Dia Mundial de la Justícia Social: un compromís ineludible

El 20 de febrer es commemora el Dia Mundial de la Justícia Social , un recordatori fonamental de la necessitat de construir societats més equitatives i justes. Aquesta data va ser proclamada el 2007 per l’Assemblea General de les Nacions Unides per reiterar que la justícia social hauria d’arribar a tots els racons del món i ser el centre de totes les polítiques.

Per això, avui compartim les il·lustratives paraules del magistrat José María Tomás y Tío , president de la Fundació per la Justícia, que ens arriben gràcies a JPIC Europa .

Fundació per la Justícia és una organització sense ànim de lucre, que des del 1994 reuneix professionals de la Justícia pels drets humans i la justícia social. Present tant a Espanya com als països més desafavorits d’Àfrica, el Carib i el Pacífic, la Fundació duu a terme diversos projectes de sensibilització, formació, acció social i cooperació al desenvolupament. Entre ells, destaquen el festival de cinema Humans Fest , la plataforma de streaming per a la promoció i defensa dels DDHH Humans Media , i el programa Màster en Justícia a Radio 5, amb Manuela Carmena.

---

La justícia social: un valor universal

Igual que valorem la llum quan és de nit i la pau en temps de guerra, cada 20 de febrer celebrem el Dia Mundial de la “ Justícia social ”, que només es pot definir a partir del fet concret de la injustícia social.

El que se celebra en un Dia Mundial de la Justícia Social no és l’estructura, ni la manera d’administrar justícia, ni de resoldre per la justícia els conflictes particulars, sinó el valor a què s’aspira i el principi que sustenta la distribució equitativa i universal dels drets que atribueixen una vida digna . Així ho recull el Preàmbul de la nostra Constitució , i figura com un dels quatre pilars o valors superiors que conformen l’entramat jurídic de l’Estat social i democràtic de dret, bandera única dibuixada a l’article u de la Constitució espanyola.

Pertanyent, com pertanyem, a la comunitat universal de persones creades per conviure al món real que ens ha correspost, també ens vinculen les situacions, reptes i propostes que al món es plantegen en aquest temps en què ens toca viure, conviure i compartir.

Un compromís internacional

La comunitat internacional, estructurada al voltant del que anomenem l’Organització de les Nacions Unides, va decidir destacar alguns dies especials perquè al llarg i ample del nostre globus es poguessin organitzar activitats relacionades amb el dia destacat. Així, els governs, la societat civil, el sector públic i el privat, les escoles, les universitats o qualsevol ciutadà poden suscitar activitats de coneixement i implicació que permetin no perdre de vista que cadascú està enllaçat amb la resta a través de múltiples signes que ens permetin una convivència pacífica.

Sembla imprescindible que l’elecció d’aquells dies estigui vinculada amb allò que més preocupa la comunitat internacional , com podria ser el manteniment de la pau, la protecció dels drets humans, la promoció del desenvolupament sostenible, la defensa del dret internacional, l’ajuda humanitària. Grans temes, que componen la gran simfonia que hauria de sonar sense estridències i amb l’harmonia necessària per a una convivència raonablement pacífica i humanament gratificant, que dóna lloc a que l’Assemblea de Nacions Unides, formada 193 països, la totalitat dels Estats del món, o puntualment algunes de les agències

• destacar els aspectes i els problemes més preocupants a nivell global;
• aconsellar als estats accions que permetin abordar-los, tant en l’activitat ordinària del seu govern, com en les relacions de cooperació amb altres amb qui estem cridats a preocupar-nos;
• cercar quina sigui l’aportació particular o comunitària en el context en què cadascú puguem estar.

Va ser precisament l’Assemblea General de Nacions Unides de 26 de novembre de 2007 la que va acordar destacar el 20 de febrer de cada any com Dia Mundial de la Justícia Social, recordant el compromís de promoure sistemes econòmics nacionals i mundials basats en els principis de la justícia, l’equitat, la democràcia, la participació, la transparència, la rendició de comptes i la inclusió, a partir del compromís adquirit a la cimera mundial de 2005 amb l’ocupació plena i productiva i el treball decent per a tots i en particular per a dones i joves, com a meta fonamental de les polítiques nacionals i internacionals i les estratègies de desenvolupament i de reducció de la pobresa per assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), actualment reforçats pels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

A la seva declaració:

“1. Reconeix que el desenvolupament social i la justícia social són indispensables per a la consecució i el manteniment de la pau i la seguretat a les nacions i entre elles, i que, al seu torn, el desenvolupament social i la justícia social no es poden assolir si no hi ha pau i seguretat o si no es respecten tots els drets humans i les llibertats fonamentals;

2. Reconeix també que, per sostenir el desenvolupament social i la justícia social, cal un creixement econòmic de base àmplia i sostingut, en el context del desenvolupament sostenible;

3. Reconeix a més que la globalització i la interdependència estan obrint noves oportunitats mitjançant el comerç, els corrents d’inversió i capital i els avenços de la tecnologia, inclosa la tecnologia de la informació, per al creixement de l’economia mundial i el desenvolupament i la millora del nivell de vida a tot el món, al mateix temps que persisteixen problemes greus, com ara agudes crisis financeres, insegures , i grans

obstacles perquè hi hagi una integració més gran i una participació plena dels països en desenvolupament i d’alguns països d’economia en transició a l’economia mundial;

4. Reconeix la necessitat de continuar consolidant la tasca de la comunitat internacional encaminada a eradicar la pobresa i promoure l’ocupació plena i el treball decent, la igualtat entre els sexes i l’accés al benestar social i la justícia social per a tothom. ”

Informe de l’Organització Internacional del Treball

Encara que hauria de passar amb totes les resolucions que els poders públics dicten per al bon funcionament de la societat i en qualsevol nivell de govern, està lluny de produir-se fins i tot al nostre país i en qualsevol instància, per la qual cosa les Nacions Unides van encomanar un Informe a nivell mundial sobre la protecció social universal , que permetés destacar el més rellevant, però al mateix temps proposar l’avanç en les 2 En aquest informe es llancen 5 missatges de gran transcendència i impacte:

1. La protecció social contribueix considerablement a la mitigació i l’adaptació davant del canvi climàtic.
2. La protecció social és, per tant, un facilitador de l’acció climàtica i un catalitzador per a una transició justa i una justícia social més gran.
3. Cal una acció política decisiva per enfortir els sistemes de protecció social i adaptar-los a les noves realitats, especialment als països més vulnerables al canvi climàtic, on la cobertura és la més baixa.
4. Tot i això, la capacitat dels sistemes de protecció social per contribuir a una transició justa es veu frenada per la persistència de bretxes en la cobertura, l’adequació i el finançament de la protecció social.
5. La justícia social ha d’impulsar l’acció climàtica i la transició justa, i els drets humans s’han de situar al centre del procés.

Les conclusions de l’extens informe presentat es podrien concretar que:

• La protecció social hi juga un paper clau per contrarestar l’impacte del canvi climàtic, però els països més afectats per la crisi climàtica són els menys preparats.
• Els governs han de fer més per utilitzar la protecció social universal per adaptar-se i mitigar l’impacte del canvi climàtic i aconseguir una transició justa, segons un nou informe de l’OIT.
• Els països més vulnerables a efectes del canvi climàtic solen tenir els nivells més baixos de protecció social.

Per primer cop, més de la meitat de la població mundial (52,4%) té algun tipus de cobertura de protecció social. Aquesta xifra és superior al 42,8% del 2015, any en què es van adoptar els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Tot i això, als 20 països més vulnerables a la crisi climàtica, el 91,3% de les persones (364 milions), encara no tenen algun tipus de protecció social. En termes més generals, als 50 països més vulnerables al clima, el 75% de la població (2.100 milions de persones) no té cap cobertura de protecció social. A nivell mundial, la majoria dels nens (76,1%) encara no tenen cobertura de protecció social efectiva.

També hi ha una important bretxa de gènere, ja que la cobertura efectiva de les dones va al darrere de la dels homes (50,1% i 54,6%, respectivament). Enlloc no és més clara aquesta necessitat de protegir tothom que a l’Àfrica. Tot i que el continent es troba entre els països de més vulnerabilitat a la crisi climàtica, només el 19,1% dels habitants d’Àfrica estan coberts per almenys una prestació de protecció social. Aquestes bretxes són especialment significatives, atès el paper potencial de la protecció social per suavitzar l’impacte del canvi climàtic, ajudar les persones i les societats a adaptar-se a una nova realitat climàticament volàtil i facilitar una transició justa cap a un futur sostenible.

El canvi climàtic no reconeix fronteres. Molts dels països que pateixen les conseqüències més brutals d’aquesta crisi estan especialment mal equipats per fer front a les conseqüències mediambientals i sobre els mitjans de vida. Hem de reconèixer que el que els passi a les comunitats afectades ens afectarà a tots…

Informe Mundial sobre la Protecció Social 2024-2026 , Organització Internacional del Treball

De mitjana, els països gasten el 12,9% del seu producte interior brut (PIB) en protecció social (exclosa la sanitat). Tot i això, mentre que els països de renda alta gasten una mitjana del 16,2%, els països de renda baixa només destinen el 0,8% del seu PIB a la protecció social. Els països de renda baixa -entre els quals es troben els Estats més vulnerables als efectes del canvi climàtic- necessiten 308.500 milions de dòlars addicionals a l’any (el 52,3% del PIB) per garantir almenys una protecció social bàsica, i caldrà el suport internacional per assolir aquest objectiu.

L’informe reclama una actuació política decidida i integrada per satisfer les llacunes de protecció i sosté que «ha arribat el moment de pujar l’aposta» i invertir significativament en protecció social. L’informe ofereix recomanacions importants per ajudar a orientar les polítiques i garantir resultats eficaços i sostenibles:

• Preparar-se per als riscos «rutinaris» del cicle vital, així com per als impactes climàtics, establint sistemes de protecció social ex ante per garantir que tots gaudeixin d’una protecció social adequada.
• Utilitzar la protecció social per donar suport als esforços de mitigació i adaptació al canvi climàtic i garantir l‟acceptació pública d‟aquestes mesures.
• Donar prioritat a la inversió en protecció social, inclòs el suport extern als països amb un espai fiscal limitat.

Reptes i preguntes urgents

La pregunta que sorgeix immediatament seria: Per què la protecció social és essencial per protegir les persones més vulnerables del món davant els efectes de la crisi climàtica?

Kumi Naidoo , activista pels drets humans i el clima des de fa molts anys, va destacar la importància de replantejar el debat per centrar-lo en les necessitats de les persones, especialment les més vulnerables.

El moviment per la justícia climàtica ha de reconèixer que hem tingut una manca denfocament. Ens hem concentrat tant a mitigar les emissions ia l’adaptació que hem oblidat la vulnerabilitat de milions de persones a tot el món. Hem d’integrar la protecció social al moviment pel clima .

Tyeisha Emmanuel , activista juvenil de les Nacions Unides i originària d’Anguila, -illa caribenya exposada a un risc considerable d’inundacions i altres catàstrofes relacionades amb el clima-, va compartir la realitat del seu país.

Tot i que les petites illes en desenvolupament contribueixen amb menys de l’u per cent de les emissions mundials, ens portem la pitjor part de la crisi climàtica. Els huracans, la pujada del nivell del mar i altres fenòmens meteorològics extrems estan destruint les nostres llars, mitjans de vida, aliments i futur .

Al meu entendre, la igualtat social, la igualtat d’oportunitats, l’estat de benestar, la pobresa, la distribució de la renda, els drets laborals i sindicals són les bases de la justícia social. Està basada en l’equitat i la dignitat humana, i és imprescindible perquè cadascú pugui desenvolupar el seu màxim potencial i per permetre una societat en pau.

Quan aquestes necessitats fonamentals no se satisfan, ens trobem davant d’inequitats. El que converteix aquestes situacions en injustícies és que es poden evitar. La decisió de promoure o negar la justícia social està en mans de les persones, ja sigui a escala individual, local, nacional o mundial. Està a la nostra mà canviar-ho i el que cal, és possible i s’ha de fer real.

Aterrem al nostre petit entorn

Preguntem-nos:

• És possible viure dignament amb el salari mínim interprofessional i cobrir lloguer d’habitatge, aigua, gas, electricitat, cistella mínima de la compra, col·legi de fills…?
• Quina seria la situació en què es troba un important percentatge de persones, companyes de vida per naixement, per feina o per migració, respecte dels temes essencials que conformen la realitat social mereixedora de protecció, és a dir, de Justícia?
• Com podem abordar la millora de la situació de desigualtat, productora d’enfrontaments i odis i generadora de violència?
• Amb quins arguments teixim la nostra estructura mental per donar raons davant els qui mantenen il·legítimes discrepàncies, per inhumanes o desqualificadores, de qui pensa diferent?
• De quins arguments de convicció i coherència ens proveïm davant de les desqualificacions o exclusions?
• Quins són els fonaments que ens ajuden a no girar la cara, ni donar embuts, ni desatendre qui amb tot dret o amb greus lesions a la seva dignitat i/o humanitat seguim veient a les cunetes?
• Des de quan el Déu en què creiem va desaparèixer i no ho hem sabut descobrir profèticament a l’entorn que ocupem?

I tantes preguntes que no només tenim possibilitat, sinó obligació de continuar plantejant-nos perquè la justícia dels homes i la de Déu sigui possible i vagin coincidint.

Parafrasejant EBeni, la negativa a buscar un plantejament seriós i digne respecte a aquestes realitats, els draps calents, la subrogació a inhumans països-bossa, les morts o desaparicions forçoses, els camps a Albània, els repartiments a cara de gos d’éssers humans, els CIE o el Guantánamo, el paranyament, el amuntegament. I per descomptat no ho pot ser la deportació d’éssers humans, ni la sostracció forçosa del seu territori on van ancorar la seva existència, ni la privació del més bàsic i elemental espai vital digne.

José María Tomás i Tío, president de Fundació per la Justícia