El Carmel de Cagua: solidaritat que acompanya les víctimes del terratrèmol

Després del terratrèmol, Veneçuela sencera està vivint dies de gran emotivitat. I nosaltres, com a part del personal d’ El Col·legi Carmelo de Cagua , no n’escapem. D’una banda, ens envaeix el dolor a causa de la pèrdua de tantes dones, homes, joves i nens; famílies senceres que van partir al cel i milers de famílies que avui lluiten amb esperança per tirar endavant. Tot això contrasta amb l’alegria que desperta cada persona trobada amb vida entre la runa, gràcies a l’esforç i la perseverança dels que participen en les tasques de rescat.

Hem vist també un país unit per ajudar, donar i sortir a la trobada de les víctimes, brindant-los consol enmig del seu dolor. El nostre Centre Educatiu El Carmel de Cagua es va convertir en un centre de recollida per rebre les donacions de la nostra comunitat, destinades als Turons de Pequiven, a Morón, estat Carabobo. Allí acudim per visitar, acompanyar, contenir i lliurar l’ajuda a les persones afectades. Vam poder contemplar de prop la incertesa en la mirada dels nens i la preocupació de dones i homes que van perdre les llars i les pertinences.

També portem consol al Col·legi Santa Luisa, de Prados de María, a Caracas, lliurant medicines, aigua, aliments per a nens, estris escolars i sandàlies per a 50 nens. La necessitat és immensa i abasta tots els àmbits.

La solidaritat es fa concreta en la donació d’insums, en la trobada cara a cara amb els qui pateixen i en la pregària fraterna que vam fer divendres 3 de juliol. Convidem que cada persona continuï pregant diàriament, ja que sabem que la trobada amb el Bon Jesús sempre arriba a temps per enfortir, donar serenitat i sostenir l’esperança de tothom.

Descobrim també que aquesta missió va més enllà de l’ajuda immediata: cal mantenir-se en el temps, perquè les necessitats augmenten cada dia. Per això seguirem ferms, disponibles i disposats a estendre els nostres braços als que més ho necessiten. Amb un sol gest no n’hi ha prou; hem de perseverar, perquè, com ens recorda el lema, «l’amor mai no diu prou» i es fa realitat en els gestos concrets de cada dia.

Blaxinia Espinosa i Carolina Quintero