Suipacha , província de Buenos Aires, Argentina, ha estat l’epicentre de la trobada per celebrar, com Província VedrunAmérica, la festa d’aquell 26 de febrer de 1826 , data en què Joaquina de Más i de Vedruna, al costat d’altres joves, va fundar la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat Vedr. Aquella llavor ha esdevingut avui una gran família.
Des del divendres 27 vam anar arribant des de diferents països —Xile, Perú, Bolívia, Uruguai, Veneçuela i República Dominicana— per unir-nos al gran nombre de germanes i laics que comparteixen el carisma al continent. El dia 28, molt aviat, es va sumar el gran contingent local per a la jornada central de celebració.
L’elecció de Suipacha com a seu va cobrar un sentit històric profund mitjançant el recorregut per les empremtes de la Mare Leonor Maturana . Hi honrem la pionera que va obrir sendes per a la Congregació en aquest continent. L’ambient festiu —marcat pel color de les banderoles, l’hospitalitat dels quioscos i l’alegria compartida a la plaça i l’escola— no va ser un adorn, sinó l’expressió d’una comunitat que se sap beneïda i estimada.
Ha estat una jornada per congregar-nos i compartir com a família carismàtica Vedruna, units a tantes persones que celebren aquest Bicentenari de llarg a llarg del món: alguns reunits aquí, en aquesta terra argentina; altres seguint la celebració a través de les xarxes socials des de diferents llocs.
Celebrem 200 anys de vida, donant gràcies a Déu per Santa Joaquina i per tantes germanes i persones que al llarg d’aquests dos segles han sostingut aquesta obra. Renovem també el desafiament de continuar la missió de l’Església, com somiava Joaquima: “remeiar les necessitats dels pobles” .
A l’Eucaristia, Mons. Jorge Eduardo Scheinig va ressaltar que la missió Vedruna es manifesta avui en tres camps fonamentals on les germanes i laics sostenen la vida amb audàcia:
- Educació : Com a eina de transformació i dignitat.
- Salut : Oferint cura i consol en la fragilitat.
- Alliberament d’esclavituds El bisbe va reconèixer especialment la valentia de les germanes en fer-se càrrec dels qui pateixen la “insània” i les múltiples formes d’esclavitud contemporània que desposseeixen l’ésser humà de la seva llibertat.
L’espiritualitat d’aquest Bicentenari ens revela que “qui estima, brilla” . Aquesta llum no és pròpia, sinó el reflex de caminar decididament cap a la Pasqua. La teologia de la nostra celebració ens ensenya que només qui es deixa estimar per Déu és capaç d’atrevir-se a donar la vida, renovant així la “lluentor” que Joaquima va llegar a l’Església i que avui es multiplica en cada gest de lliurament.
El Bicentenari no és una meta, sinó un horitzó . Amb aquest esperit, l’equip provincial, representat per una jove argentina, va fer l’enviament simbòlic de tota la joventut del continent. Aquests joves portaran la flama de VedrunAmèrica a la Trobada Internacional de Joves Vedruna a Vic, Espanya, connectant les nostres arrels amb el futur de la missió.
Concloem aquest registre històric amb una profunda sensació de pertinença. Com a família carismàtica, ens reconeixem en un camí de dos segles de fidelitat que avui es projecta amb esperança.
Fem nostres les paraules de gratitud que van segellar aquesta trobada: “Units com a família, donem gràcies a Déu!” .
Prof. Giclis Santamaría, Veneçuela
