.
[18] Cf. op. cit. Néixer de Nou , apartat Podar i Florir 2.5, pàg. 34.
